dissabte, 8 de juny del 2013

Reflexió sobre les exposicions dels companys (I)

Sessió 1 (16 de maig de 2013)
Vull començar el comentari sobre les exposicions dels meus companys donant-los l’enhorabona per la feina feta. Alguns projectes o documentals m’hauran cridat més l’atenció que altres, però la feina feta s’ha de reconèixer. I amb el que hem vist, sé que hi ha una gran feina rere tot el que hem vist.
Dit això, faré incís en algunes presentacions que m’han cridat més l’atenció, per diversos motius.
Exposició de l’escoleta d’Esporles
Projecte de millora: La figura de la mestra. Rols i models d’actuació.

Primerament, cal dir que m’agrada i alhora em sorprèn que l’escola aprofiti persones joves de fora perquè creïn l’esperit crític. Em sorprèn, perquè duem la llosa social que pensa que la crítica sempre ha de ser negativa, i no a tothom li agrada que li diguin els seus falls. I m’agrada, perquè si és una escola que demana gent de fora perquè valori la manera de treballar de l’equip docent, és una escola que vol millorar, la qual cosa m’entusiasma.

Per les practicants, crec que deu haver estat una tasca molt dura, perquè per a nosaltres que no tenim en principi cap altre saber que els dels llibres, “enfrontar-nos” a persones que duen anys treballant i tenen el rodatge del dia a dia, ha de ser molt complicat.

Les companyes que han hagut de fer aquesta feina han estat molt valentes, perquè era un projecte donat per l’escola i que no el podien canviar. L’havien de fer sí o sí. Sincerament, crec que en el meu context de pràctiques m’hauria sentit molt incòmoda fent aquest treball.  És anar a valorar la pràctica docent i veure què ha de millorar, un gran acte de valentia pels docents i per a les practicants.

La manera d’avaluar les mestres, fent graelles i enregistraments de vídeo, m’ha semblat idònia, i la veritat és que han fet una feina molt exhaustiva en aquest camp, pel que es veu a les graelles que ens han mostrat.

En definitiva, espero ser en el dia de demà una mestra com les de l’escola d’Esporles, que vol que algú de fora, que té una formació de la més nova, vol que l’avaluï i l’ajudi a créixer i a millorar com a docent.

Exposició de la bona pràctica a l'Escoleta Huialfàs
Bona pràctica: “El racó del moc”
Estem davant una mostra d’optimització de recursos de l’aula: es va aprofitar un mirall que no s’emprava, i es va col·locar a un espai de l’aula. A prop, hi ha situada una tauleta amb una capsa de mocadors, i imatges de nens mocant-se.



Tot això està fet amb la intenció de fer que els nens es moquin sols, tenint la creença que els infants són persones actives, autònomes i capaces. A més, no se’ls dona pressa perquè duguin a terme el procés de mocar-se, cosa que permet que ho facin al seu ritme. En ocasions, fins i tot els infants s’ajuden els uns als altres.
La dificultat que l’alumna practicant troba és que no a tots els espais de l’escola hi ha racó del moc. Per exemple, a la sala de psicomotricitat no n’hi ha.

Crec que això es podria introduir al meu context de pràctiques, ja que tot i que faig pràctiques al 2n curs d’Educació Infantil, alguns dels alumnes ja tenen 2 anys, i crec que són totalment capaços de mocar-se sols. És un pas endavant en autonomia per a ells que crec que és important donar-lo. Així no han d’estar tan pendents de l’adult i poden sentir-se capaços.

Exposició de l’escoleta Els Molins
Documental: El canvi de bolquers
Es tracta d’un documental sobre el canvi de bolquers, bastit en les teories d’Emmi Pikler. Es dóna un exemple d’escola que duu a terme aquesta pràctica afavorint l’autonomia dels infants, i donant-los un contacte corporal càlid i proper.

D’aquesta exposició he d’aplaudir la sinceritat de l’alumne que exposa. Ell, va fer una autocrítica, dient que el moment en què ell va tenir un grup d’infants al seu càrrec, a l’hora del canvi de bolquers anava ràpid per canviar a tots els infants en el menor temps possible, ja que tenia molts alumnes.

Però havent fet aquesta feina, i el mateix alumne també comentà que encara que hi hagi 18 infants a l’aula, se’ls ha de respectar a tots per igual, llevant temps d’altres moments del dia, com ara l’activitat dirigida, per poder així dur a terme el canvi de bolquers de manera calmada.

La pràctica que es mostra al documental m’ha semblat molt bona, ja que es fa d’una manera molt pausada, i donant una atenció als infants de “bastant” de temps, comparant-ho amb la manera amb què jo ho faig a l’aula. Una de les coses que m'agradaria aplicar és fer el canvi de manera que l'infant se situa en vertical, quedant cara a cara amb l'adult. Personalment el faig posant el nen en horitzontal, per comoditat meva, però val la pena canviar-ho.




La única cosa que milloraria de l’exposició, però, i no és a efectes tècnics del documental, sinó a efectes de la docent, és la finalització del canvi de bolquers. És a dir, quan ja s’ha acabat de canviar el bolquer a l’infant la darrera passa, que sovint passa desapercebuda, és el pujar els pantalons de la criatura. Aquest últim punt també l’hauria de fer l’infant sol, i no l’hauria de fer la mestra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.
He treballat aquesta competència perquè he destacat i reflexionat sobre elements que m’han cridat l’atenció de les diverses exposicions dels companys. He seleccionat les actuacions que em semblaven millors i les he comentat.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

A partir de les exposicions, he extret els referents teòrics que hi havia rere cada actuació docent. Això ho considero com a arribar a conclusions a partir del que sabia teòricament, i el que els companys exposaven sobre la pràctica. 

Imatges:
- Racó del moc, de l'autora de la bona pràctica, Sandra García Caballero. Extreta del seu blog http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html
- Canvi de bolquers. La imatge mostra el canvi "en vertical", el que m'agradaria provar. Extreta de: http://lapatuleiallado.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada