dimecres, 12 de juny del 2013

Valoració del blog

Com a cloenda de les activitats de reflexió que he anat penjant a aquest blog, valoraré els fets que he considerat positius, i que m’han ajudat en el meu creixement acadèmic, i faré algun suggeriment.

Lectors i lectores, aquesta és la darrera entrada que faré a aquest blog, ja que els fets que vulgui compartir amb tots vosaltres més endavant els penjaré a la pàgina principal del meu blog de carrera: http://aprenemaensenyar.blogspot.com.

Aquí va la reflexió:
Per començar, he de dir que el fet que les mestres ens posessin una data límit per penjar cada activitat al blog, personalment m’ha estat de molta ajuda. Sé cert que si no hagués tingut al cronograma les paraules “data límit”, hauria anat deixant passar les activitats, sense fer-les. Llavors, no les hauria anat fent simultàniament a mesura que donàvem cadascun dels mòduls temàtics, i no hauria tingut relació ni consonància amb els temes.

Haver de justificar cada competència assolida m’ha ajudat a pensar què estava treballant a cada entrada al blog, i de quina manera ho estava fent. A més, m’ha ajudat en el sentit d’argumentar el per què faig les coses.

Per al proper any, el que proposo i que ja he recollit a la valoració del quadern d’aprenentatge, és que totes les activitats s’hagin de fer al blog, en lloc de tenir una part al blog i una part al quadern d’aprenentatge.

A continuació us presento els avantatges que trobo a fer les activitats al blog:
-        Els alumnes aniran agafant més pràctica amb el tema dels blogs.
-        Es compartiran de ver totes les activitats dels mòduls, de manera que les activitats de tipus “Contrasta-ho amb els teus companys” serien més fàcils de fer; les tindríem a un click.
-        Els alumnes s’estalviarien haver de fer exercicis molt semblants, que sovint apareixen repetits o molt semblants a les activitats del quadern d’aprenentatge.
-        Hi hauria una data límit per penjar els exercicis, cosa que serviria per dur les activitats al dia.
-        No es gastaria paper ni tinta d’impressora, apropant-nos nosaltres mateixos a la cultura ecològica que volem inculcar als nostres infants.
-        Les nostres professores tindrien enllestida la feina de corregir d’un sol cop, en lloc d’haver de corregir per una part el blog, i per altra les activitats del quadern d’aprenentatge.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura
He treballat aquesta assignatura perquè l’activitat consisteix en reflexionar sobre l’ús del blog, motiu pel qual he hagut de pensar en totes les activitats realitzades al blog.



Valoració de les competències assolides

A l’anàlisi de les meves competències, de les primeres reflexions que vaig fer al blog, em vaig marcar diversos punts a cadascuna de les competències que em mancava assolir.

Llavors, el que faré a aquest exercici és recuperar el que em vaig marcar que milloraria, i contar-vos com he evolucionat.

COMPETÈNCIA 1: És autònom en l’aprenentatge
Al primer anàlisi, deia: “La part que he de millorar és la de reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional, i la d’arribar a conclusions a partir de la contrastació d’informació.
I això em costa perquè estic acostumada a obeir. Per exemple, generalment m’he trobat amb què si un professor em diu que les vaques són verdes, per mi són verdes i punt.
[...]
Pel que fa a la contrastació d’informació, em trobo amb el mateix: potser em trobo amb 4 versions diferents sobre un mateix tema, però en lloc de triar la que a mi em sembla més vàlida, ho pregunto al professor, que ell/a em digui quina és la correcta. Suposo que tot això és fruit d’estar sempre lluitant per una nota numèrica a final de curs. “

L’assignatura m’ha ajudat a millorar la part dels elements que porten a una bona actuació. He de dir que les activitats proposades estaven molt ben pensades, perquè ens han ajudat a millorar les nostres competències i a assolir aquells punts dels quals “anàvem coixos”, o almenys això m’ha passat a mi.

He desenvolupat doncs, un esperit crític que cerca bones pràctiques educatives, reflexiona sobre elles, es fa preguntes de per què a l’escola hi ha unes bones pràctiques però en manquen d’altres...

La contrastació d’informació és el que encara em segueix costant, però sé que les competències de l’assignatura em quedaran marcades, i sé que de tant en tant les aniré revisant per veure els meus progressos.

COMPETÈNCIA 2: Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge
Al primer anàlisi, deia “Opino que al llarg de la meva vida estaré formant aquesta competència, degut a què durant tota la nostra vida les coses van evolucionant, i sempre hem d’anar aprenent per adaptar-nos als canvis socials.

Realment, estic en un punt vital en què em sembla que no sé res (com si fos Sòcrates). És a dir, que acabo de sortir a l’exterior de la bombolla de teories utòpiques que ens brinda la universitat, i ara faig pràctiques. Llavors, veig coses que no havia vist mai, i em dóna la sensació que no em sabria desenvolupar en un futur.

No sé ni si el que m’han ensenyat és el que crec; si està bé, si no ho està... Considero que em falten anys de rodatge i de reflexió per arribar a veure realment en què sóc competent professionalment.

Crec que tinc ara molt de bullit al cap [...]
Comprenc que totes les tasques que se’ns manen a fer són necessàries per igual, però tot el que cal fer em pressiona, i fa que no m’aturi a pensar realment sobre aquest procés pel que estic passant.”

M’he trobat a mi mateixa, a partir dels exercicis que se’ns han proposat he reconegut quines són les meves creences envers l’educació, veient que crec en el que m’han ensenyat a la universitat, i veient també que a la realitat sé aplicar moltes de les coses que se’ns ensenyen a les assignatures (sé fer sessions de psicomotricitat, de joc heurístic...). Teoria i pràctica unides! I jo que tenia la creença que això no era possible!

He anat fent poc a poc totes les tasques que se’ns han manat, i com sempre me n’he sortit de tot. Gràcies a aquesta assignatura, i a activitats com el “Què has après de la lectura”, m’he aturat a reflexionar sobre el meu procés d’aprenentatge, i a pensar què m’aporten cadascuna de les activitats que fem a l’assignatura.

COMPETÈNCIA 3: Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
La veritat és que en iniciar l’assignatura anava molt perduda en aquesta competència, però la veritat és que l’he treballat molt.

A partir d’activitats que ens feien reflexionar sobre quines bones pràctiques es feien al centre, sobre si el centre era innovador o no, o sobre si l’escola té pla d’acollida per als infants i per als mestres, he treballat molt la reflexió sobre el meu centre de pràctiques. He conegut informacions que desconeixia, i també he descobert com és, gràcies al DAFO.

Estic molt satisfeta dels meus avenços en aquesta competència!

COMPETÈNCIA 4: Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge
En aquesta competència també he fet molts avenços, ja que he sabut trobar quins referents teòrics regien cada acció educativa (encara que en ocasions m’ha costat) i he identificat bones pràctiques i les he comparat amb les pràctiques que havien considerat com a bones les meves companyes. Gràcies al blog, i a la tasca de fer comentaris a les bones pràctiques dels altres blogs, també he après maneres de fer d’altres escoles, i elements que penso que podria aplicar tant en el meu context de pràctiques, com en el meu futur com a docent.

COMPETÈNCIA 5: Reflexiona sobre el procés de millora
A l’entrada al blog, deia “Sent sincera, aquesta competència encara no la tinc assolida; és la que tinc més “amb pinces”, perquè estem encara a les primeres fases del projecte de millora de centre.”

Però a mesura que anàvem avançant en el nostre procés de millora, ens sorgien preguntes, hipòtesis, i elements per millorar.

Amb la realització del projecte de millora, hem assolit totes les subcompetències d’aquesta competència 5. Hem previst obstacles, hem vist que hi ha una clara diferència entre una bona pràctica o un pla d’acció, i un pla de millora.
A més, previ al projecte, vam fer un anàlisi de les necessitats sentides per mitjà de la observació i dels objectius que nosaltres mateixes ens plantejàvem.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.
L’exercici consistia en reflexionar sobre les competències que he assolit. Per això, he recuperat l’entrada a la qual parlava dels meus punts forts i punts febles i he vist quins punts febles s’han convertit en punts forts, i què em queda encara per millorar.

2.6. Argumenta què ha fet i per què.

També com a part de l’exercici, argumento les passes que he fet en l’assoliment de les competències de l’assignatura, i com les he fet. El perquè d’haver fet aquestes passes endavant, és que em vaig marcar els punts febles en què havia de millorar.

El nostre projecte i la reflexió autovalorativa


Expossicó reflexió i innovació from nvr184

Per autovalorar el nostre projecte de millora, primerament he de dir que haver dut a terme les propostes ha estat una sort, perquè això ens ha permès fer l’avaluació d’aquestes.

Com ja sabem, l’avaluació és un punt clau en tot projecte de millora, perquè permet marcar quins aspectes cal revisar, canviar o fer de nou. D’aquesta manera ja ens surt una millora nova a realitzar; ens retroalimentem a partir de l’avaluació.

Un punt a destacar de l’avaluació i de les conclusions que hem extret del nostre projecte és la participació de les famílies. Si bé és cert que vam comptar amb poca participació, ens hem fet una autocrítica, i hem vist que els horaris que vam proposar (de dilluns a divendres de 15 a 17) no eren els més idonis si volíem aconseguir participació.
Llavors, pensem que si haguéssim plantejat un taller de participació dels pares durant el cap de setmana (com van fer els nostres companys Isma i Rebeca, practicants a l’escoleta “Es Pouet”) hauríem aconseguit una major participació.

Sobre la realització de les propostes, he de dir que cal temps i ganes per a realitzar-les. Es tracta d’un procés que duu més temps que si es compren els elements, però que val la pena.
Al manco en el meu cas, m’ha produït satisfacció el fet de recol·lectar diferents elements, com ara els palets o les canals, perquè quan penses en com les transformaràs, ja et va fent il·lusió. Ja ho diuen, que les coses que fa un mateix, amb els seus esforços, són les que s’aprecien més.

Gràcies a la creativitat de les meves companyes hem aconseguit transformar elements aparentment “avorrits”, en un pati –modèstia apart– xulíssim!! Llavors, veure el resultat obtingut m’ha aportat ganes i coratge davant les èpoques vinents.

Sabem que de cada moment les escoles comptaran amb menys pressuposts, però i què? Que ningú no apagui la nostra creativitat: amb molt pocs diners hem aconseguit fer aquesta millora de pati. I, pel que ens hem demostrat i demostrem, es pot muntar una aula donant una nova vida als materials més quotidians.

Finalment, i parlant dels marcs teòrics, vam cercar autors i teories que parlessin sobre com han d’organitzar-se els espais d’una zona d’esbarjo, els temps, quin ha de ser el rol del docent, i els aprenentatges que es poden adquirir a l’hora del pati.
Ha estat molt satisfactori aprendre i poder demostrar que el pati és un espai educatiu perquè forma part de l’escola i perquè s’hi produeixen una gran quantitat d’aprenentatges: físics, socials, cognitius, emocionals, etc.
De la informació que hem trobat fent recerca, em quedo amb el concepte que el pati, com a espai educatiu que és, és susceptible de ser organitzat i planificat (fent referència als seus espais), tal i com s’organitzaria l’espai d’una aula.

Estic molt satisfeta de tota la gran feina que hem fet, del procés que semblava que no s’acabaria mai, i del resultat, que encoratja a treballar i a seguir fent millores d’aquest tipus.

Des d’aquí, vull donar també l’enhorabona als meus companys i companyes tant de Menorca com d’Eivissa i Menorca, perquè he anat veient tot el que penjaven als blogs sobre els seus projectes de millora, i crec que també han fet una molt bona feina. Som els mestres del futur, i vaja quins bons mestres!


COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.
He treballat aquesta competència durant tota la realització de l’exercici, ja que he accedit al nostre pla de millora.

5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.
Aquesta competència l’he treballat en el moment en què he parlat de l’avaluació, definint-la com a eix bàsic i diferencial de tot pla de millora.

5.3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora i aporta referències bibliogràfiques.

Molt lligat amb l’argumentació de la competència 1.1., he cercat informació sobre el nostre pla de millora, aportant dades sobre els marcs teòrics sobre els quals hem bastit el nostre projecte.


dilluns, 10 de juny del 2013

Comentari sobre les bones practiques dels blogs de les companyes

Després d’una gran feina de recerca, tot visitant el llistat de blogs de l’assignatura SENCER, em vaig decidir a fer comentaris sobre bones pràctiques als blogs que exposo a continuació:
1. Blog de Mª Àngels Tugores.
Bona pràctica: La setmana del protagonista.
Comentari:
«Hola, Ma Àngels.

Aquesta pràctica que has penjat la considero molt bona pràctica educativa.
Tu mateixa ho expliques a la teva entrada: "L’ objectiu general és identificar els primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola, aula…), reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als quals pertany i establir vincles de relació interpersonal amb els seus membres".
Estic totalment d'acord amb tu, i els arguments que podria donar, serien repetir el que ja has explicat. 

M'imagino la cara de felicitat que deuen tenir els nens quan els deu tocar ser el protagonista. Que els teus familiars, a qui tant estimes, vagin a la teva escola i facin activitats amb els teus companys, és fantàstic! I són records molt especials que mai no s'obliden, i que sempre et fan treure un somriure (jo encara recordo quan els meus pares venien a fer algun taller a la meva aula!).

No sé si en sou conscients, però esteu contribuint a la felicitat dels infants, i a crear bons moments, que es convertiran en bons records.

Enhorabona.
Natalia
»

2. Blog de Lourdes Parpal Ramis

Bona pràctica: El canvi de bolquers


Comentari:
«Hola Lourdes.

Em trobo a un centre al qual la situació de vegades és semblant. Més que res en el no confiar en les possibilitats dels infants. 

Et diré, si et serveix de consol, que només pel fet que deixin pujar els infants al canviador, ja pots considerar aquesta pràctica com a molt bona, perquè al menys en aquest moment afavoreixen l'autonomia dels infants (que també caldria pensar si es fa per afavorir l'autonomia, o per comoditat de la mestra).

Sí que és cert que aquests contactes tan càlids i propers que es produeixen en el canvi de bolquers són mostres d'afecte i de respecte cap a l'infant, i personalment em trobo amb el mateix. El que no sé si a tu et succeeix, és que a mi se'm ve al cap la pregunta següent: realment fan aquest contacte corporal càlid perquè els surt així, perquè són amoroses? O rere tot això hi ha una intencionalitat educativa?

I finalment et proposo una idea sobre la situació de l'escola, per a què no et capfiquis molt amb el quefer de les mestres i intentis gaudir: potser és falta de motivació, però tal vegada també és que l'equip docent es troba en la "zona de confort" que vam veure al vídeo de l'assignatura: creuen que ho tenen bé així, i fa vessa ("pereza") canviar. 

Si mires per la part positiva aquest centre, hauràs après quines coses no vols repetir en el teu futur professional, i també hauràs agilitzat la ment pensant com canviaries els diferents espais i temps.

Ànims, i sort.
Natalia»

3. Blog de na Marina
Bona pràctica: Relacions intergeneracionals
Comentari:
«Hola Marina!
M'ha encantat aquesta entrada. Igual que tu, també considero aquests intercanvis intergeneracionals com a bones pràctiques.
A part de la felicitat que deu suscitar per ambdues parts el conèixer-se, es poden inculcar molts valors, que avui semblen perduts, als infants. El valor principal seria el respecte a les persones majors.
A més, es pot treballar l'empatia: que els nens s'intentin posar en el lloc d'aquests avis, que han d'estar vivint a un lloc que no és casa seva. Fins i tot es pot fer que els nens valorin molt més la seva situació, que en alguns casos serà la d'estar vivint a casa amb els seus familiars.
Ben segur que també els avis es deuen sentir joves i importants el dia en què van ells a l'escola.
Finalment, vull remarcar que aquesta tan bona pràctica que realitza la teva escola, compleix amb aquells requisits que vèiem a Intervenció Educativa I i a Observació i Documentació de "Escola oberta a la comunitat", i de "treball en xarxa".
Tothom hauria d'intentar treballar conjuntament per aconseguir fites com aquestes. Així, tothom veuria que els seus contextos (escola, residència...) estan interconnectats amb altres contextos, i es poden retroalimentar mútuament.
Enhorabona pel bloc.
Natalia (Menorca)»

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
He treballat aquesta competència en el moment en què he revisat tots els blogs de les companyes de l’assignatura i he seleccionant les tres que m’han semblat millors.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació.

En algun dels blogs he fet una suposició de per què passa un fet determinat a l’escola a la qual fa pràctiques una companya, treballant doncs aquesta competència 4.3.