dijous, 14 de març del 2013

Com treballar les meves competències en el context analitzat amb el DAFO?


Primerament, crec que cal definir què és un DAFO. Es tracta d’un instrument de reflexió sobre les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de determinat context.

Al primer seminari de l’assignatura “Reflexió i Innovació Educativa”, vam fer un DAFO del nostre centre de pràctiques, i ara és l’hora de pensar com treballaré i milloraré les meves competències en el context de pràctiques en què estic.

Partint de què tot és millorable si hom reflexiona sobre les seves actuacions, me n’he adonat revisant el llistat de competències i el meu anàlisi sobre aquestes, que puc millorar totes les meves competències.

Me n’he adonat revisant totes les competències de l’assignatura, que el que he de fer per poder treballar i millorar-les és centrar-me d’una vegada. Ja estic a la quarta setmana de pràctiques, i és hora d’assentar-me, de saber que a les 17:30 és segur que estaré cansada, però que és necessari assumir que tenim aquest horari, aturar de queixar-me sobre això, i enfrontar-me al que de moment em sembla el problema.
I com fer-li front? Doncs planificant-me les hores següents a la meva arribada a casa de manera que siguin aprofitades al màxim possible.
Només així em podré dedicar a dur a terme una tasca, primerament d’observació, i després de reflexió sobre les observacions realitzades, enfocant aquesta segona part en intentar descobrir els perquès de cada fet, i el com ho puc millorar.

Així, en competències com la 2, la 3 i la 4, crec que el que puc fer és aguditzar les meves capacitats d’observació.
[A saber: 2) Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge. 3) Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil. 4) Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge].

Aquestes capacitats d’observació, les puc aguditzar primerament centrant-me en “Què vull observar avui”, i després intentant reflexionar sobre les observacions que he recollit: per què ha succeït una cosa o una altra, per què ha actuat la mestra de determinada manera...
I evidentment seria molt bona una contrastació de les meves hipòtesis, amb les hipòtesis de la tutora del grup amb què estic, ja que ella coneix els alumnes des de fa més temps, i em pot aportar un altre punt de vista.

Dit tot això, considero que la primera competència [1) És autònom en l’aprenentatge], la puc anar treballant en el moment en què cerqui idees pel meu compte per dur a terme una intervenció a l’aula, com ara preparar un racó nou, o cercar activitats per a treballar l’experimentació i la sensorialitat.

Sobre la competència número 5 [5) Reflexiona sobre el procés de millora], la puc treballar gràcies a la reflexió que va sorgint cada vegada que em reuneixo amb les meves companyes i amb el coordinador del centre per parlar sobre el tema. Entre tots anem comentant i reflexionant quines coses són més viables fer, quines propostes hi ha... Fins i tot tenim programada una reunió d’etapa d’Educació Infantil a la qual exposarem la nostra proposta a les mestres de primer i segon cicle d’E.I.

Després, en elements que no surten al DAFO que com a grup vam realitzar, però que crec que mereixen ser recollits, crec que puc millorar molt gràcies als mestres amb què compta l’escola: si bé és cert que alguns tenen una formació que s’hauria d’actualitzar, ja tenen una part del camí fet, que és l’experiència. Els docents ens poden ajudar a l’hora de fer un contrast d’opinions, exposant-nos també vivències internes.

El que també puc millorar, o millor descobrir, és tota la documentació del centre, les diferents comissions amb què aquest compta, com es duen a terme les reunions, etc. I és que des del primer moment, els mestres s’han posat a la nostra disposició, molt animats en ensenyar-nos i explicar-nos com i perquè es fan les coses d’una determinada manera o d’una altra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa.
He aplicat aquest ítem a l’activitat en el moment en què, després d’haver reflexionat sobre les meves competències i el context en què estic, he vist en quines coses podia millorar; què m’oferia el meu context per a poder fer les coses d’una manera més òptima, i quins eren els meus objectius a partir d’aquest moment.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.
Aquest punt està íntimament lligat amb l’anterior, i de fet és la primera passa que he fet abans de descriure el que volia aprendre. És a dir, que primerament he reflexionat sobre quines coses feia bé, i quines no tant, per després descriure què volia aprendre.
I he descobert que em manca marcar-me a mi mateixa uns temps per a observar, i uns temps fixes a casa per a treballar sobre les observacions dutes a terme.

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre.
En el moment en què les meves companyes de centre i jo vam realitzar el DAFO, ja vam estar fent-nos preguntes sobre el centre, sobre les seves fortaleses, debilitats, etc. Llavors, considero que aquesta competència 3.1. era la base per a fer aquest exercici que ara ens ocupa.





dimecres, 13 de març del 2013

Anàlisi sobre les competències de l'assignatura


Fa una setmana, vaig demanar a la meva professora de Reflexió i Innovació Educativa si, a més de les competències de Perrenoud, havia d'afegir l'anàlisi sobre les competències de l'assignatura. 
Em va dir que sí, i aquí presento el meu anàlisi:

1.         És autònom en l’aprenentatge
Aquesta competència, considero que la tinc en part assolida, degut a què a la universitat hem treballat bastant d’aquesta manera, sobretot nosaltres que tenim els professors a la illa del costat.
És a dir, que estic acostumada a què em diguin “Fes una unitat didàctica sobre aquest tema”, i a partir d’aquí cercar-me la vida, xerrant en pla. I trec la informació de blocs, pàgines web, o Pinterest.

La part que he de millorar és la de reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional, i la d’arribar a conclusions a partir de la contrastació d’informació.
I això em costa perquè estic acostumada a obeir. Per exemple, generalment m’he trobat amb què si un professor em diu que les vaques són verdes, per mi són verdes i punt. És com si el professor fos l’autoritat absoluta, com si fos el cap del lloc. Així doncs, els mestres de la universitat ens han plantejat certs models educatius com a vàlids, però ho són realment? No ho sé, perquè no tinc experiència, i no he vist cap altre model.
Pel que fa a la contrastació d’informació, em trobo amb el mateix: potser em trobo amb 4 versions diferents sobre un mateix tema, però en lloc de triar la que a mi em sembla més vàlida, ho pregunto al professor, que ell/a em digui quina és la correcta. Suposo que tot això és fruit d’estar sempre lluitant per una nota numèrica a final de curs.

2.       Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge
Opino que al llarg de la meva vida estaré formant aquesta competència, degut a què durant tota la nostra vida les coses van evolucionant, i sempre hem d’anar aprenent per adaptar-nos als canvis socials.

Realment, estic en un punt vital en què em sembla que no sé res (com si fos Sòcrates). És a dir, que acabo de sortir a l’exterior de la bombolla de teories utòpiques que ens brinda la universitat, i ara faig pràctiques. Llavors, veig coses que no havia vist mai, i em dóna la sensació que no em sabria desenvolupar en un futur.

No sé ni si el que m’han ensenyat és el que crec; si està bé, si no ho està... Considero que em falten anys de rodatge i de reflexió per arribar a veure realment en què sóc competent professionalment.

Crec que tinc ara molt de bullit al cap: fer l’anàlisi del centre de pràctiques, l’anàlisi d’aula, fer propostes a la meva tutora, el projecte de millora, aquesta assignatura... Em fa l’efecte que no m’he adaptat del tot a aquest quadrimestre, que no m’hi he assentat del tot, cosa que m’impedeix aturar-me a reflexionar sobre el meu propi procés d’ensenyament i aprenentatge.
Comprenc que totes les tasques que se’ns manen a fer són necessàries per igual, però tot el que cal fer em pressiona, i fa que no m’aturi a pensar realment sobre aquest procés pel que estic passant.

3.       Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
Crec que aquesta competència la vaig treballant de mica en mica, i es plasma en forma de diari reflexiu per al meu tutor de pràctiques.
Reflexiono sobre els mestres, l’aula, els infants, la intervenció docent, la relació amb els altres mestres, etc.

Sobre el que recullen els documents del centre amb les pràctiques, encara estic en procés d’assolir-ho, perquè juntament amb les meves companyes de centre estem “paint” tota la informació.

4.       Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
Penso que aquesta competència, la part de marcs teòrics, sí que la tinc assolida, ja que just veig alguna cosa, penso “Això és l’aprenentatge autònom!!”, o “Això és el que deia l’Institut Lóczy!”, i m’agrada trobar coses de la teoria que he vist a la pràctica, la veritat.

Quant a les bones pràctiques, considero una bona pràctica en el moment en què veig que la mestra dóna amor als infants, té una bona relació amb les famílies, i duu a terme correctament les rutines.
No sé si vaig errada o no en considerar aquests ítems com a bones pràctiques, però prenent-los com a referent, he vist bones pràctiques fins ara.

Per últim, i fent referència a les hipòtesis de per què passa un fet concret, en principi faig aquestes hipòtesis “mentals”, però a mida que he anat tenint confiança amb la tutora del grup amb què estic, li he demanat tot a ella directament.

5.       Reflexiona sobre el procés de millora
Sent sincera, aquesta competència encara no la tinc assolida; és la que tinc més “amb pinces”, perquè estem encara a les primeres fases del projecte de millora de centre.

Però considero que la part de recerca d’informació serà fàcilment assolible, i quant als obstacles i resistències, gràcies a les meves companyes, ens n’anem adonant. I vaig veient que coses que a mi em semblen obstacles, realment no ho són des del punt de vista d’alguna companya, i quan m’ho expliquen, veig que realment no era una resistència, per exemple.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.
He treballat aquesta competència en tot l’exercici en sí, degut a què algunes de les preguntes feien referència a aquest punt de la bona actuació professional.

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.
Novament, durant tot l’exercici he treballant aquesta competència, perquè es tractava de valorar quines competències tenia assolides, i quines em faltava assolir.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.
En reflexionar sobre quines competències no tenia assolides, he vist quins eren els meus errors que havia de millorar. 


Nata· 

dilluns, 4 de març del 2013

Descripció fruit d'una observació d'aula: l'hora de MÚSICA


Data de l’observació: dilluns 4 de març de 2013, durant el temps destinat a fer música amb la mestra especialista.
Durada de l'observació: aproximadament 30 minuts.
Infants observats: tots els que han assistit a classe (7 alumnes en total; 4 nens i 3 nenes, d’entre 1 i 2 anys).
Adults presents: Natalia (mestra de música. Rol: participant). Ester (tutora del grup. Rol: no participant). Natalia (alumna de pràctiques. Rol: observadora participant).
Lloc: matalàs a on es fan activitats com el “Bon dia”, o aquesta pròpia hora de música.

REGISTRE DESCRIPTIU:
Quan la mestra ja ha entrat, A. s’asseu devora jo, la miro, s’alça i se’n va a agafar joguines amb E. Mentrestant, P. i S. es peguen.

Els alumnes es van alçant, però la mestra els fa seure. Llavors dibuixa una guitarra,un piano i un violí a la pissarra i els va demanant el nom de cada instrument, i la manera com es toca. Els infants no endevinen el nom dels instruments, i imiten la mímica que fa la mestra sobre com tocar els instruments.

A continuació, la docent posa la cançó “És l’hora de fer música”, a la qual se senten els instruments prèviament dibuixats a la pissarra.
Hi ha una part de la cançó a la qual piquen de mans. A qui no pica, la mestra li diu “A veure com piques tu?”. També els fa imitar els instruments, com si els toquessin.

Després d’aquesta cançó, canten “Sol solet”. Tots escolten molt atents. Les nenes participen més que els nens.



Llavors, la mestra duu el “Sac de les sorpreses”, un sac fet amb una tela opaca, i dins el qual hi ha instruments. Avui, treu els cascavells, mentre els alumnes es volen alçar del seu lloc. De fet, A. i P s’aixequen, però la mestra de música els fa tornar a seure al seu lloc.
Quan tothom està assegut, na Natalia (mestra) diu què els duu avui, i dóna cascavells a tots els infants. Com que no en té prou, per ella i per mi treu una maraca per cadascuna. Les maraques els criden l’atenció, i alguns les volen, però la mestra no els les dóna.

La mestra va cantant diverses cançons, i els nens han de seguir-les amb els cascavells. A. s’anava a posar el cascavell a la boca, i na Natalia li ha dit que no ho fes. Segueixen cantant, i P. em mira i estira la seva mà cap a mi; sembla que vol la meva maraca.
Un cop la mestra ho considera oportú, diu als alumnes que és hora de guardar els instruments de nou dins el sac, i així ho fan: tots s’aixequen i van a deixar els cascavells al seu lloc.

Els nens no es tornen a seure, sinó que M. i S. van a seure a la taula del berenar, i P. molesta a A. Na Natalia diu als primers que no és hora de seure a la taula, i jo dic als altres dos que deixin de molestar-se.

A continuació, la docent treu la “Capsa del buf”, una capsa de color verd amb estampats que conté elements per a què els nens practiquin el buf: espanta-sogres de diversos colors. En M. s’asseu devora la mestra.

Na Natalia diu als infants que han de bufar ben fort per a què la capseta s’obri. Els nens no bufen, sinó que bufa ella, i obre la capsa. Treu els espanta-sogres, i en dóna un a cada alumne; alguns bufen més fort, i a altres els costa una mica.
P. estira l’espanta-sogres i la mestra li diu que no ho faci.
Després d’uns quatre minuts de practicar el buf, guarden el material, i tots, aixecats, comencen a dispersar-se. En aquest moment, la docent fa jocs de falda a cada fillet. Mentre està fent el joc de falda a un infant, els altres corren per la classe, i ella els diu que no es corre dins la classe.

M. es va asseient a cadascuna de les cadires, i els altres nens juguen. E. estira els cabells a P., i intervenim tant na Natalia com jo, dient que l’amolli.

Quan la mestra de música ja ha fet jocs de falda a tots els nens, els fa recollir les joguines que hagin pogut espargir, i els fa anar a seure al matalàs a on fan música. En aquest moment, treu un panell de cartró ploma al qual hi ha aferrats uns sobres amb un número cadascun. Dins cada sobre hi ha un pictograma que representa cadascuna de les cançons del repertori que coneixen els infants.
Na Natalia fa seure els infants, però M. no seu. La mestra diu a M2. que triï una de les cançons. A. i E. s’alcen, i la mestra els diu que s’asseguin per a què els altres companys hi puguin veure.
M2 tria una cançó, treu del sobre el pictograma, i la docent posa la cançó corresponent, cantant-la tots junts.

E. agafa un conte, i intento que me’l doni. M. està aixecat, A. s’arrossega pel terra, E. agafa una cadira i s’asseu devora jo...
En veure na Natalia que els alumnes ja estan cansats, dóna per acabada la sessió d’aquesta setmana, canta una cançó que sempre fa servir com a cloenda, i diu als nens i nenes que s’asseguin a la taula per a berenar.
Molt amablement, ens ajuda a dur a terme el moment de berenar, i quan tots ja estan asseguts berenant, se’n va.

PREGUNTES QUE CAL FER-SE:

  • Quin era l'objectiu de la sessió?
Crec que la sessió tenia objectius diversos, cadascun d'ells diferent en funció de cada activitat:
- Reconèixer alguns instruments, el seu nom i com es toquen.
- Practicar nocions bàsiques de so - silenci i de ritme amb els cascavells.
- Continuar treballant el buf, i veure l'evolució dels infants.
- Establir un contacte proper amb cadascun dels infants amb els jocs de falda.
- Reconèixer les cançons per mitjà d'un dibuix en el panell de les cançons.
  • Què van aprendre els nens que encara no sabien en aquesta classe?
Com la mestra especialista em va explicar, la classe sempre segueix la mateixa estructura, introduint canvis cada cert temps. Amb això, aconsegueix veure l'evolució dels infants respecte dels objectius descrits al punt anterior. 
Llavors, no és que els infants aprenguessin una cosa nova en aquesta classe, sinó que van anar progressant en l'aprenentatge del nom dels instruments, així com en les nocions bàsiques de so i silenci, o en el buf. 
Especialment amb el cas del buf, és on es veuen els canvis més significatius: nens que d'una setmana a l'altra aprenen a bufar, o fillets que la setmana anterior en sabien, i sembla que se n'hagin oblidat. 
  • Què volia la mestra pel que fa a l'aprenentatge dels alumnes?
Crec que la mestra volia donar una continuïtat a les classes que fa. És per això que sempre realitza la mateixa rutina per a dur a terme la sessió, fins i tot emprant el mateix ordre de les cançons que posa. 
A més, volia prendre nota de com evoluciona el buf de cada infant, i pretenia alhora fer que tots anessin progressant, sempre tenint en compte com és cada nen (ella que ja els coneix de fa temps).
  • Penses que la classe va assolir els objectius de la sessió? Com ho saps?
Crec que la classe en general ha assolit els objectius, perquè són prou oberts, però no tots els nens han arribat al mateix punt, degut a la diversitat de nivells de desenvolupament existent.

Però fixant-me en els objectius que jo he suposat que tenia la sessió, els que no s'han assolit són els de reconeixement del nom dels instruments, i el de les nocions de so - silenci. Ho sé, perquè en el primer objectiu, els nens van estar callats tot el temps, sense endevinar cap instrument ni com es feia per sonar-lo. Quant al segon objectiu, no l'han assolit perquè els nens feien moure els cascavells per imitació de la mestra, i no per estar seguint el ritme o per controlar el so i el silenci.

(Afegit dia 13/03/2013)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.
He treballat aquesta competència perquè m’he dedicat a observar una situació real que es duu a terme cada dilluns al meu Pràcticum; l’hora de música ha estat el meu recurs per a realitzar aquest exercici.

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.
Aquesta competència l’he treballat més internament, per a mi mateixa. És a dir, que he fet una observació narrativa i objectiva, però mentre anava observant, pensava per exemple “Mira, això que ha fet de respectar el ritme dels infants, és una bona pràctica”.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.
Lligada amb l’anterior, he aplicat aquesta competència a l’activitat en el moment en què em deia a mi mateixa quines coses estava treballant: el buf, el respecte dels ritmes, les activitats curtes, etc.

Imatges extretes de:
http://lamusicademicoleceiplabaia.blogspot.com.es/
http://vegarredondamusical.blogspot.com.es/
http://www2.ula.ve/ofae/index.php?option=com_content&task=view&id=1162&Itemid=233

Nata· 

divendres, 1 de març del 2013

Punt de partida envers les competències de PERRENOUD


Com a activitat per a l’assignatura Reflexió i Innovació Educativa, hem d’argumentar quin és el nostre punt de partida respecte de certes competències.

A continuació, reflexionaré sobre les competències proposades per Philippe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó. Barcelona, 2007 (5ª edició):

1)       Organitzar i animar situacions d’aprenentatge
Crec que sé organitzar situacions d’aprenentatge. Durant els tres anys de carrera que duc fets, i en especial aquest últim curs, hem elaborat unitats didàctiques sobre diferents temes: el mar, el be, les matemàtiques i el cos humà, etc.
Crec que tinc molt per mà els objectius, continguts i criteris d’avaluació del currículum per a Educació Infantil de les Illes Balears, i en la progressió d’aquests cursos, he anat aprenent com organitzar les diverses situacions d’aprenentatge, i de quines fonts treure activitats. (Internet és una gran eina!)

El que passa és que sempre ens han donat la opció de triar la edat a la qual aplicar les unitats didàctiques, i tot ho hem fet per a l’últim curs del segon cicle d’Educació Infanti. El problema d’això ha estat que nosaltres mateixos ens hem enganyat, en el sentit que, personalment, ara em trobo amb què tinc a la classe 11 infants d’un any, i no sé prou bé quines activitats els podria organitzar.

Una altra cosa que ens han ensenyat, i que també tinc molt per mà, és el fet de treballar a partir dels interessos dels infants, dels temes que més els motivin; la consideració de l’error com a positiu i com a font d’aprenentatge; i el plantejament d’un problema que fomenti situacions d’aprenentatge.
Sovint em queixo dient que ens “donen molta canya” amb el constructivisme, però gràcies a això, he après molt.

2)     Gestionar la progressió dels aprenentatges
Si no vaig mal encaminada, aquesta competència té relació amb la zona de desenvolupament proper postulada per Vigotsky. Crec que aquest concepte és fonamental en la concepció dels aprenentatges, ja que el mestre ha de conèixer en quin “estadi” es troba cada alumne, per ajustar els objectius i les activitats al seu nivell, de manera que vagi assolint un aprenentatge de cada cop més autònom.

I penso que sí que sóc capaç de dur a terme això. Al manco ho he anat veient a les diverses pràctiques que he anat fent a diferents escoles. Però el que també és cert és que no és el mateix fer dues pràctiques, que estar durant tot un curs amb els infants. Per tant, crec que aniré veient si tinc assolida aquesta competència a mesura que avanci en les meves experiències educatives.

Quant a la visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament, he de dir que a la carrera ens n’han ensenyat d’això, de veure en una activitat tots els objectius curriculars que se’n poden extreure, o de tenir com a base certs objectius, i haver de crear una activitat.

Sobre els vincles amb teories d’aprenentatge, o observar i avaluar els alumnes, també ens n’han ensenyat, però és cert que estic més “verda” en la part d’avaluació; és el que em costa més.

3)     Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació
Aquesta competència va lligada a l’Educació Inclusiva, treballada l’any passat i enguany. Estic convençuda de la necessitat de fer que l’escola sigui inclusiva, i crec que en un futur lluitaré per a què dins una aula s’assoleixi això.
Però és clar, tot depèn de cada cas, ja que en funció de la discapacitat que pateixi un alumne, s’hauran de prendre unes mesures o unes altres.

El meu mestre de Trastorns del Desenvolupament ens va dir que actualment estàvem fent camí cap a la inclusió, però encara queda molta feina per fer, i es necessiten mestres motivats per a treballar amb això.

Aconseguiré fer evolucionar els dispositius de diferenciació? Espero que sí; és una de les meves intencions. Però el temps dirà.

4)     Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball
Crec que aquesta competència la tinc assolida: tals són les meves ganes de treballar amb els infants, i la meva passió per la professió de mestra, que penso que sé engrescar els alumnes. L’any passat, per exemple, vam emprar una titella de pal que no parlava als infants, sinó que en teoria només l’enteníem nosaltres, les “mestres”. Això va ser una bona eina per a captar l’atenció dels nens: tots volien saber què deia en “Peix Peixet”, i va ser la manera que prestessin atenció.

Però el que hem de tenir clar els mestres de cara a afavorir l’atenció dels nens és la seva edat, el moment del dia en què estan (si tenen son, si tenen gana...) i si realment l’activitat és motivadora. La veritat és que només observant-los, ja es veu quan has de canviar d’activitat; ho vaig comprovar amb infants de 5 anys, i ho estic comprovant encara més amb els nens d’un any. Els més petits, prest es dispersen, s’alcen del seu lloc, juguen amb un altre... I és en aquell moment quan es veu que s’ha de passar a fer una altra cosa.

Quant a la democràcia dins els centres, expressada en forma de consells d’alumnes, no ho he experimentat mai, però quan sigui tutora tinc ganes de tenir-los en compte en la gestió i organització d’aula: que pactem entre tots les normes, que decidim quan és hora de canviar un racó, etc. Són elements que considero essencials per a crear persones amb un pensament crític, i que sàpiguen argumentar les seves decisions.

5)     Treballar en equip
Gràcies a tots els treballs en grup que hem fet al llarg de la carrera (i els que ens queden per fer!) veig que hem guanyat tots aquesta capacitat de treball en equip. Sé cedir, tot i que al principi em costi, i penso que sé tenir en compte les opinions dels demés.
Però sé cert que encara em queda molt per aprendre. Sobretot he d’aprendre a superar la frustració que suposa que no es dugui a terme una proposta que amb tanta il·lusió has imaginat o preparat.

Quant a l’elaboració d’un projecte d’equip, o a impulsar un grup de treball, realment és el que em fa més por, ja que només vam fer una assignatura sobre Organització i Gestió Educativa, i vam veure coses més generals. Sent sincera, no vull ser directora, ni cap d’estudis, almenys de moment, ja que no tinc la formació necessària per a això.
A mi el que m’agrada és ensenyar als infants, i tot i que sé que aquestes reunions d’equip pedagògic i demés són necessàries, són el que em sobra d’aquesta professió.

Per sort, a les pràctiques podem assistir a les reunions que fa el professorat, i el nostre coordinador sempre ens explica com funcionen les coses, de manera que de ben segur aprendrem molt.

6)     Participar en la gestió de l’escola
Com ja he dit en els paràgrafs anteriors, aquesta part de gestió és el que menys m’agrada, i per al què menys capacitada em veig.
Tot és una roda: no m’agrada, ergo no n’aprenc, i tornem iniciar en què per manca de formació, no m’agrada.
He de fer un sobreesforç per a aprendre sobre aquests temes. Ja que sé de quin peu vaig coixa, el que he de fer és treballar per a deixar “d’anar coixa”. Sé que només ho aclariré quan m’ho proposi, o bé quan em diguin “si vols aquest lloc de feina, hauràs de formar-te en temes de gestió de centre”.
Fins que no em posin (o em posi) contra les cordes no s’aclarirà això.

7)     Informar i implicar els pares
Aquesta és una de les parts que més m’agrada! Veureu, m’encanta el contacte amb la gent, i tot i que hi ha mestres que troben que el contacte amb els pares és la part més complicada, jo no trobo que sigui així.
Sempre he pensat això, i en aquesta segona setmana de pràctiques, en què malauradament la meva tutora ha estat de baixa, m’he hagut d’encarregar del contacte amb els pares, de dir-los com havia anat el dia, què havíem fet, etc. Penso que amb un bon somriure sincer, i amb bones paraules, aquesta bona relació amb els pares és possible. Almenys a mi em funciona.

La veritat és que em fa ganes ser tutora d’un grup i dirigir les reunions amb les famílies, penso que els muntaria power points, i editaria vídeos per a què veiessin tot el que fem a l’escola, emprant paraules planeres. Em fa molta il·lusió.

Però com tots sabem, hi ha pares que no volen o no poden col·laborar, i tot i que sigui frustrant, perquè la mestra sap que és molt necessària la relació família – escola, i alguns no responen, hem d’aprendre a “tirar-nos-ho a l’esquena”. He de treballar bastant aquesta part, no he de ser tan visceral, i intentar que el fet que els pares puguin no fer-me cas sigui quelcom que no em fereixi.  

8)     Emprar les noves tecnologies
Quant a aquesta competència, he de dir que una mica en sé, gràcies a què vaig cursar a l’institut l’optativa de TIC. Allà vaig aprendre a editar textos, fer power points, fer quadres d’Excel, a fer animacions amb Flash i a editar imatges. El que passa és que, com tot, el que menys emprem és el que s’oblida més fàcilment.
I crec que amb l’assignatura TIC, de l’any que ve, aprendrem moltes més coses lligades al camp de l’educació.

Per tant, diria que estic “a mitges”, tot i que sempre vaig tocant botons, i fent proves amb els diferents programes que té el meu ordinador, fent doncs un aprenentatge autodidacta. Jo mateixa m’he ensenyat a emprar el correu, el moodle, l’skype, etc. I encara em queda molt per aprendre.

9)     Enfrontar els deures i els dilemes ètics de la professió
Aquesta és una competència a la qual, quan vaig sortir de l’adolescència, vaig anar-me fent conscient.
Conscient de què la violència només genera més violència, mentre que les paraules dolces poden alegrar el dia a qualsevol.
Conscient de la necessitat de lluitar contra els prejudicis i discriminacions: jo he estat víctima d’aquests, i sé com de malament se sent una persona quan els pateix. Per això lluito dia a dia per evitar-los, per fer que surtin de la meva vida, i per no dur-los a terme amb altres persones.
Pel que fa a la creació de regles de vida comú, és una part que hauria de millorar, ja que sempre m’han ensenyat i he vist (a la carrera també) que s’ha de fer cas al professor, perquè si el qüestiones, t’agafa mania. És a dir, que he vist amb mi i amb les meves companyes, com alguns mestres tenien simpatia cap a uns, i cap a uns altres no. Però... Avam qui és el valent que ho diu! Perquè realment ens hi juguem la nota, per trist que sigui.
I quant a la responsabilitat, solidaritat i sentiment de justícia, són parts que tinc molt arrelades. A casa meva me les han inculcat, i de cada dia veig més la seva importància. Sovint aquest arrelament em fa treure de punt, perquè veig que existeix gent que no és ni responsable, ni solidària ni justa, i això em fa bullir la sang. Però també seran coses que haure d’aprendre a “ignorar”, tot mantenint les meves actuacions; no perquè els altres no siguin justos, he de deixar de ser-ho jo.

10)  Organitzar la pròpia formació continuada
Aquest és un punt molt important per a tot mestre: no podem quedar-nos estancats en una concepció sobre l’educació, sinó que sempre hem d’anar-nos formant.
Personalment, aquest any estic fent un curset sobre Teologia, que em servirà de cara a un futur per a poder trobar feina a una escola concertada (en els temps que corren, crec que és la opció més ràpida per a trobar feina).

M’encantaria seguir-me formant, però els cursos de formació valen uns doblers que no tinc, i per tant no els puc realitzar. Això és el que més em molesta: sóc una persona que vull seguir aprenent, i no puc perquè en aquesta vida tot val diners. Em crispa molt aquest assumpte.

Quant als projectes de formació comuns, i demés, cal dir que encara no els he dut a terme, donat a què encara estic cursant la carrera, i no he tingut l’oportunitat de realitzar aquest tipus de coses.

Per tant, aquesta és una competència sobre la qual he de seguir treballant durant la resta de la meva vida.


(Afegit dia 13/03/2013)
COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.
He treballat aquesta competència en tot l’exercici en sí, degut a què algunes de les preguntes feien referència a aquest punt de la bona actuació professional.

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.
Novament, durant tot l’exercici he treballant aquesta competència, perquè es tractava de valorar quines competències tenia assolides, i quines em faltava assolir.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.
En reflexionar sobre quines competències no tenia assolides, he vist quins eren els meus errors que havia de millorar. 

Nata·