Descripció fruit d'una observació d'aula: l'hora de MÚSICA

Data de l’observació: dilluns 4 de març de 2013, durant el temps destinat a fer música amb la mestra especialista.

Durada de l'observació: aproximadament 30 minuts.

Infants observats: tots els que han assistit a classe (7 alumnes en total; 4 nens i 3 nenes, d’entre 1 i 2 anys).

Adults presents: Natalia (mestra de música. Rol: participant). Ester (tutora del grup. Rol: no participant). Natalia (alumna de pràctiques. Rol: observadora participant).

Lloc: matalàs a on es fan activitats com el “Bon dia”, o aquesta pròpia hora de música.

REGISTRE DESCRIPTIU:

Quan la mestra ja ha entrat, A. s’asseu devora jo, la miro, s’alça i se’n va a agafar joguines amb E. Mentrestant, P. i S. es peguen.

Els alumnes es van alçant, però la mestra els fa seure. Llavors dibuixa una guitarra,un piano i un violí a la pissarra i els va demanant el nom de cada instrument, i la manera com es toca. Els infants no endevinen el nom dels instruments, i imiten la mímica que fa la mestra sobre com tocar els instruments.

A continuació, la docent posa la cançó “És l’hora de fer música”, a la qual se senten els instruments prèviament dibuixats a la pissarra.

Hi ha una part de la cançó a la qual piquen de mans. A qui no pica, la mestra li diu “A veure com piques tu?”. També els fa imitar els instruments, com si els toquessin.

Després d’aquesta cançó, canten “Sol solet”. Tots escolten molt atents. Les nenes participen més que els nens.

Llavors, la mestra duu el “Sac de les sorpreses”, un sac fet amb una tela opaca, i dins el qual hi ha instruments. Avui, treu els cascavells, mentre els alumnes es volen alçar del seu lloc. De fet, A. i P s’aixequen, però la mestra de música els fa tornar a seure al seu lloc.

Quan tothom està assegut, na Natalia (mestra) diu què els duu avui, i dóna cascavells a tots els infants. Com que no en té prou, per ella i per mi treu una maraca per cadascuna. Les maraques els criden l’atenció, i alguns les volen, però la mestra no els les dóna.

La mestra va cantant diverses cançons, i els nens han de seguir-les amb els cascavells. A. s’anava a posar el cascavell a la boca, i na Natalia li ha dit que no ho fes. Segueixen cantant, i P. em mira i estira la seva mà cap a mi; sembla que vol la meva maraca.

Un cop la mestra ho considera oportú, diu als alumnes que és hora de guardar els instruments de nou dins el sac, i així ho fan: tots s’aixequen i van a deixar els cascavells al seu lloc.

Els nens no es tornen a seure, sinó que M. i S. van a seure a la taula del berenar, i P. molesta a A. Na Natalia diu als primers que no és hora de seure a la taula, i jo dic als altres dos que deixin de molestar-se.

A continuació, la docent treu la “Capsa del buf”, una capsa de color verd amb estampats que conté elements per a què els nens practiquin el buf: espanta-sogres de diversos colors. En M. s’asseu devora la mestra.

Na Natalia diu als infants que han de bufar ben fort per a què la capseta s’obri. Els nens no bufen, sinó que bufa ella, i obre la capsa. Treu els espanta-sogres, i en dóna un a cada alumne; alguns bufen més fort, i a altres els costa una mica.

P. estira l’espanta-sogres i la mestra li diu que no ho faci.

Després d’uns quatre minuts de practicar el buf, guarden el material, i tots, aixecats, comencen a dispersar-se. En aquest moment, la docent fa jocs de falda a cada fillet. Mentre està fent el joc de falda a un infant, els altres corren per la classe, i ella els diu que no es corre dins la classe.

M. es va asseient a cadascuna de les cadires, i els altres nens juguen. E. estira els cabells a P., i intervenim tant na Natalia com jo, dient que l’amolli.

Quan la mestra de música ja ha fet jocs de falda a tots els nens, els fa recollir les joguines que hagin pogut espargir, i els fa anar a seure al matalàs a on fan música. En aquest moment, treu un panell de cartró ploma al qual hi ha aferrats uns sobres amb un número cadascun. Dins cada sobre hi ha un pictograma que representa cadascuna de les cançons del repertori que coneixen els infants.

Na Natalia fa seure els infants, però M. no seu. La mestra diu a M2. que triï una de les cançons. A. i E. s’alcen, i la mestra els diu que s’asseguin per a què els altres companys hi puguin veure.

M2 tria una cançó, treu del sobre el pictograma, i la docent posa la cançó corresponent, cantant-la tots junts.

E. agafa un conte, i intento que me’l doni. M. està aixecat, A. s’arrossega pel terra, E. agafa una cadira i s’asseu devora jo...

En veure na Natalia que els alumnes ja estan cansats, dóna per acabada la sessió d’aquesta setmana, canta una cançó que sempre fa servir com a cloenda, i diu als nens i nenes que s’asseguin a la taula per a berenar.

Molt amablement, ens ajuda a dur a terme el moment de berenar, i quan tots ja estan asseguts berenant, se’n va.

PREGUNTES QUE CAL FER-SE:

• Quin era l'objectiu de la sessió?

Crec que la sessió tenia objectius diversos, cadascun d'ells diferent en funció de cada activitat:

- Reconèixer alguns instruments, el seu nom i com es toquen.

- Practicar nocions bàsiques de so - silenci i de ritme amb els cascavells.

- Continuar treballant el buf, i veure l'evolució dels infants.

- Establir un contacte proper amb cadascun dels infants amb els jocs de falda.

- Reconèixer les cançons per mitjà d'un dibuix en el panell de les cançons.

• Què van aprendre els nens que encara no sabien en aquesta classe?

Com la mestra especialista em va explicar, la classe sempre segueix la mateixa estructura, introduint canvis cada cert temps. Amb això, aconsegueix veure l'evolució dels infants respecte dels objectius descrits al punt anterior. 

Llavors, no és que els infants aprenguessin una cosa nova en aquesta classe, sinó que van anar progressant en l'aprenentatge del nom dels instruments, així com en les nocions bàsiques de so i silenci, o en el buf. 

Especialment amb el cas del buf, és on es veuen els canvis més significatius: nens que d'una setmana a l'altra aprenen a bufar, o fillets que la setmana anterior en sabien, i sembla que se n'hagin oblidat. 

• Què volia la mestra pel que fa a l'aprenentatge dels alumnes?

Crec que la mestra volia donar una continuïtat a les classes que fa. És per això que sempre realitza la mateixa rutina per a dur a terme la sessió, fins i tot emprant el mateix ordre de les cançons que posa. 

A més, volia prendre nota de com evoluciona el buf de cada infant, i pretenia alhora fer que tots anessin progressant, sempre tenint en compte com és cada nen (ella que ja els coneix de fa temps).

• Penses que la classe va assolir els objectius de la sessió? Com ho saps?

Crec que la classe en general ha assolit els objectius, perquè són prou oberts, però no tots els nens han arribat al mateix punt, degut a la diversitat de nivells de desenvolupament existent.

Però fixant-me en els objectius que jo he suposat que tenia la sessió, els que no s'han assolit són els de reconeixement del nom dels instruments, i el de les nocions de so - silenci. Ho sé, perquè en el primer objectiu, els nens van estar callats tot el temps, sense endevinar cap instrument ni com es feia per sonar-lo. Quant al segon objectiu, no l'han assolit perquè els nens feien moure els cascavells per imitació de la mestra, i no per estar seguint el ritme o per controlar el so i el silenci.

(Afegit dia 13/03/2013)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.

He treballat aquesta competència perquè m’he dedicat a observar una situació real que es duu a terme cada dilluns al meu Pràcticum; l’hora de música ha estat el meu recurs per a realitzar aquest exercici.

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Aquesta competència l’he treballat més internament, per a mi mateixa. És a dir, que he fet una observació narrativa i objectiva, però mentre anava observant, pensava per exemple “Mira, això que ha fet de respectar el ritme dels infants, és una bona pràctica”.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Lligada amb l’anterior, he aplicat aquesta competència a l’activitat en el moment en què em deia a mi mateixa quines coses estava treballant: el buf, el respecte dels ritmes, les activitats curtes, etc.

Imatges extretes de:

http://lamusicademicoleceiplabaia.blogspot.com.es/

http://vegarredondamusical.blogspot.com.es/

http://www2.ula.ve/ofae/index.php?option=com_content&task=view&id=1162&Itemid=233

Nata·