dimecres, 24 d’abril del 2013

Seminari "Bones pràctiques"


Al seminari que vam fer sobre bones pràctiques educatives, la nostra professora ens va dir que descrivíssim quelcom que consideréssim com a bona pràctica educativa dins el context d'aula en què estem immersos. 
Us presento la meva bona pràctica, descrita en funció dels ítems que na Carme ens va proposar:

Joc heurístic
El que considero com a una bona pràctica dins l’aula en què faig pràctiques, és el joc heurístic.
Aquesta activitat la duen a terme grups de quatre infants d’entre un i dos anys, un dimecres cada dues setmanes, després d’haver berenat.

El joc heurístic es fa en presència de la tutora del grup, a l’espai del passadís, sobre un edredó que fa d’espai de contenció. Mentrestant, la resta d’infants és dins l’aula, amb l’auxiliar.

Com ja he dit, l’alumnat present en aquest moment és un petit grup d’infants, en el qual es procura que sempre hi hagi una nena (el grup – classe compta amb molts nens, de manera que es fa que en els grups de quatre, per cada tres nens, hi hagi una nena).

Pel que fa als objectius, la tutora sembla tenir-hi el fet d’observar els quatre infants durant el joc amb materials no estructurats; anotar la informació, i després escriure’n l’informe. Per altra part, els fonaments teòrics que hi ha rere el joc heurístic són la experimentació amb material no estructurat, la manipulació dels elements i el descobriment de les seves potencialitats; i la descoberta del món per part dels infants, i usant elements quotidians.

Els interrogants que se’m plantegen sobre aquesta pràctica són: a més de tenir un pla per anar canviant els elements presentats a cada sessió, hi ha orientacions sobre la distribució del material d’una manera o una altra?

La satisfacció de l’activitat, fonamentalment es dóna per part dels infants. El joc heurístic dut a terme a una aula de 2n curs d’Educació infantil, considero que dóna valor al centre, perquè es planteja una activitat adequada a l’edat dels infants (ja que no es recomana fer joc heurístic passats els 18 ó 20 mesos dels infants). A més, dóna valor al centre perquè es proposa una activitat de descoberta de l’entorn que no brinden les joguines convencionals.

Potser l’únic que hi trobaria a faltar és la distribució estratègica dels materials, de manera que donés lloc a nous descobriments. També trobo que hi podria haver una major continuïtat, de manera que el joc heurístic succeís setmanalment, però això ja són qüestions que ha de decidir la coordinació de l’etapa juntament amb les tutores.



COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
He treballat aquesta competència quan he parlat dels fonaments teòrics que crec que hi ha rere l'activitat del joc heurístic, una de les preguntes que ens havia proposat la nostra professora com a guió per parlar d'aquesta bona pràctica.

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
L'exercici es tractava d'això, d'identificar una bona pràctica que es dugués a terme al contect en què estem, i explicar-la.
Potser a una altra persona el joc heurístic li semblarà quelcom obvi, i no li vindrà de nou aquesta activitat. Però a mi personalment em fascina, perquè mai n'havia vist cap sessió en directe. I veure totes les coses que els infants poden fer amb materials quotidians, em sembla meravellós.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Quan he pensat quins objectius sembla tenir la tutora respecte d'aquesta activitat, he treballat aquesta competència d'elaboració d'hipòtesis.

Imatges: captures pròpies d'una sessió de joc heurístic que vaig preparar

dimarts, 16 d’abril del 2013

Experiències 0 - 3 que més m'han agradat


L’aigua
Es tracta d’una experiència en què infants d’entre 1 i 3 anys experimenten amb aigua quan s’atraca l’estiu.
La docent responsable del grup, tria un moment del dia que considera idoni, i disposa un pot gran amb aigua damunt una taula, a la mida de la mirada dels infants. Llavors, dos infants trien l’objecte que volen, i l’introdueixen dins el pot.
Els infants observen el que succeeix amb els objectes, i comencen a aprendre fets com l’enfonsar-se, surar...

He triat aquesta pràctica, perquè considero molt important l’experimentació a l’aula, i més a les edats en què els infants comencen a conèixer el món. Si tenim en compte que de la manera que millor aprenem els humans és provant, intentant les coses, i a partir d’equivocar-nos i tornar a refer els actes, què millor que l’experimentació?
També he triat aquesta experiència perquè els mestres de vegades procuren no fer experimentació amb aigua perquè resulta una tasca difícil el moment posterior a la experimentació: canviar roba banyada, i demés.
Però he vist que amb alguna cosa tan senzilla com disposar un pot de vidre transparent per a què els infants vegin el que succeeix amb l’aigua i els objectes, ja es pot fer molt, i gairebé sense banyar-se. Es rendibilitzen els recursos de valent!

El joc amb magranes
Es tracta d’una activitat que es duu a terme a la tardor, aprofitant que les magranes són fruits de la temporada.
Es prepara l’aula i els infants per a què es puguin embrutar sense preocupar-se, i com a material complementari hi ha pots, tubs transparents, safates, rodets de pintar, etc.
A partir d’aquest moment, els infants van fent assajos sobre la realitat, aprenent i descobrint.

Novament, he triat un cas d’experimentació. Aquest en concret m’ha semblat interessant, perquè no només podria ser experimentació dins un projecte sobre la tardor, sinó que també el material base (les magranes) són comestibles, i no cal preocupar-se en excés si els infants s’ho posen a la boca.
El que més m’ha agradat, però, és que per a fer l’experimentació s’ha ben preparat tot l’espai, en aquest cas cobrint-lo amb materials que es puguin tacar. Així, es pot permetre que els infants experimentin de manera totalment lliure, i sense haver-los d’aturar accions de descobriment per por que s’embrutin o embrutin l’aula.

Beure amb gots de vidre
Aquesta bona pràctica aposta per respectar i incentivar l’autonomia dels alumnes.
Es tracta de què es va canviar a una aula el fet de donar a tots els infants aigua alhora i amb gots de plàstic, per un racó de beure aigua amb gots de vidre.

Realment sembla inconcebible un fet així, perquè potser cauen els gots i hi ha vidres, o potser hi haurà aigua per tot... Però la mestra sembla que està satisfeta del canvi que ha fet, i de ben segur que els infants també ho deuen estar, veient que hi ha un adult que confia en les seves possibilitats, creu que poden ser autònoms, i els dóna peu a què ho siguin de veres. És per això que he triat aquesta experiència, perquè per aconseguir que els infants siguin autònoms, només cal un adult que sigui conscient d’aquesta necessitat, i que els doni les eines necessàries per a ser-ho.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme dins l'aula.
He treballat aquesta competència en el moment en què, en justificar la meva tria d'experiències, m'he basat en models teòrics que ens han ensenyat a la universitat.
Per exemple, " Si tenim en compte que de la manera que millor aprenem els humans és provant, intentant les coses, i a partir d’equivocar-nos i tornar a refer els actes, què millor que l’experimentació?" (Teoria de l'error com a positiu, fruit del constructivisme).

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
Aquesta competència es treballa en la realització de tot l'exercici. Això sí, la part d'identificació no es duu a terme, perquè ja teníem un llistat amb webs que recollien experiències ja classificades com a bones pràctiques.
El que sí que faig és comentar el que, segons el meu punt de vista, són bones pràctiques, i per quin motiu.
La comparació l'he fet de manera "instantània", és a dir, que quan m'he mirat totes les webs recomanades, he anat comparant en el mateix moment, fins que finalment m'he quedat amb aquestes tres.


Imatges: les dues primeres són extretes de les webs esmentades més amunt. La tercera imatge és de http://blog.balneariodearchena.com/beber-dos-vasos-de-agua-antes-de-comer-adelgaza/

dijous, 11 d’abril del 2013

Reflexió personal sobre la "zona de confort"


El passat diumenge, el dia abans de la tornada a la rutina després de les vacances de Pasqua, vaig començar a pensar en el vídeo que havíem de veure amb na Rosa, i que finalment vam veure a classe amb na Carme. Aquest vídeo parlava sobre la zona de confort.
Aquí en teniu la meva reflexió:

És tard (les 23:57 quan començo a escriure), és diumenge, tot i que d’aquí a tres minuts ja serà dilluns, i vaig apurada de feina.
Són les condicions idònies per a què el meu cervell es posi en funcionament i em permeti reflexionar. Inevitablement, quan tinc com a “deures de classe” la tasca de reflexionar, em costa desastres, però quan ningú em demana que ho faci, tot surt rodat, ja ho veieu.

M’acaba de venir la inspiració, i vull reflexionar sobre la “zona de confort”, un concepte que sorgí a un vídeo que vam veure amb l’assignatura. Aquesta zona de confort és el punt en el qual ens trobem bé; és el moment quan després de cert desequilibri ens hem reequilibrat, i ens trobem novament satisfets. Meravellós, no? Doncs no, ja us ho dic jo.
El perill d’aquesta zona, d’aquest acomodament, és que ens impedeix avançar i innovar.

Us posaré un exemple personal de zona de confort: fa gairebé dos mesos que vaig iniciar les meves pràctiques, em trobo fantàsticament bé a l’escola, em duc molt bé amb la tutora del grup al qual faig pràctiques, amb la resta de personal docent i no docent, i el que és més “amazing”: ja fa setmanes que he descobert que m’estimo els infants de l’aula.

Precisament aquesta plenitud i benestar són la meva zona de confort actual. Si ara succeís algun canvi, com per exemple que em canviessin de grup d’infants, això faria trontollar la meva zona de confort, i tornaria amb les pors inicials com “Em duré bé amb la mestra? I amb els infants?”. Estava imaginant aquesta situació, i el meu primer impuls ha estat pensar “No, que no em canviïn, que ara estic bé!”.

Vet aquí una mancança en les meves competències personals: la peresa davant el canvi, la immutabilitat. Generalment, faig aquestes accions o pensaments de tipus “Si ara ho tinc bé, per què canviar?”.
Ves a saber quantes coses m’estic perdent per aquesta mandra de canviar!

Modificar la meva manera de ser no serà fàcil, però crec que tampoc és impossible. Em costarà més això que no pas intentar millorar les meves competències dins el context de pràctiques, però penso que és necessària aquesta tasca per part meva. I ho considero menester perquè si ja en la meva vida personal sóc reticent als canvis (per pura comoditat), com seré com a docent?

Sempre dic que un mestre no es pot quedar estancat, que s’ha d’obrir al món constantment canviant, que ha de millorar... Però, i jo? Ho sabré fer? “Del dicho al  hecho hay un buen trecho”, diuen. I jo m’he proposat intentar fer front a aquestes indecisions, als obstacles o excuses mentals que jo mateixa em poso per no canviar.
Em proposo ser conscient dels moments en els quals em trobi en la meva zona de confort, i em proposo també conèixer nous horitzons, noves metes en el món de l’educació més enllà del que m’han ensenyat a la universitat.

I just quan he acabat d’escriure aquest paràgraf, penso “Però quan treballi amb infants durant 5 hores, i després durant el capvespre hagi de preparar la classe o els materials del dia següent, com m’ho faré? I si a més tinc una família a la qual atendre?”.
Ho veieu? Una altra vegada la zona de confort, aquesta vegada zona de confort fantasma, perquè especulo sobre un futur que no sé cert si succeirà, i ja maquino excuses.

Bon ball tenim! Crec que em queda molta feina per fer amb mi mateixa... Però espero aconseguir-ho, i recordar-me a mi mateixa que un mes d’abril em vaig proposar obrir-me al canvi, i que val la pena canviar. 


(Aquest és el vídeo que les nostres professores ens van posar. Val la pena veure'l; fa obrir els ulls, i ho explica tot d'una manera clara i entretinguda)


COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Novament, m’he conegut una mica més com a persona, i he descobert que tots tenim una zona de confort, i que en el meu cas, com a punt feble, tinc que m’hi trobo massa bé en aquesta zona, i que ho he de millorar.


2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

El motiu de la meva reflexió va ser pensar sobre un vídeo vist a l’aula, que em va fer pensar en el meu procés d’aprenentatge, en pensar que ara que estic totalment assentada al grup, he trobat la zona de confort, i en què m’he “d’espabilar”, per a no caure en la monotonia, sinó ser una mestra que realitza formació contínua. 

Comparació de diversos tipus de jornada escolar


A la darrera classe que vam fer abans de tenir vacances, vam comparar amb els nostres companys les diferents jornades escolars. En el meu cas, la vaig comparar amb tres companys més que, al igual que jo, estan fent les pràctiques al 2n curs d’Educació Infantil.

Un fet que m’ha semblat digne de destacar és el tema de les entrades i sortides al centre. Tots tenim un temps flexible d’entrades al centre, tot i que en el meu cas aquest temps flexible és de 15 minuts, i en el cas dels meus companys oscil·la entre una hora, i una hora i 15 minuts d’entrada flexible.
En el cas de les sortides, succeeix el mateix; ells tenen entre 45 minuts i dues hores de sortides, mentre que en el centre al qual estic com a practicant, aquesta franja horària és de 15 minuts.
Per tant, veig que als centres de pràctiques dels meus companys hi ha una major flexibilitat horària que pretén respondre a la diversitat de famílies i d’infants, i a la diversitat d’horaris i de ritmes de cadascun d’ells. Llavors, rere això hi ha el referent teòric del respecte dels temps i de l’slow movement.

A totes les escoles que estan els companys amb qui vaig conversar, es fa una jornada continuada, cosa que fa que els nostres dies d’escola no s’assemblin gens, i que implica un canvi en moments quotidians, com ara és la introducció del moment de son durant el matí. En el meu cas, dormen a l’escola els infants que han quedat a menjador, però hi ha centres en els quals els infants encara fan una becada al matí.

En el cas del centre al qual faig pràctiques, com que els infants dormen a l’escola fora del meu temps de ser al centre (de 13h a 15h), això ha fet que no hagi vist encara cap dels moments en què els infants dormen, perquè quan això succeeix, jo ja no hi sóc.

Però ara que me n’he adonat, em proposo quedar un dia a dinar a l’escola, i veure aquest moment de fer que els infants dormin, perquè em sembla que ha de ser màgic, i no me’l vull perdre.

Un altre fet que em va agradar dels centres dels meus companys, és que quan els infants arriben a l’aula, tenen un temps d’entre 60 i 90 minuts de joc lliure, a mesura que tots van arribant, i el moment de bon dia es fa cap a mig matí. En el meu cas, quan els nens arriben a classe, a les 9h, s’asseuen i s’inicia el matí a les amb el moment de bon dia.
Cal destacar una escola que, dels tres grups que fan 2n curs, cada setmana el moment d’entrada es fa a una aula diferent.

Per últim, un altre moment quotidià que m’ha agradat com es fa als altres tres centres és el berenar al matí. Estic especialment sensibilitzada amb aquest tema del berenar, perquè al quadrimestre passat vaig fer tot un projecte sobre la millora del moment del berenar, basat en què els infants cada dia mengessin pa i fruita.
Doncs bé, resulta que els meus companys veuen que, per berenar al matí, als tres centres els infants han de dur fruita cada dia, i en alguns casos pot ser fruita i pa, demostrant que segueixen la teoria de dur una alimentació sana, i la volen inculcar als seus alumnes. En el nostre cas només es duu fruita un dia a la setmana.

També sobre aquest moment quotidià, vull destacar que a les aules dels companys, els alumnes berenen més tard que nosaltres, cap a la meitat del matí. En el nostre cas, el berenar sol ser el segon moment quotidià de la jornada, després del moment del bon dia, i quan són les 9:30, aproximadament. Penso, que en el meu cas, el fet de berenar a aquesta hora és degut a què després, quan són les 12h, els infants que queden a menjador, dinen, i els altres deuen dinar sobre les 13h. Per això, crec que és millor que berenin a aquesta hora, i que després a l’hora de dinar tinguin gana, establint un equilibri entre els àpats.

El que m’enduria cap a la meva escola, però no ho puc incorporar, al manco en aquests moments, són els espais tan amplis de temps per a les entrades i les sortides, i el fet que cada dia es dugui fruita a l’aula.

Sobre els lapses de temps de les entrades i sortides, ja he explicat més amunt quins són a la meva escola, i entenc que s’han de respectar per poder complir amb les hores lectives durant la jornada partida.

Quan sí que es poden tenir entrades i sortides flexibles és en els mesos de juny i de setembre, quan l’escola fa una jornada continuada i els infants poden entrar de les 8:45 fins a les 9:15, i poden sortir de les 12:30 fins a les 13, els que no queden a menjador, i els que sí queden a dinar a l’escola poden ser al centre fins a les 15h.

Sobre la fruita, ja està instaurat un dia a la setmana en el qual tots els infants han de dur fruita, el dimecres. Però personalment, si jo fos la tutora del grup, i amb la importància que dono a l’alimentació saludable, em posaria forta amb el tema de l’alimentació, i faria que cada dia els infants duguessin fruita i un panet amb embotit a dins. Ja n’hi ha prou de brioixeria i de sucs envasats!

Havent escoltat els meus companys de classe, les enriquidores diferències que hi ha entre les seves jornades i les meves, en quin moment del dia es fa cada cosa, etc., em fa ganes visitar els seus centres. M’encantaria poder passar un dia a cadascuna de les escoles a les quals ells són, i poder veure en primera persona com es fa cada cosa, i aprendre’n, pensar amb quines coses positives em puc quedar de les seves jornades, i aplicar-les en un futur a la meva tasca docent.
Amb aquesta situació que hem compartit, m’he adonat que tot el que se’ns explica a la teoria és possible, ja que pel que he escoltat, els meus companys ho veuen dia rere dia. És possible una escola que respecti tothom, que afavoreixi l’autonomia, que permeti la diversitat, etc.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.
He treballat aquesta competència perquè l’exercici es basava fonamentalment en reflexionar sobre la diversitats d’organització temporal en diferents centres, comparant el nostre amb els dels nostres companys.

3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.
He treballat aquesta competència en el moment en què he contrastat les diverses jornades i les seves rutines entre diferents centres, i a més he fet una recerca en els horaris que es plantegen al meu centre de pràctiques.

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
Considero que he treballat aquesta competència, perquè el que he destacat a la meva comparació són maneres de treballar que m’han sobtat perquè m’han semblat òptimes. És a dir, que amb el que m’han explicat els meus companys, he vist que la teoria que ens havien explicat sobre les entrades flexibles, i sobre no fer el bon dia a principi del matí (cosa que jo creia incoherent), és possible. I no tan sols és possible, sinó què a més funciona.




Imatge: l'he triat per la frase, que diu "college planning", per la planificació que requereix cada jornada educativa.

Estudi de cas


Faig aquest post per aclarir un assumpte:

Per després de les vacances de Pasqua, havíem de fer una entrada al blog elaborant un cas de característiques semblants al "Cas de na Susana" (Mòdul 2).
Aquesta entrada havia de parlar de les creences que tenia el tutor de la nostra aula de pràctiques en un moment observat en el nostre dia a dia.


Com ja vam comentar a na Carme Pinya, em sembla que podria arribar a semblar ofensiu per a la mestra el fet de que algú que només la coneix de fa poc temps, digui quines creences hi ha rere la seva pràctica educativa. 
Tot i que sé que el que es reflexiona a l'assignatura sempre es fa des del positivisme, i fent crítiques constructives, prenc la opció personal, amb el permís de na Carme, de no publicar aquest exercici sobre creences a un lloc com és Internet. 

L'exercici es trobarà a la disposició de les professores de l'assignatura a final de curs, en el quadern d'exercicis que entreguem.

Cordialment, Natalia Vinent Riudavets.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.
En aquest exercici, durant el contrast entre les meves creences i la praxi educativa de dins l'aula, hem treballat aquesta competència. 

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
Novament, una part de l'exercici consisteix en trobar i descriure quins marcs teòrics hi ha rere les actuacions docents o els moments que es duen a terme dins l'aula. 

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Havent recollit la informació sobre un moment de l'aula, he pensat per què es fan unes coses o altres en la praxi educativa.