Reflexió personal sobre la "zona de confort"

El passat diumenge, el dia abans de la tornada a la rutina després de les vacances de Pasqua, vaig començar a pensar en el vídeo que havíem de veure amb na Rosa, i que finalment vam veure a classe amb na Carme. Aquest vídeo parlava sobre la zona de confort.

Aquí en teniu la meva reflexió:

És tard (les 23:57 quan començo a escriure), és diumenge, tot i que d’aquí a tres minuts ja serà dilluns, i vaig apurada de feina.

Són les condicions idònies per a què el meu cervell es posi en funcionament i em permeti reflexionar. Inevitablement, quan tinc com a “deures de classe” la tasca de reflexionar, em costa desastres, però quan ningú em demana que ho faci, tot surt rodat, ja ho veieu.

M’acaba de venir la inspiració, i vull reflexionar sobre la “zona de confort”, un concepte que sorgí a un vídeo que vam veure amb l’assignatura. Aquesta zona de confort és el punt en el qual ens trobem bé; és el moment quan després de cert desequilibri ens hem reequilibrat, i ens trobem novament satisfets. Meravellós, no? Doncs no, ja us ho dic jo.

El perill d’aquesta zona, d’aquest acomodament, és que ens impedeix avançar i innovar.

Us posaré un exemple personal de zona de confort: fa gairebé dos mesos que vaig iniciar les meves pràctiques, em trobo fantàsticament bé a l’escola, em duc molt bé amb la tutora del grup al qual faig pràctiques, amb la resta de personal docent i no docent, i el que és més “amazing”: ja fa setmanes que he descobert que m’estimo els infants de l’aula.

Precisament aquesta plenitud i benestar són la meva zona de confort actual. Si ara succeís algun canvi, com per exemple que em canviessin de grup d’infants, això faria trontollar la meva zona de confort, i tornaria amb les pors inicials com “Em duré bé amb la mestra? I amb els infants?”. Estava imaginant aquesta situació, i el meu primer impuls ha estat pensar “No, que no em canviïn, que ara estic bé!”.

Vet aquí una mancança en les meves competències personals: la peresa davant el canvi, la immutabilitat. Generalment, faig aquestes accions o pensaments de tipus “Si ara ho tinc bé, per què canviar?”.

Ves a saber quantes coses m’estic perdent per aquesta mandra de canviar!

Modificar la meva manera de ser no serà fàcil, però crec que tampoc és impossible. Em costarà més això que no pas intentar millorar les meves competències dins el context de pràctiques, però penso que és necessària aquesta tasca per part meva. I ho considero menester perquè si ja en la meva vida personal sóc reticent als canvis (per pura comoditat), com seré com a docent?

Sempre dic que un mestre no es pot quedar estancat, que s’ha d’obrir al món constantment canviant, que ha de millorar... Però, i jo? Ho sabré fer? “Del dicho al  hecho hay un buen trecho”, diuen. I jo m’he proposat intentar fer front a aquestes indecisions, als obstacles o excuses mentals que jo mateixa em poso per no canviar.

Em proposo ser conscient dels moments en els quals em trobi en la meva zona de confort, i em proposo també conèixer nous horitzons, noves metes en el món de l’educació més enllà del que m’han ensenyat a la universitat.

I just quan he acabat d’escriure aquest paràgraf, penso “Però quan treballi amb infants durant 5 hores, i després durant el capvespre hagi de preparar la classe o els materials del dia següent, com m’ho faré? I si a més tinc una família a la qual atendre?”.

Ho veieu? Una altra vegada la zona de confort, aquesta vegada zona de confort fantasma, perquè especulo sobre un futur que no sé cert si succeirà, i ja maquino excuses.

Bon ball tenim! Crec que em queda molta feina per fer amb mi mateixa... Però espero aconseguir-ho, i recordar-me a mi mateixa que un mes d’abril em vaig proposar obrir-me al canvi, i que val la pena canviar. 

(Aquest és el vídeo que les nostres professores ens van posar. Val la pena veure'l; fa obrir els ulls, i ho explica tot d'una manera clara i entretinguda)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Novament, m’he conegut una mica més com a persona, i he descobert que tots tenim una zona de confort, i que en el meu cas, com a punt feble, tinc que m’hi trobo massa bé en aquesta zona, i que ho he de millorar.

2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

El motiu de la meva reflexió va ser pensar sobre un vídeo vist a l’aula, que em va fer pensar en el meu procés d’aprenentatge, en pensar que ara que estic totalment assentada al grup, he trobat la zona de confort, i en què m’he “d’espabilar”, per a no caure en la monotonia, sinó ser una mestra que realitza formació contínua.