A
la darrera classe que vam fer abans de tenir vacances, vam comparar amb els
nostres companys les diferents jornades escolars. En el meu cas, la vaig
comparar amb tres companys més que, al igual que jo, estan fent les pràctiques
al 2n curs d’Educació Infantil.
Un
fet que m’ha semblat digne de destacar és el tema de les entrades i sortides al
centre. Tots tenim un temps flexible d’entrades al centre, tot i que en el meu
cas aquest temps flexible és de 15 minuts, i en el cas dels meus companys
oscil·la entre una hora, i una hora i 15 minuts d’entrada flexible.
En
el cas de les sortides, succeeix el mateix; ells tenen entre 45 minuts i dues
hores de sortides, mentre que en el centre al qual estic com a practicant,
aquesta franja horària és de 15 minuts.
Per
tant, veig que als centres de pràctiques dels meus companys hi ha una major
flexibilitat horària que pretén respondre a la diversitat de famílies i
d’infants, i a la diversitat d’horaris i de ritmes de cadascun d’ells. Llavors,
rere això hi ha el referent teòric del respecte dels temps i de l’slow
movement.
A
totes les escoles que estan els companys amb qui vaig conversar, es fa una
jornada continuada, cosa que fa que els nostres dies d’escola no s’assemblin
gens, i que implica un canvi en moments quotidians, com ara és la introducció
del moment de son durant el matí. En el meu cas, dormen a l’escola els infants
que han quedat a menjador, però hi ha centres en els quals els infants encara
fan una becada al matí.
En
el cas del centre al qual faig pràctiques, com que els infants dormen a
l’escola fora del meu temps de ser al centre (de 13h a 15h), això ha fet que no
hagi vist encara cap dels moments en què els infants dormen, perquè quan això
succeeix, jo ja no hi sóc.
Però
ara que me n’he adonat, em proposo quedar un dia a dinar a l’escola, i veure
aquest moment de fer que els infants dormin, perquè em sembla que ha de ser
màgic, i no me’l vull perdre.
Un
altre fet que em va agradar dels centres dels meus companys, és que quan els
infants arriben a l’aula, tenen un temps d’entre 60 i 90 minuts de joc lliure,
a mesura que tots van arribant, i el moment de bon dia es fa cap a mig matí. En
el meu cas, quan els nens arriben a classe, a les 9h, s’asseuen i s’inicia el
matí a les amb el moment de bon dia.
Cal
destacar una escola que, dels tres grups que fan 2n curs, cada setmana el
moment d’entrada es fa a una aula diferent.
Per
últim, un altre moment quotidià que m’ha agradat com es fa als altres tres
centres és el berenar al matí. Estic especialment sensibilitzada amb aquest
tema del berenar, perquè al quadrimestre passat vaig fer tot un projecte sobre
la millora del moment del berenar, basat en què els infants cada dia mengessin
pa i fruita.
Doncs
bé, resulta que els meus companys veuen que, per berenar al matí, als tres
centres els infants han de dur fruita cada dia, i en alguns casos pot ser
fruita i pa, demostrant que segueixen la teoria de dur una alimentació sana, i
la volen inculcar als seus alumnes. En el nostre cas només es duu fruita un dia
a la setmana.
També
sobre aquest moment quotidià, vull destacar que a les aules dels companys, els
alumnes berenen més tard que nosaltres, cap a la meitat del matí. En el nostre
cas, el berenar sol ser el segon moment quotidià de la jornada, després del
moment del bon dia, i quan són les 9:30, aproximadament. Penso, que en el meu
cas, el fet de berenar a aquesta hora és degut a què després, quan són les 12h,
els infants que queden a menjador, dinen, i els altres deuen dinar sobre les
13h. Per això, crec que és millor que berenin a aquesta hora, i que després a
l’hora de dinar tinguin gana, establint un equilibri entre els àpats.
El
que m’enduria cap a la meva escola, però no ho puc incorporar, al manco en
aquests moments, són els espais tan amplis de temps per a les entrades i les
sortides, i el fet que cada dia es dugui fruita a l’aula.
Sobre
els lapses de temps de les entrades i sortides, ja he explicat més amunt quins
són a la meva escola, i entenc que s’han de respectar per poder complir amb les
hores lectives durant la jornada partida.
Quan
sí que es poden tenir entrades i sortides flexibles és en els mesos de juny i
de setembre, quan l’escola fa una jornada continuada i els infants poden entrar
de les 8:45 fins a les 9:15, i poden sortir de les 12:30 fins a les 13, els que
no queden a menjador, i els que sí queden a dinar a l’escola poden ser al
centre fins a les 15h.
Sobre
la fruita, ja està instaurat un dia a la setmana en el qual tots els infants
han de dur fruita, el dimecres. Però personalment, si jo fos la tutora del
grup, i amb la importància que dono a l’alimentació saludable, em posaria forta
amb el tema de l’alimentació, i faria que cada dia els infants duguessin fruita
i un panet amb embotit a dins. Ja n’hi ha prou de brioixeria i de sucs
envasats!
Havent
escoltat els meus companys de classe, les enriquidores diferències que hi ha
entre les seves jornades i les meves, en quin moment del dia es fa cada cosa,
etc., em fa ganes visitar els seus centres. M’encantaria poder passar un dia a
cadascuna de les escoles a les quals ells són, i poder veure en primera persona
com es fa cada cosa, i aprendre’n, pensar amb quines coses positives em puc
quedar de les seves jornades, i aplicar-les en un futur a la meva tasca docent.
Amb
aquesta situació que hem compartit, m’he adonat que tot el que se’ns explica a
la teoria és possible, ja que pel que he escoltat, els meus companys ho veuen
dia rere dia. És possible una escola que respecti tothom, que afavoreixi
l’autonomia, que permeti la diversitat, etc.
COMPETÈNCIES
TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
3.2.
Aporta reflexions en quant a
l’organització del centre: distribució del temps i de l’espai, dinàmiques de
treball, coordinació entre professorat, relació amb les famílies i amb el
context proper; i contrasta aquestes reflexions amb evidències.
He treballat aquesta competència perquè l’exercici
es basava fonamentalment en reflexionar sobre la diversitats d’organització
temporal en diferents centres, comparant el nostre amb els dels nostres
companys.
3.3. Contrasta allò que recullen els documents del centre amb les pràctiques i rutines que es realitzen.
He treballat aquesta competència en el moment en què he contrastat les diverses jornades i les seves rutines entre diferents centres, i a més he fet una recerca en els horaris que es plantegen al meu centre de pràctiques.
4.2.
Identifica bones pràctiques, les compara.
Considero
que he treballat aquesta competència, perquè el que he destacat a la meva
comparació són maneres de treballar que m’han sobtat perquè m’han semblat
òptimes. És a dir, que amb el que m’han explicat els meus companys, he vist que
la teoria que ens havien explicat sobre les entrades flexibles, i sobre no fer
el bon dia a principi del matí (cosa que jo creia incoherent), és possible. I
no tan sols és possible, sinó què a més funciona.
Imatge: l'he triat per la frase, que diu "college planning", per la planificació que requereix cada jornada educativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada