dimarts, 16 d’abril del 2013

Experiències 0 - 3 que més m'han agradat


L’aigua
Es tracta d’una experiència en què infants d’entre 1 i 3 anys experimenten amb aigua quan s’atraca l’estiu.
La docent responsable del grup, tria un moment del dia que considera idoni, i disposa un pot gran amb aigua damunt una taula, a la mida de la mirada dels infants. Llavors, dos infants trien l’objecte que volen, i l’introdueixen dins el pot.
Els infants observen el que succeeix amb els objectes, i comencen a aprendre fets com l’enfonsar-se, surar...

He triat aquesta pràctica, perquè considero molt important l’experimentació a l’aula, i més a les edats en què els infants comencen a conèixer el món. Si tenim en compte que de la manera que millor aprenem els humans és provant, intentant les coses, i a partir d’equivocar-nos i tornar a refer els actes, què millor que l’experimentació?
També he triat aquesta experiència perquè els mestres de vegades procuren no fer experimentació amb aigua perquè resulta una tasca difícil el moment posterior a la experimentació: canviar roba banyada, i demés.
Però he vist que amb alguna cosa tan senzilla com disposar un pot de vidre transparent per a què els infants vegin el que succeeix amb l’aigua i els objectes, ja es pot fer molt, i gairebé sense banyar-se. Es rendibilitzen els recursos de valent!

El joc amb magranes
Es tracta d’una activitat que es duu a terme a la tardor, aprofitant que les magranes són fruits de la temporada.
Es prepara l’aula i els infants per a què es puguin embrutar sense preocupar-se, i com a material complementari hi ha pots, tubs transparents, safates, rodets de pintar, etc.
A partir d’aquest moment, els infants van fent assajos sobre la realitat, aprenent i descobrint.

Novament, he triat un cas d’experimentació. Aquest en concret m’ha semblat interessant, perquè no només podria ser experimentació dins un projecte sobre la tardor, sinó que també el material base (les magranes) són comestibles, i no cal preocupar-se en excés si els infants s’ho posen a la boca.
El que més m’ha agradat, però, és que per a fer l’experimentació s’ha ben preparat tot l’espai, en aquest cas cobrint-lo amb materials que es puguin tacar. Així, es pot permetre que els infants experimentin de manera totalment lliure, i sense haver-los d’aturar accions de descobriment per por que s’embrutin o embrutin l’aula.

Beure amb gots de vidre
Aquesta bona pràctica aposta per respectar i incentivar l’autonomia dels alumnes.
Es tracta de què es va canviar a una aula el fet de donar a tots els infants aigua alhora i amb gots de plàstic, per un racó de beure aigua amb gots de vidre.

Realment sembla inconcebible un fet així, perquè potser cauen els gots i hi ha vidres, o potser hi haurà aigua per tot... Però la mestra sembla que està satisfeta del canvi que ha fet, i de ben segur que els infants també ho deuen estar, veient que hi ha un adult que confia en les seves possibilitats, creu que poden ser autònoms, i els dóna peu a què ho siguin de veres. És per això que he triat aquesta experiència, perquè per aconseguir que els infants siguin autònoms, només cal un adult que sigui conscient d’aquesta necessitat, i que els doni les eines necessàries per a ser-ho.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme dins l'aula.
He treballat aquesta competència en el moment en què, en justificar la meva tria d'experiències, m'he basat en models teòrics que ens han ensenyat a la universitat.
Per exemple, " Si tenim en compte que de la manera que millor aprenem els humans és provant, intentant les coses, i a partir d’equivocar-nos i tornar a refer els actes, què millor que l’experimentació?" (Teoria de l'error com a positiu, fruit del constructivisme).

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
Aquesta competència es treballa en la realització de tot l'exercici. Això sí, la part d'identificació no es duu a terme, perquè ja teníem un llistat amb webs que recollien experiències ja classificades com a bones pràctiques.
El que sí que faig és comentar el que, segons el meu punt de vista, són bones pràctiques, i per quin motiu.
La comparació l'he fet de manera "instantània", és a dir, que quan m'he mirat totes les webs recomanades, he anat comparant en el mateix moment, fins que finalment m'he quedat amb aquestes tres.


Imatges: les dues primeres són extretes de les webs esmentades més amunt. La tercera imatge és de http://blog.balneariodearchena.com/beber-dos-vasos-de-agua-antes-de-comer-adelgaza/

1 comentari:

  1. Crec que el joc heurístic si es podria considerar una bona pràctica perquè no hi ha encara moltes escoles que ho duguin a terme. A més, quasi sempre solen utilitzar el mateix material o les mateixes presentacions. Penso que per fer aquest tipus de joc, és molt important innovar amb el tipus de material i amb la forma de presentació. Només, canviant una petita cosa, els infants ja poden realitzar multitud d’aprenentatges nous. A més, l’efecte sorpresa també és un element a tenir en compte amb aquests tipus de joc.
    M’ha agradat la idea de fer-ho al passadís de l’escola, perquè això demostra que la mestra sap aprofitar qualsevol espai lliure. Encara que no ho sembli, un passadís pot donar molt de joc i es poden realitzar un munt d’activitats.

    Per acabar dir, que per realitzar petits grups d’infants, l’heterogeneïtat és molt important, ja que es poden observar diferents comportaments entre els fillets i les filletes i el joc seria molt diferent i no seria tan ric per a ells.

    ResponElimina