Punt de partida envers les competències de PERRENOUD

Com a activitat per a l’assignatura Reflexió i Innovació Educativa, hem d’argumentar quin és el nostre punt de partida respecte de certes competències.

A continuació, reflexionaré sobre les competències proposades per Philippe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó. Barcelona, 2007 (5ª edició):

1)       Organitzar i animar situacions d’aprenentatge

Crec que sé organitzar situacions d’aprenentatge. Durant els tres anys de carrera que duc fets, i en especial aquest últim curs, hem elaborat unitats didàctiques sobre diferents temes: el mar, el be, les matemàtiques i el cos humà, etc.

Crec que tinc molt per mà els objectius, continguts i criteris d’avaluació del currículum per a Educació Infantil de les Illes Balears, i en la progressió d’aquests cursos, he anat aprenent com organitzar les diverses situacions d’aprenentatge, i de quines fonts treure activitats. (Internet és una gran eina!)

El que passa és que sempre ens han donat la opció de triar la edat a la qual aplicar les unitats didàctiques, i tot ho hem fet per a l’últim curs del segon cicle d’Educació Infanti. El problema d’això ha estat que nosaltres mateixos ens hem enganyat, en el sentit que, personalment, ara em trobo amb què tinc a la classe 11 infants d’un any, i no sé prou bé quines activitats els podria organitzar.

Una altra cosa que ens han ensenyat, i que també tinc molt per mà, és el fet de treballar a partir dels interessos dels infants, dels temes que més els motivin; la consideració de l’error com a positiu i com a font d’aprenentatge; i el plantejament d’un problema que fomenti situacions d’aprenentatge.

Sovint em queixo dient que ens “donen molta canya” amb el constructivisme, però gràcies a això, he après molt.

2)     Gestionar la progressió dels aprenentatges

Si no vaig mal encaminada, aquesta competència té relació amb la zona de desenvolupament proper postulada per Vigotsky. Crec que aquest concepte és fonamental en la concepció dels aprenentatges, ja que el mestre ha de conèixer en quin “estadi” es troba cada alumne, per ajustar els objectius i les activitats al seu nivell, de manera que vagi assolint un aprenentatge de cada cop més autònom.

I penso que sí que sóc capaç de dur a terme això. Al manco ho he anat veient a les diverses pràctiques que he anat fent a diferents escoles. Però el que també és cert és que no és el mateix fer dues pràctiques, que estar durant tot un curs amb els infants. Per tant, crec que aniré veient si tinc assolida aquesta competència a mesura que avanci en les meves experiències educatives.

Quant a la visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament, he de dir que a la carrera ens n’han ensenyat d’això, de veure en una activitat tots els objectius curriculars que se’n poden extreure, o de tenir com a base certs objectius, i haver de crear una activitat.

Sobre els vincles amb teories d’aprenentatge, o observar i avaluar els alumnes, també ens n’han ensenyat, però és cert que estic més “verda” en la part d’avaluació; és el que em costa més.

3)     Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació

Aquesta competència va lligada a l’Educació Inclusiva, treballada l’any passat i enguany. Estic convençuda de la necessitat de fer que l’escola sigui inclusiva, i crec que en un futur lluitaré per a què dins una aula s’assoleixi això.

Però és clar, tot depèn de cada cas, ja que en funció de la discapacitat que pateixi un alumne, s’hauran de prendre unes mesures o unes altres.

El meu mestre de Trastorns del Desenvolupament ens va dir que actualment estàvem fent camí cap a la inclusió, però encara queda molta feina per fer, i es necessiten mestres motivats per a treballar amb això.

Aconseguiré fer evolucionar els dispositius de diferenciació? Espero que sí; és una de les meves intencions. Però el temps dirà.

4)     Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball

Crec que aquesta competència la tinc assolida: tals són les meves ganes de treballar amb els infants, i la meva passió per la professió de mestra, que penso que sé engrescar els alumnes. L’any passat, per exemple, vam emprar una titella de pal que no parlava als infants, sinó que en teoria només l’enteníem nosaltres, les “mestres”. Això va ser una bona eina per a captar l’atenció dels nens: tots volien saber què deia en “Peix Peixet”, i va ser la manera que prestessin atenció.

Però el que hem de tenir clar els mestres de cara a afavorir l’atenció dels nens és la seva edat, el moment del dia en què estan (si tenen son, si tenen gana...) i si realment l’activitat és motivadora. La veritat és que només observant-los, ja es veu quan has de canviar d’activitat; ho vaig comprovar amb infants de 5 anys, i ho estic comprovant encara més amb els nens d’un any. Els més petits, prest es dispersen, s’alcen del seu lloc, juguen amb un altre... I és en aquell moment quan es veu que s’ha de passar a fer una altra cosa.

Quant a la democràcia dins els centres, expressada en forma de consells d’alumnes, no ho he experimentat mai, però quan sigui tutora tinc ganes de tenir-los en compte en la gestió i organització d’aula: que pactem entre tots les normes, que decidim quan és hora de canviar un racó, etc. Són elements que considero essencials per a crear persones amb un pensament crític, i que sàpiguen argumentar les seves decisions.

5)     Treballar en equip

Gràcies a tots els treballs en grup que hem fet al llarg de la carrera (i els que ens queden per fer!) veig que hem guanyat tots aquesta capacitat de treball en equip. Sé cedir, tot i que al principi em costi, i penso que sé tenir en compte les opinions dels demés.

Però sé cert que encara em queda molt per aprendre. Sobretot he d’aprendre a superar la frustració que suposa que no es dugui a terme una proposta que amb tanta il·lusió has imaginat o preparat.

Quant a l’elaboració d’un projecte d’equip, o a impulsar un grup de treball, realment és el que em fa més por, ja que només vam fer una assignatura sobre Organització i Gestió Educativa, i vam veure coses més generals. Sent sincera, no vull ser directora, ni cap d’estudis, almenys de moment, ja que no tinc la formació necessària per a això.

A mi el que m’agrada és ensenyar als infants, i tot i que sé que aquestes reunions d’equip pedagògic i demés són necessàries, són el que em sobra d’aquesta professió.

Per sort, a les pràctiques podem assistir a les reunions que fa el professorat, i el nostre coordinador sempre ens explica com funcionen les coses, de manera que de ben segur aprendrem molt.

6)     Participar en la gestió de l’escola

Com ja he dit en els paràgrafs anteriors, aquesta part de gestió és el que menys m’agrada, i per al què menys capacitada em veig.

Tot és una roda: no m’agrada, ergo no n’aprenc, i tornem iniciar en què per manca de formació, no m’agrada.

He de fer un sobreesforç per a aprendre sobre aquests temes. Ja que sé de quin peu vaig coixa, el que he de fer és treballar per a deixar “d’anar coixa”. Sé que només ho aclariré quan m’ho proposi, o bé quan em diguin “si vols aquest lloc de feina, hauràs de formar-te en temes de gestió de centre”.

Fins que no em posin (o em posi) contra les cordes no s’aclarirà això.

7)     Informar i implicar els pares

Aquesta és una de les parts que més m’agrada! Veureu, m’encanta el contacte amb la gent, i tot i que hi ha mestres que troben que el contacte amb els pares és la part més complicada, jo no trobo que sigui així.

Sempre he pensat això, i en aquesta segona setmana de pràctiques, en què malauradament la meva tutora ha estat de baixa, m’he hagut d’encarregar del contacte amb els pares, de dir-los com havia anat el dia, què havíem fet, etc. Penso que amb un bon somriure sincer, i amb bones paraules, aquesta bona relació amb els pares és possible. Almenys a mi em funciona.

La veritat és que em fa ganes ser tutora d’un grup i dirigir les reunions amb les famílies, penso que els muntaria power points, i editaria vídeos per a què veiessin tot el que fem a l’escola, emprant paraules planeres. Em fa molta il·lusió.

Però com tots sabem, hi ha pares que no volen o no poden col·laborar, i tot i que sigui frustrant, perquè la mestra sap que és molt necessària la relació família – escola, i alguns no responen, hem d’aprendre a “tirar-nos-ho a l’esquena”. He de treballar bastant aquesta part, no he de ser tan visceral, i intentar que el fet que els pares puguin no fer-me cas sigui quelcom que no em fereixi.  

8)     Emprar les noves tecnologies

Quant a aquesta competència, he de dir que una mica en sé, gràcies a què vaig cursar a l’institut l’optativa de TIC. Allà vaig aprendre a editar textos, fer power points, fer quadres d’Excel, a fer animacions amb Flash i a editar imatges. El que passa és que, com tot, el que menys emprem és el que s’oblida més fàcilment.

I crec que amb l’assignatura TIC, de l’any que ve, aprendrem moltes més coses lligades al camp de l’educació.

Per tant, diria que estic “a mitges”, tot i que sempre vaig tocant botons, i fent proves amb els diferents programes que té el meu ordinador, fent doncs un aprenentatge autodidacta. Jo mateixa m’he ensenyat a emprar el correu, el moodle, l’skype, etc. I encara em queda molt per aprendre.

9)     Enfrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

Aquesta és una competència a la qual, quan vaig sortir de l’adolescència, vaig anar-me fent conscient.

Conscient de què la violència només genera més violència, mentre que les paraules dolces poden alegrar el dia a qualsevol.

Conscient de la necessitat de lluitar contra els prejudicis i discriminacions: jo he estat víctima d’aquests, i sé com de malament se sent una persona quan els pateix. Per això lluito dia a dia per evitar-los, per fer que surtin de la meva vida, i per no dur-los a terme amb altres persones.

Pel que fa a la creació de regles de vida comú, és una part que hauria de millorar, ja que sempre m’han ensenyat i he vist (a la carrera també) que s’ha de fer cas al professor, perquè si el qüestiones, t’agafa mania. És a dir, que he vist amb mi i amb les meves companyes, com alguns mestres tenien simpatia cap a uns, i cap a uns altres no. Però... Avam qui és el valent que ho diu! Perquè realment ens hi juguem la nota, per trist que sigui.

I quant a la responsabilitat, solidaritat i sentiment de justícia, són parts que tinc molt arrelades. A casa meva me les han inculcat, i de cada dia veig més la seva importància. Sovint aquest arrelament em fa treure de punt, perquè veig que existeix gent que no és ni responsable, ni solidària ni justa, i això em fa bullir la sang. Però també seran coses que haure d’aprendre a “ignorar”, tot mantenint les meves actuacions; no perquè els altres no siguin justos, he de deixar de ser-ho jo.

10)  Organitzar la pròpia formació continuada

Aquest és un punt molt important per a tot mestre: no podem quedar-nos estancats en una concepció sobre l’educació, sinó que sempre hem d’anar-nos formant.

Personalment, aquest any estic fent un curset sobre Teologia, que em servirà de cara a un futur per a poder trobar feina a una escola concertada (en els temps que corren, crec que és la opció més ràpida per a trobar feina).

M’encantaria seguir-me formant, però els cursos de formació valen uns doblers que no tinc, i per tant no els puc realitzar. Això és el que més em molesta: sóc una persona que vull seguir aprenent, i no puc perquè en aquesta vida tot val diners. Em crispa molt aquest assumpte.

Quant als projectes de formació comuns, i demés, cal dir que encara no els he dut a terme, donat a què encara estic cursant la carrera, i no he tingut l’oportunitat de realitzar aquest tipus de coses.

Per tant, aquesta és una competència sobre la qual he de seguir treballant durant la resta de la meva vida.

(Afegit dia 13/03/2013)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

He treballat aquesta competència en tot l’exercici en sí, degut a què algunes de les preguntes feien referència a aquest punt de la bona actuació professional.

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

Novament, durant tot l’exercici he treballant aquesta competència, perquè es tractava de valorar quines competències tenia assolides, i quines em faltava assolir.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.

En reflexionar sobre quines competències no tenia assolides, he vist quins eren els meus errors que havia de millorar. 

Nata·