Comentari sobre les bones practiques dels blogs de les companyes

Després d’una gran feina de recerca, tot visitant el llistat de blogs de l’assignatura SENCER, em vaig decidir a fer comentaris sobre bones pràctiques als blogs que exposo a continuació:

1. Blog de Mª Àngels Tugores.

Bona pràctica: La setmana del protagonista.

URL:http://maangelstugores.blogspot.com.es/2013/04/com-bona-practica-la-setmana-del.html#comment-form

Comentari:

«Hola, Ma Àngels.

Aquesta pràctica que has penjat la considero molt bona pràctica educativa.
Tu mateixa ho expliques a la teva entrada: "L’ objectiu general és identificar els primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola, aula…), reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als quals pertany i establir vincles de relació interpersonal amb els seus membres".

Estic totalment d'acord amb tu, i els arguments que podria donar, serien repetir el que ja has explicat. 

M'imagino la cara de felicitat que deuen tenir els nens quan els deu tocar ser el protagonista. Que els teus familiars, a qui tant estimes, vagin a la teva escola i facin activitats amb els teus companys, és fantàstic! I són records molt especials que mai no s'obliden, i que sempre et fan treure un somriure (jo encara recordo quan els meus pares venien a fer algun taller a la meva aula!).

No sé si en sou conscients, però esteu contribuint a la felicitat dels infants, i a crear bons moments, que es convertiran en bons records.

Enhorabona.
Natalia»

2. Blog de Lourdes Parpal Ramis

Bona pràctica: El canvi de bolquers

URL:http://primerespeuades.blogspot.com.es/2013/04/elegir-una-bona-practica.html#comment-form

Comentari:

«Hola Lourdes.

Em trobo a un centre al qual la situació de vegades és semblant. Més que res en el no confiar en les possibilitats dels infants. 

Et diré, si et serveix de consol, que només pel fet que deixin pujar els infants al canviador, ja pots considerar aquesta pràctica com a molt bona, perquè al menys en aquest moment afavoreixen l'autonomia dels infants (que també caldria pensar si es fa per afavorir l'autonomia, o per comoditat de la mestra).

Sí que és cert que aquests contactes tan càlids i propers que es produeixen en el canvi de bolquers són mostres d'afecte i de respecte cap a l'infant, i personalment em trobo amb el mateix. El que no sé si a tu et succeeix, és que a mi se'm ve al cap la pregunta següent: realment fan aquest contacte corporal càlid perquè els surt així, perquè són amoroses? O rere tot això hi ha una intencionalitat educativa?

I finalment et proposo una idea sobre la situació de l'escola, per a què no et capfiquis molt amb el quefer de les mestres i intentis gaudir: potser és falta de motivació, però tal vegada també és que l'equip docent es troba en la "zona de confort" que vam veure al vídeo de l'assignatura: creuen que ho tenen bé així, i fa vessa ("pereza") canviar. 

Si mires per la part positiva aquest centre, hauràs après quines coses no vols repetir en el teu futur professional, i també hauràs agilitzat la ment pensant com canviaries els diferents espais i temps.

Ànims, i sort.

Natalia»

3. Blog de na Marina

Bona pràctica: Relacions intergeneracionals

URL:http://agafatsdelamalfutur.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques-relacions.html

Comentari:

«Hola Marina!

M'ha encantat aquesta entrada. Igual que tu, també considero aquests intercanvis intergeneracionals com a bones pràctiques.

A part de la felicitat que deu suscitar per ambdues parts el conèixer-se, es poden inculcar molts valors, que avui semblen perduts, als infants. El valor principal seria el respecte a les persones majors.

A més, es pot treballar l'empatia: que els nens s'intentin posar en el lloc d'aquests avis, que han d'estar vivint a un lloc que no és casa seva. Fins i tot es pot fer que els nens valorin molt més la seva situació, que en alguns casos serà la d'estar vivint a casa amb els seus familiars.

Ben segur que també els avis es deuen sentir joves i importants el dia en què van ells a l'escola.

Finalment, vull remarcar que aquesta tan bona pràctica que realitza la teva escola, compleix amb aquells requisits que vèiem a Intervenció Educativa I i a Observació i Documentació de "Escola oberta a la comunitat", i de "treball en xarxa".
Tothom hauria d'intentar treballar conjuntament per aconseguir fites com aquestes. Així, tothom veuria que els seus contextos (escola, residència...) estan interconnectats amb altres contextos, i es poden retroalimentar mútuament.

Enhorabona pel bloc.

Natalia (Menorca)»

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.

He treballat aquesta competència en el moment en què he revisat tots els blogs de les companyes de l’assignatura i he seleccionant les tres que m’han semblat millors.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació.

En algun dels blogs he fet una suposició de per què passa un fet determinat a l’escola a la qual fa pràctiques una companya, treballant doncs aquesta competència 4.3. 

L'exterior de les aules

A partir d'haver vist tants projectes de millora, me n'adono que molts d'aquests són referits als exteriors del centre i de les aules,  bé pel que fa al pati, o bé pel que fa a l’hort escolar o als passadissos.

Això em duu a pensar: si aquestes són les propostes de millora, o bé d’inici (en alguns casos el pati estava buit, o a les escoles no hi havia cap hort creat i s'ha hagut de partir de zero), vol dir que s’han descuidat els espais exteriors. 

Significa que els esforços de la comunitat educativa s’han centrat en allò referent a l’interior del centre, sovint únicament a l’interior de la classe, i s’han descuidat els espais exteriors.

I crec que si no s’ha tingut cura d’aquests espais exteriors, és perquè s’han considerat com a no educatius, o com a aliens a l’educació dels infants. S’ha tingut una visió fragmentada de l’educació, i dels espais que conformen una escola.

Tot educa, ho hem anat descobrint. I s’ha d’inculcar als docents aquest principi. Que s'aprofitin els passadissos, els patis, els jardins i els horts. Encara queda camí a fer per treballar la globalitat, però m’encoratja veure que nosaltres, les generacions de futurs mestres, treballem amb ganes per aconseguir la globalitat. Voler és poder!

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:

2.5. Recull dubtes i dilemes

Per mi això que acabo d'exposar és el dubte de per què es descuida l'exterior d'una escola.

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre

Molt lligat amb la competència anterior, en tot el text em faig preguntes sobre el per què dels espais exteriors.

Reflexió sobre les exposicions dels companys (III)

Sessió 3 (Seminari 28 de maig de 2013)

A aquesta entrada comentaré alguns dels projectes de millora que veiérem al seminari. Per tant, tots ells són autòctons de Menorca.

“Barriendo para casa”, diré que tant documentals com projectes de millora van ser de MOLT BONA qualitat. Posem el llistó alt, menorquins!

Els racons compartits

Es tracta d’un projecte dut a terme a l’escola Margalida Florit. Els racons compartits són espais externs a l’aula, i que els infants del segon cicle d’Educació Infantil i els de 1r curs de Primària comparteixen.

Un dels objectius és atendre a la diversitat, cosa que es veu en la diversitat d’edats que passen pels racons compartits.

Sobre el racó d’Art Pintor, m’ha agradat el fet que empren molt de material reciclat com a estris per pintar. Així es demostra als infants que totes les coses que tenim no només tenen un ús, sinó que en tenen múltiples, acostant-los a una cultura ecològica.

Dins d’aquest mateix racó, m’ha semblat una idea excel·lent la de fer un catàleg com a recurs per als mestres. Es tracta d’idees per fer manualitats, especificant l’edat a la qual va dirigida, els materials necessaris i el procediment. És com un receptari, però d’art.

Vull remarcar també el racó de construccions, en el qual han agafat elements que ja es tenien, però els han modificat, de manera que són més atractius per als infants, més manejables, i els inciten a la construcció.

També, com a construccions, les companyes han inclòs pedres, embuts, taps, llenya, etc. És a dir, que no es limita el racó de construccions a peces fetes d’unes proporcions inicials, que és el que s’acostuma a veure, sinó que s’afegeixen molts materials que també poden servir per a construir.

Em sembla que aquest projecte és com llevar-se una bena de davant els ulls: és obrir la ment a totes les possibilitats que brinden els diferents elements que trobem a la quotidianitat. Així, es veu com qualsevol cosa pot servir per pintar, i que també podem construir amb moltes coses que no necessàriament tenen unes proporcions perfectes.

El passadís

Començant amb els materials, m’agrada que s’hagi inclòs material que no és típic per a les construccions, com ara els pots de llet infantil folrats amb fotografies dels nens mentre juguen, o les capses folrades de diferents colors, que fan de maons. També he trobat molt bona idea la creació de les planxes amb rodes, elements que serveixen per a què els infants hi construeixin a sobre, i llavors la construcció es pugui transportar a un altre lloc sense perill de desfer-se.

Alhora, trobo molt encertada la idea de fer un racó motriu, ja que com ens han dit les nostres companyes, l’espai s’empra bastant a l’hora d’esbarjo els dies que plou. En aquests dies, els infants solen estar més alterats, perquè no poden sortir a l’exterior, i necessiten moure’s, esplaiar-se i saciar les seves necessitats motrius. I el que em sembla més original, és que el racó motriu no és fet per rampes de llenya, cosa que se sol veure als llibres, sinó que està fet amb dues casetes a mida dels infants.

En definitiva, totes les propostes fetes conviden a estar a aquell passadís i a romandre-hi jugant durant molt de temps i sense avorrir-se en cap moment.

El pati de l’escola Es Pouet

Sobre aquest projecte, trobo un punt molt bo, i aplicable al nostre projecte de millora, el taller dels pares fet el dissabte. Així s’han assegurat el fet d’adaptar-se als horaris de les famílies, i d’aconseguir una major participació. De totes maneres, i com els companys van comentar, l’escola ja duu molta feina feta pel que fa a aconseguir canals de participació amb les famílies, i això s’ha notat en aquest projecte.

En el nostre cas, vam demanar ajuda als pares de dilluns a divendres de 15 a 17h. Crec que si haguéssim donat uns dies de cap de setmana als pares i mares per fer el projecte, i que ells haguessin triat els dies que millor els anava, la participació per part de les famílies hauria estat millor.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Fent comparacions d’altres projectes, alguns semblants, he pogut contrastar uns amb els altres, les maneres de fer i millorar així la pròpia pràctica.

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l’aplicació del projecte de millora.

Més que previsió, el que m’ha succeït és que, a posteriori, i en veure la manera en què els companys han fet la seva millora de pati, he vist quin obstacle havíem posat nosaltres, un obstacle horari que ha frenat la participació de les famílies. 

Imatge: un dels racons compartits abans de ser millorat per les meves companyes. Extret de:

http://aulaei4b.blogspot.com.es/2012/01/primer-dia-de-racons-compartits.html

Reflexió sobre les exposicions dels companys (II)

Sessió 2 (23 de maig de 2013)

Com s’ha dit a l’entrada anterior, reflexionaré sobre aquelles exposicions que tenen elements que m’han cridat més l’atenció. En aquest cas, mencionaré les exposicions fetes durant la segona sessió que es va dedicar a tal efecte.

(Entrada anterior: http://reflexioinnovaciouibmenorca.blogspot.com.es/2013/06/sessio-1-16-de-maig-de-2013.html)

Documental: La vida a les parets

He de dir que aquest documental m’ha deixat molt impressionada quant als aspectes tècnics. Sembla fet per alguna cadena de televisió, així que d’un primer moment vull donar l’enhorabona a les companyes per la feina feta.

Dins del documental, primerament les companyes demanen a persones d’oficis diferents la seva visió sobre què és una paret. Hi ha mestresses de casa, decoradors d’interiors, o pintors, per acabar després amb la visió de docents. Per tant, i així com hi ha una gran varietat de persones, també hi ha una multiplicitat d’idees sobre què és una paret.

Quant al muntatge, hi ha un fet que em sembla molt encertat: que cada persona, cadascuna d’un ofici diferent, té una paret de fons mentre parla, i cap paret és igual. Em sembla que les parets triades són molt acords a la professió de cada persona.

Pel que fa a les paraules de la docent que parla al documental, em vull quedar amb les frases “Documentar és posar paraula a allò que hem fet”, i amb “Les parets de l’escola parlen”.  I és que són afirmacions totalment certes!

No es poden descuidar les parets de l’escola, perquè donen molta informació. Des del meu punt de vista, l’escola que a les parets només hi té decoració, no és una escola prou bona. Per mi una escola hauria de tenir documentació sobre diferents processos, i aquesta documentació hauria d’estar ubicada al lloc idoni. Per exemple, defora del menjador escolar, s’hauria de posar un panell de documentació que parlés sobre què es fa al menjador.

És una manera de dignificar tot el que fan els infants, de ser transparent amb totes les persones que formen la comunitat, tot informant-les i alhora documentant es crea la història del centre.

Projecte de millora: L’art a l’escola infantil

Aquest projecte de millora realitzat per unes companyes de Mallorca consisteix en planificar una unitat didàctica anual sobre art.

El projecte m’ha agradat perquè no només es fa art purament dit, aprenent els autors o veient obres, sinó que els infants també experimenten amb diferents materials. I personalment, dono molta importància a la experimentació dins les aules, potser perquè ho he vist poc.

Les practicants consideren que no hi havia una intencionalitat educativa rere la proposta de la unitat didàctica sobre l’art, sinó que la intenció era la de millorar l’estètica del centre per mitjà de les produccions dels infants. Però les encoratjo a pensar que elles han fet una molt bona feina, i que elles es veu que seran molt bones mestres. Val a estar satisfetes per tot el que han fet, i perquè almenys elles sí que han trobat la intencionalitat educativa del seu projecte.

Les preguntes que se’m acudeixen cap a les companyes són: tot el que han fet les practicants, com s’ha pogut dur a terme? Han modificat la programació que ja tenien les aules?

I relacionant-ho amb el nostre projecte de millora del pati, em faig les següents preguntes: havia una intencionalitat educativa rere la proposta de millorar el pati? O només és per posar el pati polit? Es tindrà cura dels elements que hem posat al pati, o es deixaran "morir de finor"?

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.

He treballat aquesta competència quan, en haver triat els projectes o documentals sobre els quals volia parlar, he cercat els blocs de les seves autores per veure com els presentaven.

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l’aplicació del projecte de millora.

Considero que quan, a través del projecte de l’art, m’he fet preguntes sobre el nostre projecte de millora, he treballat aquesta competència. 

Imatge extreta del blog d'una de les autores del projecte d'art, n'Aina: http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/2013/05/projecte-de-millora-som-artistes.html

Reflexió sobre les exposicions dels companys (I)

Sessió 1 (16 de maig de 2013)

Vull començar el comentari sobre les exposicions dels meus companys donant-los l’enhorabona per la feina feta. Alguns projectes o documentals m’hauran cridat més l’atenció que altres, però la feina feta s’ha de reconèixer. I amb el que hem vist, sé que hi ha una gran feina rere tot el que hem vist.

Dit això, faré incís en algunes presentacions que m’han cridat més l’atenció, per diversos motius.

Exposició de l’escoleta d’Esporles

Projecte de millora: La figura de la mestra. Rols i models d’actuació.

Primerament, cal dir que m’agrada i alhora em sorprèn que l’escola aprofiti persones joves de fora perquè creïn l’esperit crític. Em sorprèn, perquè duem la llosa social que pensa que la crítica sempre ha de ser negativa, i no a tothom li agrada que li diguin els seus falls. I m’agrada, perquè si és una escola que demana gent de fora perquè valori la manera de treballar de l’equip docent, és una escola que vol millorar, la qual cosa m’entusiasma.

Per les practicants, crec que deu haver estat una tasca molt dura, perquè per a nosaltres que no tenim en principi cap altre saber que els dels llibres, “enfrontar-nos” a persones que duen anys treballant i tenen el rodatge del dia a dia, ha de ser molt complicat.

Les companyes que han hagut de fer aquesta feina han estat molt valentes, perquè era un projecte donat per l’escola i que no el podien canviar. L’havien de fer sí o sí. Sincerament, crec que en el meu context de pràctiques m’hauria sentit molt incòmoda fent aquest treball.  És anar a valorar la pràctica docent i veure què ha de millorar, un gran acte de valentia pels docents i per a les practicants.

La manera d’avaluar les mestres, fent graelles i enregistraments de vídeo, m’ha semblat idònia, i la veritat és que han fet una feina molt exhaustiva en aquest camp, pel que es veu a les graelles que ens han mostrat.

En definitiva, espero ser en el dia de demà una mestra com les de l’escola d’Esporles, que vol que algú de fora, que té una formació de la més nova, vol que l’avaluï i l’ajudi a créixer i a millorar com a docent.

Exposició de la bona pràctica a l'Escoleta Huialfàs

Bona pràctica: “El racó del moc”

Estem davant una mostra d’optimització de recursos de l’aula: es va aprofitar un mirall que no s’emprava, i es va col·locar a un espai de l’aula. A prop, hi ha situada una tauleta amb una capsa de mocadors, i imatges de nens mocant-se.

Tot això està fet amb la intenció de fer que els nens es moquin sols, tenint la creença que els infants són persones actives, autònomes i capaces. A més, no se’ls dona pressa perquè duguin a terme el procés de mocar-se, cosa que permet que ho facin al seu ritme. En ocasions, fins i tot els infants s’ajuden els uns als altres.

La dificultat que l’alumna practicant troba és que no a tots els espais de l’escola hi ha racó del moc. Per exemple, a la sala de psicomotricitat no n’hi ha.

Crec que això es podria introduir al meu context de pràctiques, ja que tot i que faig pràctiques al 2n curs d’Educació Infantil, alguns dels alumnes ja tenen 2 anys, i crec que són totalment capaços de mocar-se sols. És un pas endavant en autonomia per a ells que crec que és important donar-lo. Així no han d’estar tan pendents de l’adult i poden sentir-se capaços.

Exposició de l’escoleta Els Molins

Documental: El canvi de bolquers

Es tracta d’un documental sobre el canvi de bolquers, bastit en les teories d’Emmi Pikler. Es dóna un exemple d’escola que duu a terme aquesta pràctica afavorint l’autonomia dels infants, i donant-los un contacte corporal càlid i proper.

D’aquesta exposició he d’aplaudir la sinceritat de l’alumne que exposa. Ell, va fer una autocrítica, dient que el moment en què ell va tenir un grup d’infants al seu càrrec, a l’hora del canvi de bolquers anava ràpid per canviar a tots els infants en el menor temps possible, ja que tenia molts alumnes.

Però havent fet aquesta feina, i el mateix alumne també comentà que encara que hi hagi 18 infants a l’aula, se’ls ha de respectar a tots per igual, llevant temps d’altres moments del dia, com ara l’activitat dirigida, per poder així dur a terme el canvi de bolquers de manera calmada.

La pràctica que es mostra al documental m’ha semblat molt bona, ja que es fa d’una manera molt pausada, i donant una atenció als infants de “bastant” de temps, comparant-ho amb la manera amb què jo ho faig a l’aula. Una de les coses que m'agradaria aplicar és fer el canvi de manera que l'infant se situa en vertical, quedant cara a cara amb l'adult. Personalment el faig posant el nen en horitzontal, per comoditat meva, però val la pena canviar-ho.

La única cosa que milloraria de l’exposició, però, i no és a efectes tècnics del documental, sinó a efectes de la docent, és la finalització del canvi de bolquers. És a dir, quan ja s’ha acabat de canviar el bolquer a l’infant la darrera passa, que sovint passa desapercebuda, és el pujar els pantalons de la criatura. Aquest últim punt també l’hauria de fer l’infant sol, i no l’hauria de fer la mestra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

He treballat aquesta competència perquè he destacat i reflexionat sobre elements que m’han cridat l’atenció de les diverses exposicions dels companys. He seleccionat les actuacions que em semblaven millors i les he comentat.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

A partir de les exposicions, he extret els referents teòrics que hi havia rere cada actuació docent. Això ho considero com a arribar a conclusions a partir del que sabia teòricament, i el que els companys exposaven sobre la pràctica. 

Imatges:
- Racó del moc, de l'autora de la bona pràctica, Sandra García Caballero. Extreta del seu blog http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html
- Canvi de bolquers. La imatge mostra el canvi "en vertical", el que m'agradaria provar. Extreta de: http://lapatuleiallado.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html

Recerca a la xarxa de Plans de Millora de l'etapa 0 - 3

M’ha resultat una tasca molt complicada el fet de trobar Plans de Millora a la xarxa, cosa que em sorprèn. Havent cercat els plans de millora emprant diferents paraules al cercador, buscant a les escoles de Navarra, capitanejades per Alfredo Hoyuelos (seguidor de Malaguzzi), a les de Catalunya, que solen tenir fama d’innovadores, etc.

Sí que he trobat plans de millora destinats a l’etapa 3 – 6 i a la d’Educació Primària, però el que menys abunden són els plans de millora per al primer cicle d’Educació infantil.

Vist el poc èxit de la meva recerca, les preguntes que m’assalten són:

·        No trobo plans de millora perquè no es fan millores als centres?

Sembla gairebé impossible que no es facin millores als centres, com a mínim algú hi deu haver que hagi fet millores a alguna escoleta.

Llavors...

·        No els trobo perquè les millores que es fan no es documenten?

Com veiérem a l’assignatura Observació i Documentació, una escola que no documenta, és una escola que no existeix; que no té identitat. Per què, si es fan millores, no es fan públiques? És que no es vol compartir amb la resta de comunitat educativa el que s’ha fet? Ja que nosaltres com a mestres inculquem als infants que han de compartir, els hauríem de donar exemple compartint els processos de la nostra escola per a què tothom se’n pogués enriquir.

O bé és que:

·        No els trobo perquè encara hi ha la concepció que el primer cicle és “guarderia”?

Crec que això és una de les possibilitats. L’etapa 0 – 3 no té consideració de ser educativa. Penso que la població en general creu que aquesta etapa és d’un lloc a on entretenen els infants (tan de bo estigui equivocada en aquesta afirmació!).

És com si es cregués que com que al primer cicle no els ensenyen a llegir i escriure, i a sumar i restar, no és educativa ni necessària per al correcte desenvolupament de l’infant. Amb la de coses que aprenen, i els processos que fan! Però tornem al punt anterior: si no es documenten tots aquests beneficis de l’escoleta, no se sabran.

Dit això, faré referència del que he trobat:

“Introduir el massatge a les escoletes per millorar l'atenció als més menuts”

He trobat una tesi realitzada l’any 2010 sobre el massatge infantil, parlant dels seus beneficis i defensant-lo com a una pràctica que s’hauria de dur a les escoles 0 – 3, degut al seu caràcter no de “guarderia”, sinó d’escola, i com a tal, d’educativa.

A més, l’autora fa una proposta didàctica de massatge infantil per a les professionals d’aquesta etapa, cosa que considero no com a pla de millora (perquè no té una seqüenciació, avaluació, ni sembla que hagi de durar en el temps), però que es podria convertir en un pla de millora en el moment en què una educadora apliqués aquesta proposta a una aula per aconseguir donar resposta a una necessitat sentida.

Font: http://www.uib.es/digitalAssets/132/132640_1_reportatge_de_la_tesi.pdf

“El traspàs de l’etapa 0 – 3 a 3 – 6 anys”

Vet aquí l’únic projecte de millora en xarxa que he trobat. Que resulta ser el mateix que moltes de les meves companyes de curs.

Es tracta d’un projecte que pretén que hi hagi una coherència entre primer i segon cicle, que normalment se solen dur a terme a centres diferents. És un pla que pretén millorar allò del que tant ens queixem: la manca de continuïtat entre els dos cicles d’una mateixa etapa educativa, l’Educació Infantil.

El pla de millora consta de tres propostes:

1. Coherència educativa entre el primer cicle i el segon cicle.

2. Visita a una escola infantil.

3. Facilitar el procés d’acomiadament de l’escoleta.

El que em manca d’aquest projecte és l’avaluació. Com s’avaluarà cada proposta? Es faran observacions de cada infant, o del grup sencer? Ho veig clau en un projecte que serveixi per millorar, ja que a partir de l’avaluació, es trobaran elements a millorar, eix que considero bàsic de tota acció educativa.

Font: http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.

Aquesta competència és bàsica en la realització de la pràctica que ens ocupa. Es tractava d’una recerca de plans de millora a la xarxa, i per tant he hagut de cercar dades existents a Internet.

1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.

Molt lligada a la competència anterior, aquesta ha estat bàsica per fer l’exercici, ja que he cercat per blocs de diferents escoletes i d’autonomies per donar resposta al que se’m demanava.

Tota aquesta recerca, no m’ha servit en excés per ampliar la pròpia formació, perquè he trobat pocs plans de millora, però sí que me n’he adonat que és sospitosa aquesta manca d’informació trobada a la xarxa.

5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora.

En veure que no trobava plans de millora, he analitzat diferents documents trobats, hi he hagut de discernir entre quins eren projectes de millora, i quins eren bones pràctiques, reflexionant i argumentant per què considerava que un document era millora o bona pràctica. 

Millora de pati a La Salle Maó

Voleu veure un projecte que segueix el corrent del “Do It Yourself”? Esteu interessats en què us demostrem com voler és poder, i com la crisi aguditza l’enginy?

De tot això va el nostre projecte de millora de pati, realitzat a La Salle Maó. Gràcies a moltes idees que hem trobat a la plataforma Pinterest, hem bastit les nostres propostes. Amb uns quants palers, tubs i caceroles, podem fer un panell de sons. Us ho imaginàveu? És possible fer-ho, no cal ser un “manitas”!

Pretenem demostrar que per a fer innovacions només calen uns quants materials baratíssims, que no és necessari deixar-s’hi una fortuna si hom hi posa il·lusió i imaginació.

Volem donar importància al moment d’esbarjo com a moment educatiu, perquè és un temps tan important per al desenvolupament dels infants així com ho són tots els altres moments que es desenvolupen en el dia a dia d’una escola. A més, volem diversificar les propostes de joc del pati, ja que un espai buit, pot generar caos.

Aquí us pengem un vídeo de les propostes que estem en procés d’aconseguir. Esperem que el gaudiu.

[Grup: Sandra Campano Martín, Melissa Lozano Carretero, i Natalia Vinent Riudavets]

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
En la realització del nostre projecte de millora, partíem de l'objectiu prinicpal de fer del pati un espai educatiu, i fent una recerca d'informació, hem trobat com a autora Penny Richter, que és la que millor s'ajusta a totes les idees teòriques que teníem per a la millora del pati.

5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.
Aquesta competència és un punt clau per a tot projecte de millora, i més en aquest, ja que la Universitat el contempla com a punt obligatori en la realització del projecte. Hem de saber d'on partim, per saber també a on volem arribar i de quina manera. I això ho hem de fer a partir de l'anàlisi de les necessitats sentides.