Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.3.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.3.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de juny del 2013

Comentari sobre les bones practiques dels blogs de les companyes

Després d’una gran feina de recerca, tot visitant el llistat de blogs de l’assignatura SENCER, em vaig decidir a fer comentaris sobre bones pràctiques als blogs que exposo a continuació:
1. Blog de Mª Àngels Tugores.
Bona pràctica: La setmana del protagonista.
Comentari:
«Hola, Ma Àngels.

Aquesta pràctica que has penjat la considero molt bona pràctica educativa.
Tu mateixa ho expliques a la teva entrada: "L’ objectiu general és identificar els primers grups socials de pertinença i de relació (família, escola, aula…), reconeixent-se a si mateix com a membre dels grups socials als quals pertany i establir vincles de relació interpersonal amb els seus membres".
Estic totalment d'acord amb tu, i els arguments que podria donar, serien repetir el que ja has explicat. 

M'imagino la cara de felicitat que deuen tenir els nens quan els deu tocar ser el protagonista. Que els teus familiars, a qui tant estimes, vagin a la teva escola i facin activitats amb els teus companys, és fantàstic! I són records molt especials que mai no s'obliden, i que sempre et fan treure un somriure (jo encara recordo quan els meus pares venien a fer algun taller a la meva aula!).

No sé si en sou conscients, però esteu contribuint a la felicitat dels infants, i a crear bons moments, que es convertiran en bons records.

Enhorabona.
Natalia
»

2. Blog de Lourdes Parpal Ramis

Bona pràctica: El canvi de bolquers


Comentari:
«Hola Lourdes.

Em trobo a un centre al qual la situació de vegades és semblant. Més que res en el no confiar en les possibilitats dels infants. 

Et diré, si et serveix de consol, que només pel fet que deixin pujar els infants al canviador, ja pots considerar aquesta pràctica com a molt bona, perquè al menys en aquest moment afavoreixen l'autonomia dels infants (que també caldria pensar si es fa per afavorir l'autonomia, o per comoditat de la mestra).

Sí que és cert que aquests contactes tan càlids i propers que es produeixen en el canvi de bolquers són mostres d'afecte i de respecte cap a l'infant, i personalment em trobo amb el mateix. El que no sé si a tu et succeeix, és que a mi se'm ve al cap la pregunta següent: realment fan aquest contacte corporal càlid perquè els surt així, perquè són amoroses? O rere tot això hi ha una intencionalitat educativa?

I finalment et proposo una idea sobre la situació de l'escola, per a què no et capfiquis molt amb el quefer de les mestres i intentis gaudir: potser és falta de motivació, però tal vegada també és que l'equip docent es troba en la "zona de confort" que vam veure al vídeo de l'assignatura: creuen que ho tenen bé així, i fa vessa ("pereza") canviar. 

Si mires per la part positiva aquest centre, hauràs après quines coses no vols repetir en el teu futur professional, i també hauràs agilitzat la ment pensant com canviaries els diferents espais i temps.

Ànims, i sort.
Natalia»

3. Blog de na Marina
Bona pràctica: Relacions intergeneracionals
Comentari:
«Hola Marina!
M'ha encantat aquesta entrada. Igual que tu, també considero aquests intercanvis intergeneracionals com a bones pràctiques.
A part de la felicitat que deu suscitar per ambdues parts el conèixer-se, es poden inculcar molts valors, que avui semblen perduts, als infants. El valor principal seria el respecte a les persones majors.
A més, es pot treballar l'empatia: que els nens s'intentin posar en el lloc d'aquests avis, que han d'estar vivint a un lloc que no és casa seva. Fins i tot es pot fer que els nens valorin molt més la seva situació, que en alguns casos serà la d'estar vivint a casa amb els seus familiars.
Ben segur que també els avis es deuen sentir joves i importants el dia en què van ells a l'escola.
Finalment, vull remarcar que aquesta tan bona pràctica que realitza la teva escola, compleix amb aquells requisits que vèiem a Intervenció Educativa I i a Observació i Documentació de "Escola oberta a la comunitat", i de "treball en xarxa".
Tothom hauria d'intentar treballar conjuntament per aconseguir fites com aquestes. Així, tothom veuria que els seus contextos (escola, residència...) estan interconnectats amb altres contextos, i es poden retroalimentar mútuament.
Enhorabona pel bloc.
Natalia (Menorca)»

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
He treballat aquesta competència en el moment en què he revisat tots els blogs de les companyes de l’assignatura i he seleccionant les tres que m’han semblat millors.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d’un recull d’informació.

En algun dels blogs he fet una suposició de per què passa un fet determinat a l’escola a la qual fa pràctiques una companya, treballant doncs aquesta competència 4.3. 

dimecres, 24 d’abril del 2013

Seminari "Bones pràctiques"


Al seminari que vam fer sobre bones pràctiques educatives, la nostra professora ens va dir que descrivíssim quelcom que consideréssim com a bona pràctica educativa dins el context d'aula en què estem immersos. 
Us presento la meva bona pràctica, descrita en funció dels ítems que na Carme ens va proposar:

Joc heurístic
El que considero com a una bona pràctica dins l’aula en què faig pràctiques, és el joc heurístic.
Aquesta activitat la duen a terme grups de quatre infants d’entre un i dos anys, un dimecres cada dues setmanes, després d’haver berenat.

El joc heurístic es fa en presència de la tutora del grup, a l’espai del passadís, sobre un edredó que fa d’espai de contenció. Mentrestant, la resta d’infants és dins l’aula, amb l’auxiliar.

Com ja he dit, l’alumnat present en aquest moment és un petit grup d’infants, en el qual es procura que sempre hi hagi una nena (el grup – classe compta amb molts nens, de manera que es fa que en els grups de quatre, per cada tres nens, hi hagi una nena).

Pel que fa als objectius, la tutora sembla tenir-hi el fet d’observar els quatre infants durant el joc amb materials no estructurats; anotar la informació, i després escriure’n l’informe. Per altra part, els fonaments teòrics que hi ha rere el joc heurístic són la experimentació amb material no estructurat, la manipulació dels elements i el descobriment de les seves potencialitats; i la descoberta del món per part dels infants, i usant elements quotidians.

Els interrogants que se’m plantegen sobre aquesta pràctica són: a més de tenir un pla per anar canviant els elements presentats a cada sessió, hi ha orientacions sobre la distribució del material d’una manera o una altra?

La satisfacció de l’activitat, fonamentalment es dóna per part dels infants. El joc heurístic dut a terme a una aula de 2n curs d’Educació infantil, considero que dóna valor al centre, perquè es planteja una activitat adequada a l’edat dels infants (ja que no es recomana fer joc heurístic passats els 18 ó 20 mesos dels infants). A més, dóna valor al centre perquè es proposa una activitat de descoberta de l’entorn que no brinden les joguines convencionals.

Potser l’únic que hi trobaria a faltar és la distribució estratègica dels materials, de manera que donés lloc a nous descobriments. També trobo que hi podria haver una major continuïtat, de manera que el joc heurístic succeís setmanalment, però això ja són qüestions que ha de decidir la coordinació de l’etapa juntament amb les tutores.



COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
He treballat aquesta competència quan he parlat dels fonaments teòrics que crec que hi ha rere l'activitat del joc heurístic, una de les preguntes que ens havia proposat la nostra professora com a guió per parlar d'aquesta bona pràctica.

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
L'exercici es tractava d'això, d'identificar una bona pràctica que es dugués a terme al contect en què estem, i explicar-la.
Potser a una altra persona el joc heurístic li semblarà quelcom obvi, i no li vindrà de nou aquesta activitat. Però a mi personalment em fascina, perquè mai n'havia vist cap sessió en directe. I veure totes les coses que els infants poden fer amb materials quotidians, em sembla meravellós.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Quan he pensat quins objectius sembla tenir la tutora respecte d'aquesta activitat, he treballat aquesta competència d'elaboració d'hipòtesis.

Imatges: captures pròpies d'una sessió de joc heurístic que vaig preparar

dijous, 11 d’abril del 2013

Estudi de cas


Faig aquest post per aclarir un assumpte:

Per després de les vacances de Pasqua, havíem de fer una entrada al blog elaborant un cas de característiques semblants al "Cas de na Susana" (Mòdul 2).
Aquesta entrada havia de parlar de les creences que tenia el tutor de la nostra aula de pràctiques en un moment observat en el nostre dia a dia.


Com ja vam comentar a na Carme Pinya, em sembla que podria arribar a semblar ofensiu per a la mestra el fet de que algú que només la coneix de fa poc temps, digui quines creences hi ha rere la seva pràctica educativa. 
Tot i que sé que el que es reflexiona a l'assignatura sempre es fa des del positivisme, i fent crítiques constructives, prenc la opció personal, amb el permís de na Carme, de no publicar aquest exercici sobre creences a un lloc com és Internet. 

L'exercici es trobarà a la disposició de les professores de l'assignatura a final de curs, en el quadern d'exercicis que entreguem.

Cordialment, Natalia Vinent Riudavets.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.
En aquest exercici, durant el contrast entre les meves creences i la praxi educativa de dins l'aula, hem treballat aquesta competència. 

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
Novament, una part de l'exercici consisteix en trobar i descriure quins marcs teòrics hi ha rere les actuacions docents o els moments que es duen a terme dins l'aula. 

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Havent recollit la informació sobre un moment de l'aula, he pensat per què es fan unes coses o altres en la praxi educativa.