Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 5.4.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 5.4.. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de juny del 2013

Reflexió sobre les exposicions dels companys (III)

Sessió 3 (Seminari 28 de maig de 2013)

A aquesta entrada comentaré alguns dels projectes de millora que veiérem al seminari. Per tant, tots ells són autòctons de Menorca.
“Barriendo para casa”, diré que tant documentals com projectes de millora van ser de MOLT BONA qualitat. Posem el llistó alt, menorquins!

Els racons compartits
Es tracta d’un projecte dut a terme a l’escola Margalida Florit. Els racons compartits són espais externs a l’aula, i que els infants del segon cicle d’Educació Infantil i els de 1r curs de Primària comparteixen.
Un dels objectius és atendre a la diversitat, cosa que es veu en la diversitat d’edats que passen pels racons compartits.

Sobre el racó d’Art Pintor, m’ha agradat el fet que empren molt de material reciclat com a estris per pintar. Així es demostra als infants que totes les coses que tenim no només tenen un ús, sinó que en tenen múltiples, acostant-los a una cultura ecològica.

Dins d’aquest mateix racó, m’ha semblat una idea excel·lent la de fer un catàleg com a recurs per als mestres. Es tracta d’idees per fer manualitats, especificant l’edat a la qual va dirigida, els materials necessaris i el procediment. És com un receptari, però d’art.

Vull remarcar també el racó de construccions, en el qual han agafat elements que ja es tenien, però els han modificat, de manera que són més atractius per als infants, més manejables, i els inciten a la construcció.

També, com a construccions, les companyes han inclòs pedres, embuts, taps, llenya, etc. És a dir, que no es limita el racó de construccions a peces fetes d’unes proporcions inicials, que és el que s’acostuma a veure, sinó que s’afegeixen molts materials que també poden servir per a construir.

Em sembla que aquest projecte és com llevar-se una bena de davant els ulls: és obrir la ment a totes les possibilitats que brinden els diferents elements que trobem a la quotidianitat. Així, es veu com qualsevol cosa pot servir per pintar, i que també podem construir amb moltes coses que no necessàriament tenen unes proporcions perfectes.



El passadís
Començant amb els materials, m’agrada que s’hagi inclòs material que no és típic per a les construccions, com ara els pots de llet infantil folrats amb fotografies dels nens mentre juguen, o les capses folrades de diferents colors, que fan de maons. També he trobat molt bona idea la creació de les planxes amb rodes, elements que serveixen per a què els infants hi construeixin a sobre, i llavors la construcció es pugui transportar a un altre lloc sense perill de desfer-se.

Alhora, trobo molt encertada la idea de fer un racó motriu, ja que com ens han dit les nostres companyes, l’espai s’empra bastant a l’hora d’esbarjo els dies que plou. En aquests dies, els infants solen estar més alterats, perquè no poden sortir a l’exterior, i necessiten moure’s, esplaiar-se i saciar les seves necessitats motrius. I el que em sembla més original, és que el racó motriu no és fet per rampes de llenya, cosa que se sol veure als llibres, sinó que està fet amb dues casetes a mida dels infants.

En definitiva, totes les propostes fetes conviden a estar a aquell passadís i a romandre-hi jugant durant molt de temps i sense avorrir-se en cap moment.

El pati de l’escola Es Pouet
Sobre aquest projecte, trobo un punt molt bo, i aplicable al nostre projecte de millora, el taller dels pares fet el dissabte. Així s’han assegurat el fet d’adaptar-se als horaris de les famílies, i d’aconseguir una major participació. De totes maneres, i com els companys van comentar, l’escola ja duu molta feina feta pel que fa a aconseguir canals de participació amb les famílies, i això s’ha notat en aquest projecte.

En el nostre cas, vam demanar ajuda als pares de dilluns a divendres de 15 a 17h. Crec que si haguéssim donat uns dies de cap de setmana als pares i mares per fer el projecte, i que ells haguessin triat els dies que millor els anava, la participació per part de les famílies hauria estat millor.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.
Fent comparacions d’altres projectes, alguns semblants, he pogut contrastar uns amb els altres, les maneres de fer i millorar així la pròpia pràctica.

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l’aplicació del projecte de millora.

Més que previsió, el que m’ha succeït és que, a posteriori, i en veure la manera en què els companys han fet la seva millora de pati, he vist quin obstacle havíem posat nosaltres, un obstacle horari que ha frenat la participació de les famílies. 

Imatge: un dels racons compartits abans de ser millorat per les meves companyes. Extret de:

Reflexió sobre les exposicions dels companys (II)

Sessió 2 (23 de maig de 2013)

Com s’ha dit a l’entrada anterior, reflexionaré sobre aquelles exposicions que tenen elements que m’han cridat més l’atenció. En aquest cas, mencionaré les exposicions fetes durant la segona sessió que es va dedicar a tal efecte.

Documental: La vida a les parets
He de dir que aquest documental m’ha deixat molt impressionada quant als aspectes tècnics. Sembla fet per alguna cadena de televisió, així que d’un primer moment vull donar l’enhorabona a les companyes per la feina feta.

Dins del documental, primerament les companyes demanen a persones d’oficis diferents la seva visió sobre què és una paret. Hi ha mestresses de casa, decoradors d’interiors, o pintors, per acabar després amb la visió de docents. Per tant, i així com hi ha una gran varietat de persones, també hi ha una multiplicitat d’idees sobre què és una paret.

Quant al muntatge, hi ha un fet que em sembla molt encertat: que cada persona, cadascuna d’un ofici diferent, té una paret de fons mentre parla, i cap paret és igual. Em sembla que les parets triades són molt acords a la professió de cada persona.

Pel que fa a les paraules de la docent que parla al documental, em vull quedar amb les frases “Documentar és posar paraula a allò que hem fet”, i amb “Les parets de l’escola parlen”.  I és que són afirmacions totalment certes!

No es poden descuidar les parets de l’escola, perquè donen molta informació. Des del meu punt de vista, l’escola que a les parets només hi té decoració, no és una escola prou bona. Per mi una escola hauria de tenir documentació sobre diferents processos, i aquesta documentació hauria d’estar ubicada al lloc idoni. Per exemple, defora del menjador escolar, s’hauria de posar un panell de documentació que parlés sobre què es fa al menjador.

És una manera de dignificar tot el que fan els infants, de ser transparent amb totes les persones que formen la comunitat, tot informant-les i alhora documentant es crea la història del centre.

Projecte de millora: L’art a l’escola infantil
Aquest projecte de millora realitzat per unes companyes de Mallorca consisteix en planificar una unitat didàctica anual sobre art.

El projecte m’ha agradat perquè no només es fa art purament dit, aprenent els autors o veient obres, sinó que els infants també experimenten amb diferents materials. I personalment, dono molta importància a la experimentació dins les aules, potser perquè ho he vist poc.


Les practicants consideren que no hi havia una intencionalitat educativa rere la proposta de la unitat didàctica sobre l’art, sinó que la intenció era la de millorar l’estètica del centre per mitjà de les produccions dels infants. Però les encoratjo a pensar que elles han fet una molt bona feina, i que elles es veu que seran molt bones mestres. Val a estar satisfetes per tot el que han fet, i perquè almenys elles sí que han trobat la intencionalitat educativa del seu projecte.

Les preguntes que se’m acudeixen cap a les companyes són: tot el que han fet les practicants, com s’ha pogut dur a terme? Han modificat la programació que ja tenien les aules?

I relacionant-ho amb el nostre projecte de millora del pati, em faig les següents preguntes: havia una intencionalitat educativa rere la proposta de millorar el pati? O només és per posar el pati polit? Es tindrà cura dels elements que hem posat al pati, o es deixaran "morir de finor"?

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia formació.
He treballat aquesta competència quan, en haver triat els projectes o documentals sobre els quals volia parlar, he cercat els blocs de les seves autores per veure com els presentaven.

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l’aplicació del projecte de millora.
Considero que quan, a través del projecte de l’art, m’he fet preguntes sobre el nostre projecte de millora, he treballat aquesta competència. 

Imatge extreta del blog d'una de les autores del projecte d'art, n'Aina: http://ainaruperezrado.blogspot.com.es/2013/05/projecte-de-millora-som-artistes.html