Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.1.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.1.. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2013

Millora de pati a La Salle Maó


Voleu veure un projecte que segueix el corrent del “Do It Yourself”? Esteu interessats en què us demostrem com voler és poder, i com la crisi aguditza l’enginy?

De tot això va el nostre projecte de millora de pati, realitzat a La Salle Maó. Gràcies a moltes idees que hem trobat a la plataforma Pinterest, hem bastit les nostres propostes. Amb uns quants palers, tubs i caceroles, podem fer un panell de sons. Us ho imaginàveu? És possible fer-ho, no cal ser un “manitas”!

Pretenem demostrar que per a fer innovacions només calen uns quants materials baratíssims, que no és necessari deixar-s’hi una fortuna si hom hi posa il·lusió i imaginació.

Volem donar importància al moment d’esbarjo com a moment educatiu, perquè és un temps tan important per al desenvolupament dels infants així com ho són tots els altres moments que es desenvolupen en el dia a dia d’una escola. A més, volem diversificar les propostes de joc del pati, ja que un espai buit, pot generar caos.

Aquí us pengem un vídeo de les propostes que estem en procés d’aconseguir. Esperem que el gaudiu.

[Grup: Sandra Campano Martín, Melissa Lozano Carretero, i Natalia Vinent Riudavets]



COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
En la realització del nostre projecte de millora, partíem de l'objectiu prinicpal de fer del pati un espai educatiu, i fent una recerca d'informació, hem trobat com a autora Penny Richter, que és la que millor s'ajusta a totes les idees teòriques que teníem per a la millora del pati.

5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de necessitats i de la identificació del problema.
Aquesta competència és un punt clau per a tot projecte de millora, i més en aquest, ja que la Universitat el contempla com a punt obligatori en la realització del projecte. Hem de saber d'on partim, per saber també a on volem arribar i de quina manera. I això ho hem de fer a partir de l'anàlisi de les necessitats sentides.

dimecres, 24 d’abril del 2013

Seminari "Bones pràctiques"


Al seminari que vam fer sobre bones pràctiques educatives, la nostra professora ens va dir que descrivíssim quelcom que consideréssim com a bona pràctica educativa dins el context d'aula en què estem immersos. 
Us presento la meva bona pràctica, descrita en funció dels ítems que na Carme ens va proposar:

Joc heurístic
El que considero com a una bona pràctica dins l’aula en què faig pràctiques, és el joc heurístic.
Aquesta activitat la duen a terme grups de quatre infants d’entre un i dos anys, un dimecres cada dues setmanes, després d’haver berenat.

El joc heurístic es fa en presència de la tutora del grup, a l’espai del passadís, sobre un edredó que fa d’espai de contenció. Mentrestant, la resta d’infants és dins l’aula, amb l’auxiliar.

Com ja he dit, l’alumnat present en aquest moment és un petit grup d’infants, en el qual es procura que sempre hi hagi una nena (el grup – classe compta amb molts nens, de manera que es fa que en els grups de quatre, per cada tres nens, hi hagi una nena).

Pel que fa als objectius, la tutora sembla tenir-hi el fet d’observar els quatre infants durant el joc amb materials no estructurats; anotar la informació, i després escriure’n l’informe. Per altra part, els fonaments teòrics que hi ha rere el joc heurístic són la experimentació amb material no estructurat, la manipulació dels elements i el descobriment de les seves potencialitats; i la descoberta del món per part dels infants, i usant elements quotidians.

Els interrogants que se’m plantegen sobre aquesta pràctica són: a més de tenir un pla per anar canviant els elements presentats a cada sessió, hi ha orientacions sobre la distribució del material d’una manera o una altra?

La satisfacció de l’activitat, fonamentalment es dóna per part dels infants. El joc heurístic dut a terme a una aula de 2n curs d’Educació infantil, considero que dóna valor al centre, perquè es planteja una activitat adequada a l’edat dels infants (ja que no es recomana fer joc heurístic passats els 18 ó 20 mesos dels infants). A més, dóna valor al centre perquè es proposa una activitat de descoberta de l’entorn que no brinden les joguines convencionals.

Potser l’únic que hi trobaria a faltar és la distribució estratègica dels materials, de manera que donés lloc a nous descobriments. També trobo que hi podria haver una major continuïtat, de manera que el joc heurístic succeís setmanalment, però això ja són qüestions que ha de decidir la coordinació de l’etapa juntament amb les tutores.



COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
He treballat aquesta competència quan he parlat dels fonaments teòrics que crec que hi ha rere l'activitat del joc heurístic, una de les preguntes que ens havia proposat la nostra professora com a guió per parlar d'aquesta bona pràctica.

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
L'exercici es tractava d'això, d'identificar una bona pràctica que es dugués a terme al contect en què estem, i explicar-la.
Potser a una altra persona el joc heurístic li semblarà quelcom obvi, i no li vindrà de nou aquesta activitat. Però a mi personalment em fascina, perquè mai n'havia vist cap sessió en directe. I veure totes les coses que els infants poden fer amb materials quotidians, em sembla meravellós.

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Quan he pensat quins objectius sembla tenir la tutora respecte d'aquesta activitat, he treballat aquesta competència d'elaboració d'hipòtesis.

Imatges: captures pròpies d'una sessió de joc heurístic que vaig preparar

dimarts, 16 d’abril del 2013

Experiències 0 - 3 que més m'han agradat


L’aigua
Es tracta d’una experiència en què infants d’entre 1 i 3 anys experimenten amb aigua quan s’atraca l’estiu.
La docent responsable del grup, tria un moment del dia que considera idoni, i disposa un pot gran amb aigua damunt una taula, a la mida de la mirada dels infants. Llavors, dos infants trien l’objecte que volen, i l’introdueixen dins el pot.
Els infants observen el que succeeix amb els objectes, i comencen a aprendre fets com l’enfonsar-se, surar...

He triat aquesta pràctica, perquè considero molt important l’experimentació a l’aula, i més a les edats en què els infants comencen a conèixer el món. Si tenim en compte que de la manera que millor aprenem els humans és provant, intentant les coses, i a partir d’equivocar-nos i tornar a refer els actes, què millor que l’experimentació?
També he triat aquesta experiència perquè els mestres de vegades procuren no fer experimentació amb aigua perquè resulta una tasca difícil el moment posterior a la experimentació: canviar roba banyada, i demés.
Però he vist que amb alguna cosa tan senzilla com disposar un pot de vidre transparent per a què els infants vegin el que succeeix amb l’aigua i els objectes, ja es pot fer molt, i gairebé sense banyar-se. Es rendibilitzen els recursos de valent!

El joc amb magranes
Es tracta d’una activitat que es duu a terme a la tardor, aprofitant que les magranes són fruits de la temporada.
Es prepara l’aula i els infants per a què es puguin embrutar sense preocupar-se, i com a material complementari hi ha pots, tubs transparents, safates, rodets de pintar, etc.
A partir d’aquest moment, els infants van fent assajos sobre la realitat, aprenent i descobrint.

Novament, he triat un cas d’experimentació. Aquest en concret m’ha semblat interessant, perquè no només podria ser experimentació dins un projecte sobre la tardor, sinó que també el material base (les magranes) són comestibles, i no cal preocupar-se en excés si els infants s’ho posen a la boca.
El que més m’ha agradat, però, és que per a fer l’experimentació s’ha ben preparat tot l’espai, en aquest cas cobrint-lo amb materials que es puguin tacar. Així, es pot permetre que els infants experimentin de manera totalment lliure, i sense haver-los d’aturar accions de descobriment per por que s’embrutin o embrutin l’aula.

Beure amb gots de vidre
Aquesta bona pràctica aposta per respectar i incentivar l’autonomia dels alumnes.
Es tracta de què es va canviar a una aula el fet de donar a tots els infants aigua alhora i amb gots de plàstic, per un racó de beure aigua amb gots de vidre.

Realment sembla inconcebible un fet així, perquè potser cauen els gots i hi ha vidres, o potser hi haurà aigua per tot... Però la mestra sembla que està satisfeta del canvi que ha fet, i de ben segur que els infants també ho deuen estar, veient que hi ha un adult que confia en les seves possibilitats, creu que poden ser autònoms, i els dóna peu a què ho siguin de veres. És per això que he triat aquesta experiència, perquè per aconseguir que els infants siguin autònoms, només cal un adult que sigui conscient d’aquesta necessitat, i que els doni les eines necessàries per a ser-ho.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:
4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme dins l'aula.
He treballat aquesta competència en el moment en què, en justificar la meva tria d'experiències, m'he basat en models teòrics que ens han ensenyat a la universitat.
Per exemple, " Si tenim en compte que de la manera que millor aprenem els humans és provant, intentant les coses, i a partir d’equivocar-nos i tornar a refer els actes, què millor que l’experimentació?" (Teoria de l'error com a positiu, fruit del constructivisme).

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara.
Aquesta competència es treballa en la realització de tot l'exercici. Això sí, la part d'identificació no es duu a terme, perquè ja teníem un llistat amb webs que recollien experiències ja classificades com a bones pràctiques.
El que sí que faig és comentar el que, segons el meu punt de vista, són bones pràctiques, i per quin motiu.
La comparació l'he fet de manera "instantània", és a dir, que quan m'he mirat totes les webs recomanades, he anat comparant en el mateix moment, fins que finalment m'he quedat amb aquestes tres.


Imatges: les dues primeres són extretes de les webs esmentades més amunt. La tercera imatge és de http://blog.balneariodearchena.com/beber-dos-vasos-de-agua-antes-de-comer-adelgaza/

dijous, 11 d’abril del 2013

Estudi de cas


Faig aquest post per aclarir un assumpte:

Per després de les vacances de Pasqua, havíem de fer una entrada al blog elaborant un cas de característiques semblants al "Cas de na Susana" (Mòdul 2).
Aquesta entrada havia de parlar de les creences que tenia el tutor de la nostra aula de pràctiques en un moment observat en el nostre dia a dia.


Com ja vam comentar a na Carme Pinya, em sembla que podria arribar a semblar ofensiu per a la mestra el fet de que algú que només la coneix de fa poc temps, digui quines creences hi ha rere la seva pràctica educativa. 
Tot i que sé que el que es reflexiona a l'assignatura sempre es fa des del positivisme, i fent crítiques constructives, prenc la opció personal, amb el permís de na Carme, de no publicar aquest exercici sobre creences a un lloc com és Internet. 

L'exercici es trobarà a la disposició de les professores de l'assignatura a final de curs, en el quadern d'exercicis que entreguem.

Cordialment, Natalia Vinent Riudavets.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D'AQUEST EXERCICI:
2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre.
En aquest exercici, durant el contrast entre les meves creences i la praxi educativa de dins l'aula, hem treballat aquesta competència. 

4.1. Identifica els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques que es duen a terme a l'aula.
Novament, una part de l'exercici consisteix en trobar i descriure quins marcs teòrics hi ha rere les actuacions docents o els moments que es duen a terme dins l'aula. 

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull d'informació.
Havent recollit la informació sobre un moment de l'aula, he pensat per què es fan unes coses o altres en la praxi educativa.