Reflexió sobre les exposicions dels companys (III)

Sessió 3 (Seminari 28 de maig de 2013)

A aquesta entrada comentaré alguns dels projectes de millora que veiérem al seminari. Per tant, tots ells són autòctons de Menorca.

“Barriendo para casa”, diré que tant documentals com projectes de millora van ser de MOLT BONA qualitat. Posem el llistó alt, menorquins!

Els racons compartits

Es tracta d’un projecte dut a terme a l’escola Margalida Florit. Els racons compartits són espais externs a l’aula, i que els infants del segon cicle d’Educació Infantil i els de 1r curs de Primària comparteixen.

Un dels objectius és atendre a la diversitat, cosa que es veu en la diversitat d’edats que passen pels racons compartits.

Sobre el racó d’Art Pintor, m’ha agradat el fet que empren molt de material reciclat com a estris per pintar. Així es demostra als infants que totes les coses que tenim no només tenen un ús, sinó que en tenen múltiples, acostant-los a una cultura ecològica.

Dins d’aquest mateix racó, m’ha semblat una idea excel·lent la de fer un catàleg com a recurs per als mestres. Es tracta d’idees per fer manualitats, especificant l’edat a la qual va dirigida, els materials necessaris i el procediment. És com un receptari, però d’art.

Vull remarcar també el racó de construccions, en el qual han agafat elements que ja es tenien, però els han modificat, de manera que són més atractius per als infants, més manejables, i els inciten a la construcció.

També, com a construccions, les companyes han inclòs pedres, embuts, taps, llenya, etc. És a dir, que no es limita el racó de construccions a peces fetes d’unes proporcions inicials, que és el que s’acostuma a veure, sinó que s’afegeixen molts materials que també poden servir per a construir.

Em sembla que aquest projecte és com llevar-se una bena de davant els ulls: és obrir la ment a totes les possibilitats que brinden els diferents elements que trobem a la quotidianitat. Així, es veu com qualsevol cosa pot servir per pintar, i que també podem construir amb moltes coses que no necessàriament tenen unes proporcions perfectes.

El passadís

Començant amb els materials, m’agrada que s’hagi inclòs material que no és típic per a les construccions, com ara els pots de llet infantil folrats amb fotografies dels nens mentre juguen, o les capses folrades de diferents colors, que fan de maons. També he trobat molt bona idea la creació de les planxes amb rodes, elements que serveixen per a què els infants hi construeixin a sobre, i llavors la construcció es pugui transportar a un altre lloc sense perill de desfer-se.

Alhora, trobo molt encertada la idea de fer un racó motriu, ja que com ens han dit les nostres companyes, l’espai s’empra bastant a l’hora d’esbarjo els dies que plou. En aquests dies, els infants solen estar més alterats, perquè no poden sortir a l’exterior, i necessiten moure’s, esplaiar-se i saciar les seves necessitats motrius. I el que em sembla més original, és que el racó motriu no és fet per rampes de llenya, cosa que se sol veure als llibres, sinó que està fet amb dues casetes a mida dels infants.

En definitiva, totes les propostes fetes conviden a estar a aquell passadís i a romandre-hi jugant durant molt de temps i sense avorrir-se en cap moment.

El pati de l’escola Es Pouet

Sobre aquest projecte, trobo un punt molt bo, i aplicable al nostre projecte de millora, el taller dels pares fet el dissabte. Així s’han assegurat el fet d’adaptar-se als horaris de les famílies, i d’aconseguir una major participació. De totes maneres, i com els companys van comentar, l’escola ja duu molta feina feta pel que fa a aconseguir canals de participació amb les famílies, i això s’ha notat en aquest projecte.

En el nostre cas, vam demanar ajuda als pares de dilluns a divendres de 15 a 17h. Crec que si haguéssim donat uns dies de cap de setmana als pares i mares per fer el projecte, i que ells haguessin triat els dies que millor els anava, la participació per part de les famílies hauria estat millor.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Fent comparacions d’altres projectes, alguns semblants, he pogut contrastar uns amb els altres, les maneres de fer i millorar així la pròpia pràctica.

5.4. Preveu els obstacles i les resistències en l’aplicació del projecte de millora.

Més que previsió, el que m’ha succeït és que, a posteriori, i en veure la manera en què els companys han fet la seva millora de pati, he vist quin obstacle havíem posat nosaltres, un obstacle horari que ha frenat la participació de les famílies. 

Imatge: un dels racons compartits abans de ser millorat per les meves companyes. Extret de:

http://aulaei4b.blogspot.com.es/2012/01/primer-dia-de-racons-compartits.html

Reflexió sobre les exposicions dels companys (I)

Sessió 1 (16 de maig de 2013)

Vull començar el comentari sobre les exposicions dels meus companys donant-los l’enhorabona per la feina feta. Alguns projectes o documentals m’hauran cridat més l’atenció que altres, però la feina feta s’ha de reconèixer. I amb el que hem vist, sé que hi ha una gran feina rere tot el que hem vist.

Dit això, faré incís en algunes presentacions que m’han cridat més l’atenció, per diversos motius.

Exposició de l’escoleta d’Esporles

Projecte de millora: La figura de la mestra. Rols i models d’actuació.

Primerament, cal dir que m’agrada i alhora em sorprèn que l’escola aprofiti persones joves de fora perquè creïn l’esperit crític. Em sorprèn, perquè duem la llosa social que pensa que la crítica sempre ha de ser negativa, i no a tothom li agrada que li diguin els seus falls. I m’agrada, perquè si és una escola que demana gent de fora perquè valori la manera de treballar de l’equip docent, és una escola que vol millorar, la qual cosa m’entusiasma.

Per les practicants, crec que deu haver estat una tasca molt dura, perquè per a nosaltres que no tenim en principi cap altre saber que els dels llibres, “enfrontar-nos” a persones que duen anys treballant i tenen el rodatge del dia a dia, ha de ser molt complicat.

Les companyes que han hagut de fer aquesta feina han estat molt valentes, perquè era un projecte donat per l’escola i que no el podien canviar. L’havien de fer sí o sí. Sincerament, crec que en el meu context de pràctiques m’hauria sentit molt incòmoda fent aquest treball.  És anar a valorar la pràctica docent i veure què ha de millorar, un gran acte de valentia pels docents i per a les practicants.

La manera d’avaluar les mestres, fent graelles i enregistraments de vídeo, m’ha semblat idònia, i la veritat és que han fet una feina molt exhaustiva en aquest camp, pel que es veu a les graelles que ens han mostrat.

En definitiva, espero ser en el dia de demà una mestra com les de l’escola d’Esporles, que vol que algú de fora, que té una formació de la més nova, vol que l’avaluï i l’ajudi a créixer i a millorar com a docent.

Exposició de la bona pràctica a l'Escoleta Huialfàs

Bona pràctica: “El racó del moc”

Estem davant una mostra d’optimització de recursos de l’aula: es va aprofitar un mirall que no s’emprava, i es va col·locar a un espai de l’aula. A prop, hi ha situada una tauleta amb una capsa de mocadors, i imatges de nens mocant-se.

Tot això està fet amb la intenció de fer que els nens es moquin sols, tenint la creença que els infants són persones actives, autònomes i capaces. A més, no se’ls dona pressa perquè duguin a terme el procés de mocar-se, cosa que permet que ho facin al seu ritme. En ocasions, fins i tot els infants s’ajuden els uns als altres.

La dificultat que l’alumna practicant troba és que no a tots els espais de l’escola hi ha racó del moc. Per exemple, a la sala de psicomotricitat no n’hi ha.

Crec que això es podria introduir al meu context de pràctiques, ja que tot i que faig pràctiques al 2n curs d’Educació Infantil, alguns dels alumnes ja tenen 2 anys, i crec que són totalment capaços de mocar-se sols. És un pas endavant en autonomia per a ells que crec que és important donar-lo. Així no han d’estar tan pendents de l’adult i poden sentir-se capaços.

Exposició de l’escoleta Els Molins

Documental: El canvi de bolquers

Es tracta d’un documental sobre el canvi de bolquers, bastit en les teories d’Emmi Pikler. Es dóna un exemple d’escola que duu a terme aquesta pràctica afavorint l’autonomia dels infants, i donant-los un contacte corporal càlid i proper.

D’aquesta exposició he d’aplaudir la sinceritat de l’alumne que exposa. Ell, va fer una autocrítica, dient que el moment en què ell va tenir un grup d’infants al seu càrrec, a l’hora del canvi de bolquers anava ràpid per canviar a tots els infants en el menor temps possible, ja que tenia molts alumnes.

Però havent fet aquesta feina, i el mateix alumne també comentà que encara que hi hagi 18 infants a l’aula, se’ls ha de respectar a tots per igual, llevant temps d’altres moments del dia, com ara l’activitat dirigida, per poder així dur a terme el canvi de bolquers de manera calmada.

La pràctica que es mostra al documental m’ha semblat molt bona, ja que es fa d’una manera molt pausada, i donant una atenció als infants de “bastant” de temps, comparant-ho amb la manera amb què jo ho faig a l’aula. Una de les coses que m'agradaria aplicar és fer el canvi de manera que l'infant se situa en vertical, quedant cara a cara amb l'adult. Personalment el faig posant el nen en horitzontal, per comoditat meva, però val la pena canviar-ho.

La única cosa que milloraria de l’exposició, però, i no és a efectes tècnics del documental, sinó a efectes de la docent, és la finalització del canvi de bolquers. És a dir, quan ja s’ha acabat de canviar el bolquer a l’infant la darrera passa, que sovint passa desapercebuda, és el pujar els pantalons de la criatura. Aquest últim punt també l’hauria de fer l’infant sol, i no l’hauria de fer la mestra.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

He treballat aquesta competència perquè he destacat i reflexionat sobre elements que m’han cridat l’atenció de les diverses exposicions dels companys. He seleccionat les actuacions que em semblaven millors i les he comentat.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

A partir de les exposicions, he extret els referents teòrics que hi havia rere cada actuació docent. Això ho considero com a arribar a conclusions a partir del que sabia teòricament, i el que els companys exposaven sobre la pràctica. 

Imatges:
- Racó del moc, de l'autora de la bona pràctica, Sandra García Caballero. Extreta del seu blog http://evmbdm.blogspot.com.es/2013/04/benvinguts-lectors-i-lectores-avui-amb.html
- Canvi de bolquers. La imatge mostra el canvi "en vertical", el que m'agradaria provar. Extreta de: http://lapatuleiallado.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html

Descripció fruit d'una observació d'aula: l'hora de MÚSICA

Data de l’observació: dilluns 4 de març de 2013, durant el temps destinat a fer música amb la mestra especialista.

Durada de l'observació: aproximadament 30 minuts.

Infants observats: tots els que han assistit a classe (7 alumnes en total; 4 nens i 3 nenes, d’entre 1 i 2 anys).

Adults presents: Natalia (mestra de música. Rol: participant). Ester (tutora del grup. Rol: no participant). Natalia (alumna de pràctiques. Rol: observadora participant).

Lloc: matalàs a on es fan activitats com el “Bon dia”, o aquesta pròpia hora de música.

REGISTRE DESCRIPTIU:

Quan la mestra ja ha entrat, A. s’asseu devora jo, la miro, s’alça i se’n va a agafar joguines amb E. Mentrestant, P. i S. es peguen.

Els alumnes es van alçant, però la mestra els fa seure. Llavors dibuixa una guitarra,un piano i un violí a la pissarra i els va demanant el nom de cada instrument, i la manera com es toca. Els infants no endevinen el nom dels instruments, i imiten la mímica que fa la mestra sobre com tocar els instruments.

A continuació, la docent posa la cançó “És l’hora de fer música”, a la qual se senten els instruments prèviament dibuixats a la pissarra.

Hi ha una part de la cançó a la qual piquen de mans. A qui no pica, la mestra li diu “A veure com piques tu?”. També els fa imitar els instruments, com si els toquessin.

Després d’aquesta cançó, canten “Sol solet”. Tots escolten molt atents. Les nenes participen més que els nens.

Llavors, la mestra duu el “Sac de les sorpreses”, un sac fet amb una tela opaca, i dins el qual hi ha instruments. Avui, treu els cascavells, mentre els alumnes es volen alçar del seu lloc. De fet, A. i P s’aixequen, però la mestra de música els fa tornar a seure al seu lloc.

Quan tothom està assegut, na Natalia (mestra) diu què els duu avui, i dóna cascavells a tots els infants. Com que no en té prou, per ella i per mi treu una maraca per cadascuna. Les maraques els criden l’atenció, i alguns les volen, però la mestra no els les dóna.

La mestra va cantant diverses cançons, i els nens han de seguir-les amb els cascavells. A. s’anava a posar el cascavell a la boca, i na Natalia li ha dit que no ho fes. Segueixen cantant, i P. em mira i estira la seva mà cap a mi; sembla que vol la meva maraca.

Un cop la mestra ho considera oportú, diu als alumnes que és hora de guardar els instruments de nou dins el sac, i així ho fan: tots s’aixequen i van a deixar els cascavells al seu lloc.

Els nens no es tornen a seure, sinó que M. i S. van a seure a la taula del berenar, i P. molesta a A. Na Natalia diu als primers que no és hora de seure a la taula, i jo dic als altres dos que deixin de molestar-se.

A continuació, la docent treu la “Capsa del buf”, una capsa de color verd amb estampats que conté elements per a què els nens practiquin el buf: espanta-sogres de diversos colors. En M. s’asseu devora la mestra.

Na Natalia diu als infants que han de bufar ben fort per a què la capseta s’obri. Els nens no bufen, sinó que bufa ella, i obre la capsa. Treu els espanta-sogres, i en dóna un a cada alumne; alguns bufen més fort, i a altres els costa una mica.

P. estira l’espanta-sogres i la mestra li diu que no ho faci.

Després d’uns quatre minuts de practicar el buf, guarden el material, i tots, aixecats, comencen a dispersar-se. En aquest moment, la docent fa jocs de falda a cada fillet. Mentre està fent el joc de falda a un infant, els altres corren per la classe, i ella els diu que no es corre dins la classe.

M. es va asseient a cadascuna de les cadires, i els altres nens juguen. E. estira els cabells a P., i intervenim tant na Natalia com jo, dient que l’amolli.

Quan la mestra de música ja ha fet jocs de falda a tots els nens, els fa recollir les joguines que hagin pogut espargir, i els fa anar a seure al matalàs a on fan música. En aquest moment, treu un panell de cartró ploma al qual hi ha aferrats uns sobres amb un número cadascun. Dins cada sobre hi ha un pictograma que representa cadascuna de les cançons del repertori que coneixen els infants.

Na Natalia fa seure els infants, però M. no seu. La mestra diu a M2. que triï una de les cançons. A. i E. s’alcen, i la mestra els diu que s’asseguin per a què els altres companys hi puguin veure.

M2 tria una cançó, treu del sobre el pictograma, i la docent posa la cançó corresponent, cantant-la tots junts.

E. agafa un conte, i intento que me’l doni. M. està aixecat, A. s’arrossega pel terra, E. agafa una cadira i s’asseu devora jo...

En veure na Natalia que els alumnes ja estan cansats, dóna per acabada la sessió d’aquesta setmana, canta una cançó que sempre fa servir com a cloenda, i diu als nens i nenes que s’asseguin a la taula per a berenar.

Molt amablement, ens ajuda a dur a terme el moment de berenar, i quan tots ja estan asseguts berenant, se’n va.

PREGUNTES QUE CAL FER-SE:

• Quin era l'objectiu de la sessió?

Crec que la sessió tenia objectius diversos, cadascun d'ells diferent en funció de cada activitat:

- Reconèixer alguns instruments, el seu nom i com es toquen.

- Practicar nocions bàsiques de so - silenci i de ritme amb els cascavells.

- Continuar treballant el buf, i veure l'evolució dels infants.

- Establir un contacte proper amb cadascun dels infants amb els jocs de falda.

- Reconèixer les cançons per mitjà d'un dibuix en el panell de les cançons.

• Què van aprendre els nens que encara no sabien en aquesta classe?

Com la mestra especialista em va explicar, la classe sempre segueix la mateixa estructura, introduint canvis cada cert temps. Amb això, aconsegueix veure l'evolució dels infants respecte dels objectius descrits al punt anterior. 

Llavors, no és que els infants aprenguessin una cosa nova en aquesta classe, sinó que van anar progressant en l'aprenentatge del nom dels instruments, així com en les nocions bàsiques de so i silenci, o en el buf. 

Especialment amb el cas del buf, és on es veuen els canvis més significatius: nens que d'una setmana a l'altra aprenen a bufar, o fillets que la setmana anterior en sabien, i sembla que se n'hagin oblidat. 

• Què volia la mestra pel que fa a l'aprenentatge dels alumnes?

Crec que la mestra volia donar una continuïtat a les classes que fa. És per això que sempre realitza la mateixa rutina per a dur a terme la sessió, fins i tot emprant el mateix ordre de les cançons que posa. 

A més, volia prendre nota de com evoluciona el buf de cada infant, i pretenia alhora fer que tots anessin progressant, sempre tenint en compte com és cada nen (ella que ja els coneix de fa temps).

• Penses que la classe va assolir els objectius de la sessió? Com ho saps?

Crec que la classe en general ha assolit els objectius, perquè són prou oberts, però no tots els nens han arribat al mateix punt, degut a la diversitat de nivells de desenvolupament existent.

Però fixant-me en els objectius que jo he suposat que tenia la sessió, els que no s'han assolit són els de reconeixement del nom dels instruments, i el de les nocions de so - silenci. Ho sé, perquè en el primer objectiu, els nens van estar callats tot el temps, sense endevinar cap instrument ni com es feia per sonar-lo. Quant al segon objectiu, no l'han assolit perquè els nens feien moure els cascavells per imitació de la mestra, i no per estar seguint el ritme o per controlar el so i el silenci.

(Afegit dia 13/03/2013)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a l’assignatura.

He treballat aquesta competència perquè m’he dedicat a observar una situació real que es duu a terme cada dilluns al meu Pràcticum; l’hora de música ha estat el meu recurs per a realitzar aquest exercici.

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

Aquesta competència l’he treballat més internament, per a mi mateixa. És a dir, que he fet una observació narrativa i objectiva, però mentre anava observant, pensava per exemple “Mira, això que ha fet de respectar el ritme dels infants, és una bona pràctica”.

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

Lligada amb l’anterior, he aplicat aquesta competència a l’activitat en el moment en què em deia a mi mateixa quines coses estava treballant: el buf, el respecte dels ritmes, les activitats curtes, etc.

Imatges extretes de:

http://lamusicademicoleceiplabaia.blogspot.com.es/

http://vegarredondamusical.blogspot.com.es/

http://www2.ula.ve/ofae/index.php?option=com_content&task=view&id=1162&Itemid=233

Nata·