Valoració de les competències assolides

A l’anàlisi de les meves competències, de les primeres reflexions que vaig fer al blog, em vaig marcar diversos punts a cadascuna de les competències que em mancava assolir.

Llavors, el que faré a aquest exercici és recuperar el que em vaig marcar que milloraria, i contar-vos com he evolucionat.

COMPETÈNCIA 1: És autònom en l’aprenentatge

Al primer anàlisi, deia: “La part que he de millorar és la de reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional, i la d’arribar a conclusions a partir de la contrastació d’informació.

I això em costa perquè estic acostumada a obeir. Per exemple, generalment m’he trobat amb què si un professor em diu que les vaques són verdes, per mi són verdes i punt.

[...]

Pel que fa a la contrastació d’informació, em trobo amb el mateix: potser em trobo amb 4 versions diferents sobre un mateix tema, però en lloc de triar la que a mi em sembla més vàlida, ho pregunto al professor, que ell/a em digui quina és la correcta. Suposo que tot això és fruit d’estar sempre lluitant per una nota numèrica a final de curs. “

L’assignatura m’ha ajudat a millorar la part dels elements que porten a una bona actuació. He de dir que les activitats proposades estaven molt ben pensades, perquè ens han ajudat a millorar les nostres competències i a assolir aquells punts dels quals “anàvem coixos”, o almenys això m’ha passat a mi.

He desenvolupat doncs, un esperit crític que cerca bones pràctiques educatives, reflexiona sobre elles, es fa preguntes de per què a l’escola hi ha unes bones pràctiques però en manquen d’altres...

La contrastació d’informació és el que encara em segueix costant, però sé que les competències de l’assignatura em quedaran marcades, i sé que de tant en tant les aniré revisant per veure els meus progressos.

COMPETÈNCIA 2: Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

Al primer anàlisi, deia “Opino que al llarg de la meva vida estaré formant aquesta competència, degut a què durant tota la nostra vida les coses van evolucionant, i sempre hem d’anar aprenent per adaptar-nos als canvis socials.

Realment, estic en un punt vital en què em sembla que no sé res (com si fos Sòcrates). És a dir, que acabo de sortir a l’exterior de la bombolla de teories utòpiques que ens brinda la universitat, i ara faig pràctiques. Llavors, veig coses que no havia vist mai, i em dóna la sensació que no em sabria desenvolupar en un futur.

No sé ni si el que m’han ensenyat és el que crec; si està bé, si no ho està... Considero que em falten anys de rodatge i de reflexió per arribar a veure realment en què sóc competent professionalment.

Crec que tinc ara molt de bullit al cap [...]

Comprenc que totes les tasques que se’ns manen a fer són necessàries per igual, però tot el que cal fer em pressiona, i fa que no m’aturi a pensar realment sobre aquest procés pel que estic passant.”

M’he trobat a mi mateixa, a partir dels exercicis que se’ns han proposat he reconegut quines són les meves creences envers l’educació, veient que crec en el que m’han ensenyat a la universitat, i veient també que a la realitat sé aplicar moltes de les coses que se’ns ensenyen a les assignatures (sé fer sessions de psicomotricitat, de joc heurístic...). Teoria i pràctica unides! I jo que tenia la creença que això no era possible!

He anat fent poc a poc totes les tasques que se’ns han manat, i com sempre me n’he sortit de tot. Gràcies a aquesta assignatura, i a activitats com el “Què has après de la lectura”, m’he aturat a reflexionar sobre el meu procés d’aprenentatge, i a pensar què m’aporten cadascuna de les activitats que fem a l’assignatura.

COMPETÈNCIA 3: Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

La veritat és que en iniciar l’assignatura anava molt perduda en aquesta competència, però la veritat és que l’he treballat molt.

A partir d’activitats que ens feien reflexionar sobre quines bones pràctiques es feien al centre, sobre si el centre era innovador o no, o sobre si l’escola té pla d’acollida per als infants i per als mestres, he treballat molt la reflexió sobre el meu centre de pràctiques. He conegut informacions que desconeixia, i també he descobert com és, gràcies al DAFO.

Estic molt satisfeta dels meus avenços en aquesta competència!

COMPETÈNCIA 4: Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament – aprenentatge

En aquesta competència també he fet molts avenços, ja que he sabut trobar quins referents teòrics regien cada acció educativa (encara que en ocasions m’ha costat) i he identificat bones pràctiques i les he comparat amb les pràctiques que havien considerat com a bones les meves companyes. Gràcies al blog, i a la tasca de fer comentaris a les bones pràctiques dels altres blogs, també he après maneres de fer d’altres escoles, i elements que penso que podria aplicar tant en el meu context de pràctiques, com en el meu futur com a docent.

COMPETÈNCIA 5: Reflexiona sobre el procés de millora

A l’entrada al blog, deia “Sent sincera, aquesta competència encara no la tinc assolida; és la que tinc més “amb pinces”, perquè estem encara a les primeres fases del projecte de millora de centre.”

Però a mesura que anàvem avançant en el nostre procés de millora, ens sorgien preguntes, hipòtesis, i elements per millorar.

Amb la realització del projecte de millora, hem assolit totes les subcompetències d’aquesta competència 5. Hem previst obstacles, hem vist que hi ha una clara diferència entre una bona pràctica o un pla d’acció, i un pla de millora.

A més, previ al projecte, vam fer un anàlisi de les necessitats sentides per mitjà de la observació i dels objectius que nosaltres mateixes ens plantejàvem.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

L’exercici consistia en reflexionar sobre les competències que he assolit. Per això, he recuperat l’entrada a la qual parlava dels meus punts forts i punts febles i he vist quins punts febles s’han convertit en punts forts, i què em queda encara per millorar.

2.6. Argumenta què ha fet i per què.

També com a part de l’exercici, argumento les passes que he fet en l’assoliment de les competències de l’assignatura, i com les he fet. El perquè d’haver fet aquestes passes endavant, és que em vaig marcar els punts febles en què havia de millorar.

Reflexió personal sobre la "zona de confort"

El passat diumenge, el dia abans de la tornada a la rutina després de les vacances de Pasqua, vaig començar a pensar en el vídeo que havíem de veure amb na Rosa, i que finalment vam veure a classe amb na Carme. Aquest vídeo parlava sobre la zona de confort.

Aquí en teniu la meva reflexió:

És tard (les 23:57 quan començo a escriure), és diumenge, tot i que d’aquí a tres minuts ja serà dilluns, i vaig apurada de feina.

Són les condicions idònies per a què el meu cervell es posi en funcionament i em permeti reflexionar. Inevitablement, quan tinc com a “deures de classe” la tasca de reflexionar, em costa desastres, però quan ningú em demana que ho faci, tot surt rodat, ja ho veieu.

M’acaba de venir la inspiració, i vull reflexionar sobre la “zona de confort”, un concepte que sorgí a un vídeo que vam veure amb l’assignatura. Aquesta zona de confort és el punt en el qual ens trobem bé; és el moment quan després de cert desequilibri ens hem reequilibrat, i ens trobem novament satisfets. Meravellós, no? Doncs no, ja us ho dic jo.

El perill d’aquesta zona, d’aquest acomodament, és que ens impedeix avançar i innovar.

Us posaré un exemple personal de zona de confort: fa gairebé dos mesos que vaig iniciar les meves pràctiques, em trobo fantàsticament bé a l’escola, em duc molt bé amb la tutora del grup al qual faig pràctiques, amb la resta de personal docent i no docent, i el que és més “amazing”: ja fa setmanes que he descobert que m’estimo els infants de l’aula.

Precisament aquesta plenitud i benestar són la meva zona de confort actual. Si ara succeís algun canvi, com per exemple que em canviessin de grup d’infants, això faria trontollar la meva zona de confort, i tornaria amb les pors inicials com “Em duré bé amb la mestra? I amb els infants?”. Estava imaginant aquesta situació, i el meu primer impuls ha estat pensar “No, que no em canviïn, que ara estic bé!”.

Vet aquí una mancança en les meves competències personals: la peresa davant el canvi, la immutabilitat. Generalment, faig aquestes accions o pensaments de tipus “Si ara ho tinc bé, per què canviar?”.

Ves a saber quantes coses m’estic perdent per aquesta mandra de canviar!

Modificar la meva manera de ser no serà fàcil, però crec que tampoc és impossible. Em costarà més això que no pas intentar millorar les meves competències dins el context de pràctiques, però penso que és necessària aquesta tasca per part meva. I ho considero menester perquè si ja en la meva vida personal sóc reticent als canvis (per pura comoditat), com seré com a docent?

Sempre dic que un mestre no es pot quedar estancat, que s’ha d’obrir al món constantment canviant, que ha de millorar... Però, i jo? Ho sabré fer? “Del dicho al  hecho hay un buen trecho”, diuen. I jo m’he proposat intentar fer front a aquestes indecisions, als obstacles o excuses mentals que jo mateixa em poso per no canviar.

Em proposo ser conscient dels moments en els quals em trobi en la meva zona de confort, i em proposo també conèixer nous horitzons, noves metes en el món de l’educació més enllà del que m’han ensenyat a la universitat.

I just quan he acabat d’escriure aquest paràgraf, penso “Però quan treballi amb infants durant 5 hores, i després durant el capvespre hagi de preparar la classe o els materials del dia següent, com m’ho faré? I si a més tinc una família a la qual atendre?”.

Ho veieu? Una altra vegada la zona de confort, aquesta vegada zona de confort fantasma, perquè especulo sobre un futur que no sé cert si succeirà, i ja maquino excuses.

Bon ball tenim! Crec que em queda molta feina per fer amb mi mateixa... Però espero aconseguir-ho, i recordar-me a mi mateixa que un mes d’abril em vaig proposar obrir-me al canvi, i que val la pena canviar. 

(Aquest és el vídeo que les nostres professores ens van posar. Val la pena veure'l; fa obrir els ulls, i ho explica tot d'una manera clara i entretinguda)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals

Novament, m’he conegut una mica més com a persona, i he descobert que tots tenim una zona de confort, i que en el meu cas, com a punt feble, tinc que m’hi trobo massa bé en aquesta zona, i que ho he de millorar.

2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge (formació rebuda, formació futura...)

El motiu de la meva reflexió va ser pensar sobre un vídeo vist a l’aula, que em va fer pensar en el meu procés d’aprenentatge, en pensar que ara que estic totalment assentada al grup, he trobat la zona de confort, i en què m’he “d’espabilar”, per a no caure en la monotonia, sinó ser una mestra que realitza formació contínua. 

Anàlisi sobre les competències de l'assignatura

Fa una setmana, vaig demanar a la meva professora de Reflexió i Innovació Educativa si, a més de les competències de Perrenoud, havia d'afegir l'anàlisi sobre les competències de l'assignatura. 

Em va dir que sí, i aquí presento el meu anàlisi:

1.         És autònom en l’aprenentatge

Aquesta competència, considero que la tinc en part assolida, degut a què a la universitat hem treballat bastant d’aquesta manera, sobretot nosaltres que tenim els professors a la illa del costat.

És a dir, que estic acostumada a què em diguin “Fes una unitat didàctica sobre aquest tema”, i a partir d’aquí cercar-me la vida, xerrant en pla. I trec la informació de blocs, pàgines web, o Pinterest.

La part que he de millorar és la de reflexió sobre elements que porten a una bona actuació professional, i la d’arribar a conclusions a partir de la contrastació d’informació.

I això em costa perquè estic acostumada a obeir. Per exemple, generalment m’he trobat amb què si un professor em diu que les vaques són verdes, per mi són verdes i punt. És com si el professor fos l’autoritat absoluta, com si fos el cap del lloc. Així doncs, els mestres de la universitat ens han plantejat certs models educatius com a vàlids, però ho són realment? No ho sé, perquè no tinc experiència, i no he vist cap altre model.

Pel que fa a la contrastació d’informació, em trobo amb el mateix: potser em trobo amb 4 versions diferents sobre un mateix tema, però en lloc de triar la que a mi em sembla més vàlida, ho pregunto al professor, que ell/a em digui quina és la correcta. Suposo que tot això és fruit d’estar sempre lluitant per una nota numèrica a final de curs.

2.       Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge

Opino que al llarg de la meva vida estaré formant aquesta competència, degut a què durant tota la nostra vida les coses van evolucionant, i sempre hem d’anar aprenent per adaptar-nos als canvis socials.

Realment, estic en un punt vital en què em sembla que no sé res (com si fos Sòcrates). És a dir, que acabo de sortir a l’exterior de la bombolla de teories utòpiques que ens brinda la universitat, i ara faig pràctiques. Llavors, veig coses que no havia vist mai, i em dóna la sensació que no em sabria desenvolupar en un futur.

No sé ni si el que m’han ensenyat és el que crec; si està bé, si no ho està... Considero que em falten anys de rodatge i de reflexió per arribar a veure realment en què sóc competent professionalment.

Crec que tinc ara molt de bullit al cap: fer l’anàlisi del centre de pràctiques, l’anàlisi d’aula, fer propostes a la meva tutora, el projecte de millora, aquesta assignatura... Em fa l’efecte que no m’he adaptat del tot a aquest quadrimestre, que no m’hi he assentat del tot, cosa que m’impedeix aturar-me a reflexionar sobre el meu propi procés d’ensenyament i aprenentatge.

Comprenc que totes les tasques que se’ns manen a fer són necessàries per igual, però tot el que cal fer em pressiona, i fa que no m’aturi a pensar realment sobre aquest procés pel que estic passant.

3.       Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil

Crec que aquesta competència la vaig treballant de mica en mica, i es plasma en forma de diari reflexiu per al meu tutor de pràctiques.

Reflexiono sobre els mestres, l’aula, els infants, la intervenció docent, la relació amb els altres mestres, etc.

Sobre el que recullen els documents del centre amb les pràctiques, encara estic en procés d’assolir-ho, perquè juntament amb les meves companyes de centre estem “paint” tota la informació.

4.       Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge

Penso que aquesta competència, la part de marcs teòrics, sí que la tinc assolida, ja que just veig alguna cosa, penso “Això és l’aprenentatge autònom!!”, o “Això és el que deia l’Institut Lóczy!”, i m’agrada trobar coses de la teoria que he vist a la pràctica, la veritat.

Quant a les bones pràctiques, considero una bona pràctica en el moment en què veig que la mestra dóna amor als infants, té una bona relació amb les famílies, i duu a terme correctament les rutines.

No sé si vaig errada o no en considerar aquests ítems com a bones pràctiques, però prenent-los com a referent, he vist bones pràctiques fins ara.

Per últim, i fent referència a les hipòtesis de per què passa un fet concret, en principi faig aquestes hipòtesis “mentals”, però a mida que he anat tenint confiança amb la tutora del grup amb què estic, li he demanat tot a ella directament.

5.       Reflexiona sobre el procés de millora

Sent sincera, aquesta competència encara no la tinc assolida; és la que tinc més “amb pinces”, perquè estem encara a les primeres fases del projecte de millora de centre.

Però considero que la part de recerca d’informació serà fàcilment assolible, i quant als obstacles i resistències, gràcies a les meves companyes, ens n’anem adonant. I vaig veient que coses que a mi em semblen obstacles, realment no ho són des del punt de vista d’alguna companya, i quan m’ho expliquen, veig que realment no era una resistència, per exemple.

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

He treballat aquesta competència en tot l’exercici en sí, degut a què algunes de les preguntes feien referència a aquest punt de la bona actuació professional.

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

Novament, durant tot l’exercici he treballant aquesta competència, perquè es tractava de valorar quines competències tenia assolides, i quines em faltava assolir.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.

En reflexionar sobre quines competències no tenia assolides, he vist quins eren els meus errors que havia de millorar. 

Nata· 

Punt de partida envers les competències de PERRENOUD

Com a activitat per a l’assignatura Reflexió i Innovació Educativa, hem d’argumentar quin és el nostre punt de partida respecte de certes competències.

A continuació, reflexionaré sobre les competències proposades per Philippe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó. Barcelona, 2007 (5ª edició):

1)       Organitzar i animar situacions d’aprenentatge

Crec que sé organitzar situacions d’aprenentatge. Durant els tres anys de carrera que duc fets, i en especial aquest últim curs, hem elaborat unitats didàctiques sobre diferents temes: el mar, el be, les matemàtiques i el cos humà, etc.

Crec que tinc molt per mà els objectius, continguts i criteris d’avaluació del currículum per a Educació Infantil de les Illes Balears, i en la progressió d’aquests cursos, he anat aprenent com organitzar les diverses situacions d’aprenentatge, i de quines fonts treure activitats. (Internet és una gran eina!)

El que passa és que sempre ens han donat la opció de triar la edat a la qual aplicar les unitats didàctiques, i tot ho hem fet per a l’últim curs del segon cicle d’Educació Infanti. El problema d’això ha estat que nosaltres mateixos ens hem enganyat, en el sentit que, personalment, ara em trobo amb què tinc a la classe 11 infants d’un any, i no sé prou bé quines activitats els podria organitzar.

Una altra cosa que ens han ensenyat, i que també tinc molt per mà, és el fet de treballar a partir dels interessos dels infants, dels temes que més els motivin; la consideració de l’error com a positiu i com a font d’aprenentatge; i el plantejament d’un problema que fomenti situacions d’aprenentatge.

Sovint em queixo dient que ens “donen molta canya” amb el constructivisme, però gràcies a això, he après molt.

2)     Gestionar la progressió dels aprenentatges

Si no vaig mal encaminada, aquesta competència té relació amb la zona de desenvolupament proper postulada per Vigotsky. Crec que aquest concepte és fonamental en la concepció dels aprenentatges, ja que el mestre ha de conèixer en quin “estadi” es troba cada alumne, per ajustar els objectius i les activitats al seu nivell, de manera que vagi assolint un aprenentatge de cada cop més autònom.

I penso que sí que sóc capaç de dur a terme això. Al manco ho he anat veient a les diverses pràctiques que he anat fent a diferents escoles. Però el que també és cert és que no és el mateix fer dues pràctiques, que estar durant tot un curs amb els infants. Per tant, crec que aniré veient si tinc assolida aquesta competència a mesura que avanci en les meves experiències educatives.

Quant a la visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament, he de dir que a la carrera ens n’han ensenyat d’això, de veure en una activitat tots els objectius curriculars que se’n poden extreure, o de tenir com a base certs objectius, i haver de crear una activitat.

Sobre els vincles amb teories d’aprenentatge, o observar i avaluar els alumnes, també ens n’han ensenyat, però és cert que estic més “verda” en la part d’avaluació; és el que em costa més.

3)     Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació

Aquesta competència va lligada a l’Educació Inclusiva, treballada l’any passat i enguany. Estic convençuda de la necessitat de fer que l’escola sigui inclusiva, i crec que en un futur lluitaré per a què dins una aula s’assoleixi això.

Però és clar, tot depèn de cada cas, ja que en funció de la discapacitat que pateixi un alumne, s’hauran de prendre unes mesures o unes altres.

El meu mestre de Trastorns del Desenvolupament ens va dir que actualment estàvem fent camí cap a la inclusió, però encara queda molta feina per fer, i es necessiten mestres motivats per a treballar amb això.

Aconseguiré fer evolucionar els dispositius de diferenciació? Espero que sí; és una de les meves intencions. Però el temps dirà.

4)     Implicar els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball

Crec que aquesta competència la tinc assolida: tals són les meves ganes de treballar amb els infants, i la meva passió per la professió de mestra, que penso que sé engrescar els alumnes. L’any passat, per exemple, vam emprar una titella de pal que no parlava als infants, sinó que en teoria només l’enteníem nosaltres, les “mestres”. Això va ser una bona eina per a captar l’atenció dels nens: tots volien saber què deia en “Peix Peixet”, i va ser la manera que prestessin atenció.

Però el que hem de tenir clar els mestres de cara a afavorir l’atenció dels nens és la seva edat, el moment del dia en què estan (si tenen son, si tenen gana...) i si realment l’activitat és motivadora. La veritat és que només observant-los, ja es veu quan has de canviar d’activitat; ho vaig comprovar amb infants de 5 anys, i ho estic comprovant encara més amb els nens d’un any. Els més petits, prest es dispersen, s’alcen del seu lloc, juguen amb un altre... I és en aquell moment quan es veu que s’ha de passar a fer una altra cosa.

Quant a la democràcia dins els centres, expressada en forma de consells d’alumnes, no ho he experimentat mai, però quan sigui tutora tinc ganes de tenir-los en compte en la gestió i organització d’aula: que pactem entre tots les normes, que decidim quan és hora de canviar un racó, etc. Són elements que considero essencials per a crear persones amb un pensament crític, i que sàpiguen argumentar les seves decisions.

5)     Treballar en equip

Gràcies a tots els treballs en grup que hem fet al llarg de la carrera (i els que ens queden per fer!) veig que hem guanyat tots aquesta capacitat de treball en equip. Sé cedir, tot i que al principi em costi, i penso que sé tenir en compte les opinions dels demés.

Però sé cert que encara em queda molt per aprendre. Sobretot he d’aprendre a superar la frustració que suposa que no es dugui a terme una proposta que amb tanta il·lusió has imaginat o preparat.

Quant a l’elaboració d’un projecte d’equip, o a impulsar un grup de treball, realment és el que em fa més por, ja que només vam fer una assignatura sobre Organització i Gestió Educativa, i vam veure coses més generals. Sent sincera, no vull ser directora, ni cap d’estudis, almenys de moment, ja que no tinc la formació necessària per a això.

A mi el que m’agrada és ensenyar als infants, i tot i que sé que aquestes reunions d’equip pedagògic i demés són necessàries, són el que em sobra d’aquesta professió.

Per sort, a les pràctiques podem assistir a les reunions que fa el professorat, i el nostre coordinador sempre ens explica com funcionen les coses, de manera que de ben segur aprendrem molt.

6)     Participar en la gestió de l’escola

Com ja he dit en els paràgrafs anteriors, aquesta part de gestió és el que menys m’agrada, i per al què menys capacitada em veig.

Tot és una roda: no m’agrada, ergo no n’aprenc, i tornem iniciar en què per manca de formació, no m’agrada.

He de fer un sobreesforç per a aprendre sobre aquests temes. Ja que sé de quin peu vaig coixa, el que he de fer és treballar per a deixar “d’anar coixa”. Sé que només ho aclariré quan m’ho proposi, o bé quan em diguin “si vols aquest lloc de feina, hauràs de formar-te en temes de gestió de centre”.

Fins que no em posin (o em posi) contra les cordes no s’aclarirà això.

7)     Informar i implicar els pares

Aquesta és una de les parts que més m’agrada! Veureu, m’encanta el contacte amb la gent, i tot i que hi ha mestres que troben que el contacte amb els pares és la part més complicada, jo no trobo que sigui així.

Sempre he pensat això, i en aquesta segona setmana de pràctiques, en què malauradament la meva tutora ha estat de baixa, m’he hagut d’encarregar del contacte amb els pares, de dir-los com havia anat el dia, què havíem fet, etc. Penso que amb un bon somriure sincer, i amb bones paraules, aquesta bona relació amb els pares és possible. Almenys a mi em funciona.

La veritat és que em fa ganes ser tutora d’un grup i dirigir les reunions amb les famílies, penso que els muntaria power points, i editaria vídeos per a què veiessin tot el que fem a l’escola, emprant paraules planeres. Em fa molta il·lusió.

Però com tots sabem, hi ha pares que no volen o no poden col·laborar, i tot i que sigui frustrant, perquè la mestra sap que és molt necessària la relació família – escola, i alguns no responen, hem d’aprendre a “tirar-nos-ho a l’esquena”. He de treballar bastant aquesta part, no he de ser tan visceral, i intentar que el fet que els pares puguin no fer-me cas sigui quelcom que no em fereixi.  

8)     Emprar les noves tecnologies

Quant a aquesta competència, he de dir que una mica en sé, gràcies a què vaig cursar a l’institut l’optativa de TIC. Allà vaig aprendre a editar textos, fer power points, fer quadres d’Excel, a fer animacions amb Flash i a editar imatges. El que passa és que, com tot, el que menys emprem és el que s’oblida més fàcilment.

I crec que amb l’assignatura TIC, de l’any que ve, aprendrem moltes més coses lligades al camp de l’educació.

Per tant, diria que estic “a mitges”, tot i que sempre vaig tocant botons, i fent proves amb els diferents programes que té el meu ordinador, fent doncs un aprenentatge autodidacta. Jo mateixa m’he ensenyat a emprar el correu, el moodle, l’skype, etc. I encara em queda molt per aprendre.

9)     Enfrontar els deures i els dilemes ètics de la professió

Aquesta és una competència a la qual, quan vaig sortir de l’adolescència, vaig anar-me fent conscient.

Conscient de què la violència només genera més violència, mentre que les paraules dolces poden alegrar el dia a qualsevol.

Conscient de la necessitat de lluitar contra els prejudicis i discriminacions: jo he estat víctima d’aquests, i sé com de malament se sent una persona quan els pateix. Per això lluito dia a dia per evitar-los, per fer que surtin de la meva vida, i per no dur-los a terme amb altres persones.

Pel que fa a la creació de regles de vida comú, és una part que hauria de millorar, ja que sempre m’han ensenyat i he vist (a la carrera també) que s’ha de fer cas al professor, perquè si el qüestiones, t’agafa mania. És a dir, que he vist amb mi i amb les meves companyes, com alguns mestres tenien simpatia cap a uns, i cap a uns altres no. Però... Avam qui és el valent que ho diu! Perquè realment ens hi juguem la nota, per trist que sigui.

I quant a la responsabilitat, solidaritat i sentiment de justícia, són parts que tinc molt arrelades. A casa meva me les han inculcat, i de cada dia veig més la seva importància. Sovint aquest arrelament em fa treure de punt, perquè veig que existeix gent que no és ni responsable, ni solidària ni justa, i això em fa bullir la sang. Però també seran coses que haure d’aprendre a “ignorar”, tot mantenint les meves actuacions; no perquè els altres no siguin justos, he de deixar de ser-ho jo.

10)  Organitzar la pròpia formació continuada

Aquest és un punt molt important per a tot mestre: no podem quedar-nos estancats en una concepció sobre l’educació, sinó que sempre hem d’anar-nos formant.

Personalment, aquest any estic fent un curset sobre Teologia, que em servirà de cara a un futur per a poder trobar feina a una escola concertada (en els temps que corren, crec que és la opció més ràpida per a trobar feina).

M’encantaria seguir-me formant, però els cursos de formació valen uns doblers que no tinc, i per tant no els puc realitzar. Això és el que més em molesta: sóc una persona que vull seguir aprenent, i no puc perquè en aquesta vida tot val diners. Em crispa molt aquest assumpte.

Quant als projectes de formació comuns, i demés, cal dir que encara no els he dut a terme, donat a què encara estic cursant la carrera, i no he tingut l’oportunitat de realitzar aquest tipus de coses.

Per tant, aquesta és una competència sobre la qual he de seguir treballant durant la resta de la meva vida.

(Afegit dia 13/03/2013)

COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST EXERCICI:

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional.

He treballat aquesta competència en tot l’exercici en sí, degut a què algunes de les preguntes feien referència a aquest punt de la bona actuació professional.

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i competències professionals.

Novament, durant tot l’exercici he treballant aquesta competència, perquè es tractava de valorar quines competències tenia assolides, i quines em faltava assolir.

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional.

En reflexionar sobre quines competències no tenia assolides, he vist quins eren els meus errors que havia de millorar. 

Nata·