Com
a activitat per a l’assignatura Reflexió i Innovació Educativa, hem d’argumentar
quin és el nostre punt de partida respecte de certes competències.
A
continuació, reflexionaré sobre les competències proposades per Philippe Perrenoud. Col. Biblioteca de aula, 196. Ed. Graó.
Barcelona, 2007 (5ª edició):
1)
Organitzar
i animar situacions d’aprenentatge
Crec
que sé organitzar situacions d’aprenentatge. Durant els tres anys de carrera
que duc fets, i en especial aquest últim curs, hem elaborat unitats didàctiques
sobre diferents temes: el mar, el be, les matemàtiques i el cos humà, etc.
Crec
que tinc molt per mà els objectius, continguts i criteris d’avaluació del currículum
per a Educació Infantil de les Illes Balears, i en la progressió d’aquests
cursos, he anat aprenent com organitzar les diverses situacions d’aprenentatge,
i de quines fonts treure activitats. (Internet és una gran eina!)
El
que passa és que sempre ens han donat la opció de triar la edat a la qual
aplicar les unitats didàctiques, i tot ho hem fet per a l’últim curs del segon
cicle d’Educació Infanti. El problema d’això ha estat que nosaltres mateixos
ens hem enganyat, en el sentit que, personalment, ara em trobo amb què tinc a
la classe 11 infants d’un any, i no sé prou bé quines activitats els podria
organitzar.
Una
altra cosa que ens han ensenyat, i que també tinc molt per mà, és el fet de
treballar a partir dels interessos dels infants, dels temes que més els
motivin; la consideració de l’error com a positiu i com a font d’aprenentatge;
i el plantejament d’un problema que fomenti situacions d’aprenentatge.
Sovint
em queixo dient que ens “donen molta canya” amb el constructivisme, però
gràcies a això, he après molt.
2)
Gestionar
la progressió dels aprenentatges
Si
no vaig mal encaminada, aquesta competència té relació amb la zona de
desenvolupament proper postulada per Vigotsky. Crec que aquest concepte és
fonamental en la concepció dels aprenentatges, ja que el mestre ha de conèixer
en quin “estadi” es troba cada alumne, per ajustar els objectius i les
activitats al seu nivell, de manera que vagi assolint un aprenentatge de cada
cop més autònom.
I
penso que sí que sóc capaç de dur a terme això. Al manco ho he anat veient a
les diverses pràctiques que he anat fent a diferents escoles. Però el que també
és cert és que no és el mateix fer dues pràctiques, que estar durant tot un
curs amb els infants. Per tant, crec que aniré veient si tinc assolida aquesta
competència a mesura que avanci en les meves experiències educatives.
Quant
a la visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament, he de dir que a la
carrera ens n’han ensenyat d’això, de veure en una activitat tots els objectius
curriculars que se’n poden extreure, o de tenir com a base certs objectius, i
haver de crear una activitat.
Sobre
els vincles amb teories d’aprenentatge, o observar i avaluar els alumnes, també
ens n’han ensenyat, però és cert que estic més “verda” en la part d’avaluació;
és el que em costa més.
3)
Elaborar
i fer evolucionar els dispositius de diferenciació
Aquesta
competència va lligada a l’Educació Inclusiva, treballada l’any passat i
enguany. Estic convençuda de la necessitat de fer que l’escola sigui inclusiva,
i crec que en un futur lluitaré per a què dins una aula s’assoleixi això.
Però
és clar, tot depèn de cada cas, ja que en funció de la discapacitat que pateixi
un alumne, s’hauran de prendre unes mesures o unes altres.
El
meu mestre de Trastorns del Desenvolupament ens va dir que actualment estàvem
fent camí cap a la inclusió, però encara queda molta feina per fer, i es
necessiten mestres motivats per a treballar amb això.
Aconseguiré
fer evolucionar els dispositius de diferenciació? Espero que sí; és una de les
meves intencions. Però el temps dirà.
4)
Implicar
els alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball
Crec
que aquesta competència la tinc assolida: tals són les meves ganes de treballar
amb els infants, i la meva passió per la professió de mestra, que penso que sé
engrescar els alumnes. L’any passat, per exemple, vam emprar una titella de pal
que no parlava als infants, sinó que en teoria només l’enteníem nosaltres, les “mestres”.
Això va ser una bona eina per a captar l’atenció dels nens: tots volien saber
què deia en “Peix Peixet”, i va ser la manera que prestessin atenció.
Però
el que hem de tenir clar els mestres de cara a afavorir l’atenció dels nens és
la seva edat, el moment del dia en què estan (si tenen son, si tenen gana...) i
si realment l’activitat és motivadora. La veritat és que només observant-los,
ja es veu quan has de canviar d’activitat; ho vaig comprovar amb infants de 5
anys, i ho estic comprovant encara més amb els nens d’un any. Els més petits,
prest es dispersen, s’alcen del seu lloc, juguen amb un altre... I és en aquell
moment quan es veu que s’ha de passar a fer una altra cosa.
Quant
a la democràcia dins els centres, expressada en forma de consells d’alumnes, no
ho he experimentat mai, però quan sigui tutora tinc ganes de tenir-los en
compte en la gestió i organització d’aula: que pactem entre tots les normes,
que decidim quan és hora de canviar un racó, etc. Són elements que considero
essencials per a crear persones amb un pensament crític, i que sàpiguen
argumentar les seves decisions.
5)
Treballar en equip
Gràcies
a tots els treballs en grup que hem fet al llarg de la carrera (i els que ens
queden per fer!) veig que hem guanyat tots aquesta capacitat de treball en
equip. Sé cedir, tot i que al principi em costi, i penso que sé tenir en compte
les opinions dels demés.
Però
sé cert que encara em queda molt per aprendre. Sobretot he d’aprendre a superar
la frustració que suposa que no es dugui a terme una proposta que amb tanta
il·lusió has imaginat o preparat.
Quant
a l’elaboració d’un projecte d’equip, o a impulsar un grup de treball, realment
és el que em fa més por, ja que només vam fer una assignatura sobre
Organització i Gestió Educativa, i vam veure coses més generals. Sent sincera,
no vull ser directora, ni cap d’estudis, almenys de moment, ja que no tinc la
formació necessària per a això.
A
mi el que m’agrada és ensenyar als infants, i tot i que sé que aquestes
reunions d’equip pedagògic i demés són necessàries, són el que em sobra d’aquesta
professió.
Per
sort, a les pràctiques podem assistir a les reunions que fa el professorat, i
el nostre coordinador sempre ens explica com funcionen les coses, de manera que
de ben segur aprendrem molt.
6)
Participar
en la gestió de l’escola
Com
ja he dit en els paràgrafs anteriors, aquesta part de gestió és el que menys m’agrada,
i per al què menys capacitada em veig.
Tot
és una roda: no m’agrada, ergo no n’aprenc, i tornem iniciar en què per manca
de formació, no m’agrada.
He
de fer un sobreesforç per a aprendre sobre aquests temes. Ja que sé de quin peu
vaig coixa, el que he de fer és treballar per a deixar “d’anar coixa”. Sé que
només ho aclariré quan m’ho proposi, o bé quan em diguin “si vols aquest lloc
de feina, hauràs de formar-te en temes de gestió de centre”.
Fins
que no em posin (o em posi) contra les cordes no s’aclarirà això.
7)
Informar
i implicar els pares
Aquesta
és una de les parts que més m’agrada! Veureu, m’encanta el contacte amb la
gent, i tot i que hi ha mestres que troben que el contacte amb els pares és la
part més complicada, jo no trobo que sigui així.
Sempre
he pensat això, i en aquesta segona setmana de pràctiques, en què malauradament
la meva tutora ha estat de baixa, m’he hagut d’encarregar del contacte amb els
pares, de dir-los com havia anat el dia, què havíem fet, etc. Penso que amb un
bon somriure sincer, i amb bones paraules, aquesta bona relació amb els pares
és possible. Almenys a mi em funciona.
La
veritat és que em fa ganes ser tutora d’un grup i dirigir les reunions amb les
famílies, penso que els muntaria power points, i editaria vídeos per a què
veiessin tot el que fem a l’escola, emprant paraules planeres. Em fa molta
il·lusió.
Però
com tots sabem, hi ha pares que no volen o no poden col·laborar, i tot i que
sigui frustrant, perquè la mestra sap que és molt necessària la relació família
– escola, i alguns no responen, hem d’aprendre a “tirar-nos-ho a l’esquena”. He
de treballar bastant aquesta part, no he de ser tan visceral, i intentar que el
fet que els pares puguin no fer-me cas sigui quelcom que no em fereixi.
8)
Emprar
les noves tecnologies
Quant
a aquesta competència, he de dir que una mica en sé, gràcies a què vaig cursar
a l’institut l’optativa de TIC. Allà vaig aprendre a editar textos, fer power
points, fer quadres d’Excel, a fer animacions amb Flash i a editar imatges. El
que passa és que, com tot, el que menys emprem és el que s’oblida més
fàcilment.
I
crec que amb l’assignatura TIC, de l’any que ve, aprendrem moltes més coses
lligades al camp de l’educació.
Per
tant, diria que estic “a mitges”, tot i que sempre vaig tocant botons, i fent
proves amb els diferents programes que té el meu ordinador, fent doncs un
aprenentatge autodidacta. Jo mateixa m’he ensenyat a emprar el correu, el
moodle, l’skype, etc. I encara em queda molt per aprendre.
9)
Enfrontar
els deures i els dilemes ètics de la professió
Aquesta
és una competència a la qual, quan vaig sortir de l’adolescència, vaig anar-me
fent conscient.
Conscient
de què la violència només genera més violència, mentre que les paraules dolces
poden alegrar el dia a qualsevol.
Conscient
de la necessitat de lluitar contra els prejudicis i discriminacions: jo he
estat víctima d’aquests, i sé com de malament se sent una persona quan els
pateix. Per això lluito dia a dia per evitar-los, per fer que surtin de la meva
vida, i per no dur-los a terme amb altres persones.
Pel
que fa a la creació de regles de vida comú, és una part que hauria de millorar,
ja que sempre m’han ensenyat i he vist (a la carrera també) que s’ha de fer cas
al professor, perquè si el qüestiones, t’agafa mania. És a dir, que he vist amb
mi i amb les meves companyes, com alguns mestres tenien simpatia cap a uns, i
cap a uns altres no. Però... Avam qui és el valent que ho diu! Perquè realment
ens hi juguem la nota, per trist que sigui.
I
quant a la responsabilitat, solidaritat i sentiment de justícia, són parts que
tinc molt arrelades. A casa meva me les han inculcat, i de cada dia veig més la
seva importància. Sovint aquest arrelament em fa treure de punt, perquè veig
que existeix gent que no és ni responsable, ni solidària ni justa, i això em fa
bullir la sang. Però també seran coses que haure d’aprendre a “ignorar”, tot
mantenint les meves actuacions; no perquè els altres no siguin justos, he de
deixar de ser-ho jo.
10) Organitzar la pròpia formació
continuada
Aquest
és un punt molt important per a tot mestre: no podem quedar-nos estancats en
una concepció sobre l’educació, sinó que sempre hem d’anar-nos formant.
Personalment,
aquest any estic fent un curset sobre Teologia, que em servirà de cara a un
futur per a poder trobar feina a una escola concertada (en els temps que
corren, crec que és la opció més ràpida per a trobar feina).
M’encantaria
seguir-me formant, però els cursos de formació valen uns doblers que no tinc, i
per tant no els puc realitzar. Això és el que més em molesta: sóc una persona
que vull seguir aprenent, i no puc perquè en aquesta vida tot val diners. Em
crispa molt aquest assumpte.
Quant
als projectes de formació comuns, i demés, cal dir que encara no els he dut a
terme, donat a què encara estic cursant la carrera, i no he tingut l’oportunitat
de realitzar aquest tipus de coses.
Per
tant, aquesta és una competència sobre la qual he de seguir treballant durant
la resta de la meva vida.
(Afegit dia 13/03/2013)
COMPETÈNCIES TREBALLADES EN LA REALITZACIÓ D’AQUEST
EXERCICI:
1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten
a una bona actuació professional.
He treballat aquesta competència en tot l’exercici
en sí, degut a què algunes de les preguntes feien referència a aquest punt de
la bona actuació professional.
2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a
les seves capacitats i competències professionals.
Novament, durant tot l’exercici he treballant
aquesta competència, perquè es tractava de valorar quines competències tenia
assolides, i quines em faltava assolir.
2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca
maneres de millorar en la seva actuació professional.
En reflexionar sobre quines competències no tenia
assolides, he vist quins eren els meus errors que havia de millorar.
Nata·